La sortida mensual de la vocalia d’espele de l’EGAN va ser a l’avenc Montserrat Ubach de 202 m de fondària.
A banda de fer l’avenc fins el fons, ja que l’última vegada ens vam quedar sense cordes a l’últim pou, també teníem la feina de fotografiar la fauna que poguéssim trobar en el nostre recorregut per poder-la enviar als biòlegs que estan estudiant la cavitat.
Però la mala sort, o que “els bitxos” no tenien ganes de ser protagonistes, només vam poder fer la foto a un ratpenat solitari que estava dormint tranquil·lament en una de les parets de la cavitat, si bé vam veure volar uns 4 ratpenats més.
Aquesta vegada a la sortida del festiu 12 d’octubre de 2022 érem 12 espeles de l’EGAN: Josep, Karla, Jordi, Sergi S., Judit, David, Salva, Amparo, Sergi M., Mario, Miquel i Antoni.
Una vegada posat el mono i tota la parafernàlia per poder baixar i pujar, ja que a la boca de l’avenc és complicat canviar-se, ens dirigim, camí avall, a buscar el corriol, molt inclinat i instal·lat permanentment amb cordes de seguretat, que porta a la boca inferior de l’avenc. La boca superior, a 10 m per sobre de la “principal” és molt més incòmoda d’arribar i sempre la descartem.
Sergi M., acompanyat de la Karla van instal·lar perfectament tots els pous de la cavitat para que la resta no tinguéssim que suar massa al passar les reinstal·lacions.
I així, xino-xano, vam arribar a l’últim pou, fangós més no poder, i sense cap atractiu en formacions, però era “fer base” (contraposat a “fer cim”), que era “un deute pendent” de l’EGAN.
Feta la foto de família de rigor, només quedava tornar a pujar, desinstal·lant i recollint cordes que sempre és incòmode, i tots fora.
Arribat als cotxes, ens canviem i anem a Solsona a prendre una merescuda cervesa i explicar les anècdotes que han passat a l’avenc Montserrat Ubach.
Bona sortida i bona gent de l’EGAN.
