28 de febrero de 2013

Pánico en la vertical

Interesante articulo que nos puede hacer reflexionar en que punto estamos.

Nuestra actividad ha evolucionado mucho, los equipos han mejorado hasta límites insospechables, las técnicas cada día mejoran de una forma impresionante… y lo que aún nos queda por ver.


Pero a pesar de esta continua evolución y mejora, que redunda de una manera cierta en nuestra seguridad, hay quien todavía no se ha enterado del “guión” que debe escribir en su día a día.

A pesar de que las Federaciones, tanto a nivel nacional como autonómico, y otros organismos afectos a la Espeleología, mantienen anualmente un buen número de cursos formativos, desde el nivel más básico hasta los específicos en diversas especialidades espeleológicas, algunos no creen, aún, que una de las bases para la buena práctica de la espeleología es llevar al límite más estricto los factores de seguridad.

Desde hace algunos años, muchas cavidades, están siendo instaladas o perfeccionadas sus antiguas instalaciones para descenso vertical, con los últimos equipos creados específicamente para una larga duración y una alta resistencia a la oxidación. Ya han quedado atrás, gracias a los equipos portátiles de percusión, aquellos spits que se oxidaban en el primer año de vida. La facilidad y comodidad, hoy en día, ara colocar un anclaje de última generación, parabolt ó químico, ha posibilitado una rápida y segura progresión en la vertical subterránea.
....


....
Se podrían incluso coordinar estas actividades junto a los Grupos de Espeleosocorro, que asesorarían en realizar además unas instalaciones fija de rescate, lo que facilitaría las labores de estos equipos, en caso de necesidad.

El gran escollo es siempre el económico, pero deberíamos realizar un esfuerzo, ya sea desde los clubes, desde las federaciones y otros organismos superiores, en dar un vuelco a la situación actual.

Creemos que a contamos con uno de los fuertes puntales para esta labor, el factor humano. Tan solo hay que “coger el toro por los cuernos” y llevar el asunto adelante. Por tu bien, por el bien de todos.


JORGE LUIS ROMO VILLALBA
CES-ESCARPE                                                            Si queréis leer el articulo completo

27 de febrero de 2013

TÉCNICAS DE ORIENTACIÓN EN MONTAÑA

Llegados a este punto, donde hemos ido interiorizando conceptos, llega la hora de abordar el supuesto más difícil, el cual es, encontrarnos totalmente desorientados y por medio del rumbo inverso y de la triangulación determinar nuestra posición sobre el mapa.

25 de febrero de 2013

La neu i les allaus al Canadà

UEC Anoia conjuntament amb EGAN, ofereixen una interessant xerrada sobre neu i allaus.


Sara Orgué, membre de l'Associacio per al Coneixement de la Neu i les Allaus (ACNA) ha assistit recentment als cursos per a professionals de la Canadian Avalanche Association (CAA), a British Columbia i Alberta, Canadà.

A través d'aquesta xerrada, ens explicarà la importancia de la neu en aquest païs i com s'han organitzat els canadencs per gestionar aquest recurs i els seus perills associats: les allaus.

Canadà és un païs increïble. El territori és extens i la neu és d'altissima qualitat per esquiar. Veurem les principals diferències entre serralades i algunes imatges interessants.


De ben segur serà una xerrada molt instructiva.
Esperem la vostra assistència.
Data i hora: Divendres 1 de març a la UEC Anoia a les 20:00.

Us hi esperem!

21 de febrero de 2013

TÉCNICAS DE ORIENTACIÓN EN MONTAÑA 2 MACGIVER.

Ésta segunda entrega de la serie de vídeos que conforman una base donde se trata de enseñar los conocimientos y habilidades para movernos con seguridad en la montaña nos acerca a la forma de trazar un rumbo sobre el terreno, sobre un punto visual y posteriormente trasladarlo al mapa si pertoca, además nos muestra como sortear un obstáculo de varias formas cuando nos impide avanzar una vez hallamos iniciado la marcha trazada en nuestro rumbo.

18 de febrero de 2013

L'avenc del Ginebró

Quan li dius a un nou espele que triï un avenc més o menys a prop d'Igualada i que hem de ser a dinar a casa, té moltes probabilitats que, si mira els comentaris que hi ha per internet i l'opinió generalitzada que corre per l'EGAN, té moltes possibilitats que acabi anant a l'avenc del Ginebró. Un avenc de 71 m de fondària del Massís del Garraf (Begues).

Així que, el 10-2-13, el Josep i la Karla (els que van triar anar al Ginebró), i el Toni, Nati,Poch i Antoni (els que ens vam enganxà per anar-hi), vam agafar els cotxes i, sortint d'Igualada, en una hora, més o menys, ens plantem al costat de la masia on aparquem el cotxe dins del Parc Natural del Massís del Garraf.

La sortida també va servir per poder estrenar els monos "pijos" de l'EGAN (lletres i logo brodats), que poc a poc estan demanant tots els companys del club.

Tot hi haver anat moltíssimes vegades al llarg de molts anys de fer espele, l'Antoni es va equivocar de camí i vam haver de recular tres vegades fins que vam trobar el camí correcte.

Una vegada a la boca, ens posem els "aparells", ja que el mono el portaven posat per lluir-ho pel Parc, instal·lem la capçalera i .... cap avall. Un primer pou que de seguida s'acampana i baixes 24 m. No deixa indiferent a ningú, encara que l'hagis baixat moltes vegades.

Una vegada baixat aquest primer pou, i si fas la via clàssica, que és la que hem gtriat, tens 3 pous més, que a la alçada del -43 m. hi ha un pas estret però que es passa sense gaires problemes.

Tots aquest pous estan tapissats de espeleotemes en forma de col i la base acaba en una petita saleta lateral que serveix perfectament per poder fer la "foto de família" del 6 que vam baixar.

Una altre curiositat de aquest avenc, i que per això també li fa més atractiu de anar-hi, és que els tres últims pous els pots pujar grimpant sense ser un expert escalador ja que hi ha preses per tot arreu (això si, assegurat amb el puny i la baga d'ancoratge).

Així que, ja sigui els dos últims o els tres, tots vam pujar una mica escalant fins arribar al primer pou acampanat. En Toni s'encarregava d'anar desinstal·lant i el Josep l'ajudava (cap del dos havia fet l'avenc abans) i, per l'altra banda, la Karla (que era la altra companya que no l'havia fet), anava de primera.

Tot va anar perfecte, vam sortir sense problemes i vam arribar als cotxes a la primera, sense cap perduda addicional.

Resumint, un mol bon matí d'espele.










16 de febrero de 2013

PRINCIPIOS BÁSICOS DE ORIENTACIÓN MACGIVER.

El siguiente vídeo, nos introduce en conceptos esenciales sobre orientación que poco a poco irán complementándose con vídeos sucesivos que pretenden ser una referencia para solventar una situación de emergencia o sencillamente movernos con más soltura y seguridad a la hora de practicar nuestros deportes en el entorno de la montaña.

14 de febrero de 2013

ESPELEOLOGÍA EN SORBAS CONVOCATORIA II JORNADAS DEL GTS


Video convocatoria II Jornadas de Exploración y Topografía en el Karst en Yeso de Sorbas. El Grupo de Trabajo en Sorbas (GTS) del el 27 y 31 de Marzo de 2013 va a reaizar trabajos espeleológicos en una zona totalmente inédita, con 80 cavidades inexploradas.....

13 de febrero de 2013

XERRADA SOBRE EL KILIMANJARO (5890 m)

Dijous 14 de febrer,
A les 8 de la tarda, a la Uecanoia, c. Sant Magí, 21.


A càrrec de Nicas, guia d’ascensió al Kilimanjaro, que és la muntanya més alta d’Àfrica. Està situat a Tanzània, a la frontera amb Kènia. És un volcà apagat i, encara que estigui a Àfrica, el cim està cobert de neu.


El Kilimanjaro està situat al marge oriental de la vall del Rift i no es troba totalment aïllat de la plana africana, sinó que està acompanyat de 3 cons volcànics.

Durant la pujada al Kilimanjaro podem trobar molts tipus de paisatges i, sobretot baobabs. Al principi hi ha un paisatge de selva tropical i més endavant, una zona afroalpina. En arribar al cim trobem un paisatge glaciar.

L'ascensió és tècnicament fàcil, però llarga i dura pel fred i l'altitud. La ruta més freqüentada és la Marangu, però n’hi d’altres com Machame,

Mweka i Shira.

7 de febrero de 2013

Sima dels Possos / La Cova Cirat


La nostra intenció era participa en la trobada del Monte Cabezo, però ja no varem trobar lloc, a última hora varem decidir anar a fer espeleo pel nostre conte.

Varem visitar la Sima dels Possos que baixa fins a -80 amb un riu subterrani i la Cova Cirat a on per casualitat (per culpa d’un incendi),varem trobar-nos amb els companys del EGAN que participaven a la trobada (que petit es el mon).



La Sima dels Possos te una petita entrada difícil de trobar sense les coordenades o alguna persona que t’acompanyi. Comença amb un ressalt de 11 metres que teòricament es `pot destrepar,( millor posar-hi una corda) i un seguit de pous fins a la cota -80 que et porta a un encreuament de galeries que val la pena visitar, Galeria del Fang, Galeries del riu etc, les fotos poden donar una petita idea de com es.




En quan a la Cova Cirat te molt poca aproximació (tal com podeu veure a les fotos), encara que no tots els cotxes hi arriben. La galeria d’entrada de grans dimensions, al final es remunta per una colada de 5 metres hi es torna a trobar galeries amples i còmodes que et permet gaudir de la cavitat hi tirar unes quantes fotos.


5 de febrero de 2013

4 de febrero de 2013

Sima de la Senyora

Companys de l'EGAN en el primer avenc que fam a la trobada d'espeleòlegs del monte cabeço és la sima de la senyora, un fantàstic avenc amb una profunditat de -68mts amb un últim pou molt estret que ens posa les piles.

1 de febrero de 2013

4 Vias Ferratas de Cantabria

El Risco, La Hermida, El Caliz , Camaleño