Curs d'iniciació al descens de bárranos Nivell I

 

CLOT DE LA TORRENTERA

Han prohibido el descenso del clot de la torrentera por presencia de fauna sensible. 

Nos han comunicado que multarán si se desciende.

Durante el año 2020, aprovechando el final de la primera ola de la pandemia, todo el equipo de aperturistas del EGAN, Xavi Vidal, Andreu Carrión, Albert Gras y Estrella Broquetas, junto a Mari Nivera, organizadora de Espeleocanyons, que nos ha publicado muchísimas aperturas en los libros que hacía para los encuentros, abrimos un increíble barranco en el Ripollés, de tipo pirenaico de pizarras y licorellas con 29 rapeles en total. Rápeles de hasta 30 metros y con cascadas en forma de cola de caballo.

Era en agosto y como podréis ver en las fotos bajaba agua abundante. Este año con la sequía que tenemos el caudal ha descendido bastante. Os recomendaría hacerlo cuando lleve caudal, a finales de primavera.

Los rápeles se siguen sin tregua y el descenso implica unas 4 o 5 horas.

Se tiene que vigilar con los patinazos y los cantos vivos para la gestión de cuerdas.

Encontrareis la topografía del barranco, el mapa de acceso y retorno y un Wikiloc que hice mientras lo estábamos abriendo y cual no termina porque me quedé sin batería, pero es seguir y cruzar la riera de Tregurà desde donde sale un sendero a la derecha que nos llevara al coche.

https://es.wikiloc.com/rutas-descenso-de-barrancos/tregura-de-baix-53913564#direcctions

MÉS IMATGES

AVENC VICTÒRIA

SORTIDA MENSUAL D’ESPELEOLOGIA - 6 de Febrer de 2022

Pel mes de febrer, la vocal d’espele va pensar que calia un incentiu per recuperar la línia després dels excessos de les festes i va triar l’Avenc Victòria per la sortida mensual. Alguns que ja hi havien estat deien: “ufff, és molt estret”. Però la Karla i el Josep no feia massa temps que hi havien baixat i el record no era pas tant dolent, algunes capçaleres incòmodes però factible. Encara que ja se sap que a vegades la memòria juga males passades. 

Tot i els avisos d’estretors, al final vam ser 13 els apuntats, tot un èxit. Antonio, Amparo, Salva, Teresa, Mario, Jordi, Judit, Dani, David, Àngel, Jordi Cervera, Karla, Josep i també el Josep Mª Tort que ens va acompanyar en l’aproximació i es va dedicar a explorar el terreny per fora. L’avenc es troba al municipi d’Aiguamúrcia i nosaltres hi accedim des del nucli del Pla de Manlleu on agafem la pista que porta cap a l’ermita de Sant Miquel i després s’enfila en direcció a la Serra de la Torre. El camí està en un estat regular, una mica trencat el algun punt i els turismes aparquem al costat de l’última masia que trobem abans d’agafar el trencall a la dreta cap al pla de la Torre. Els 4x4 pugen una mica més fins al pla i des d’allà tots a peu per anar a buscar el corriol que porta fins a la boca, ben marcat amb pintura blava als arbres. 

La boca ja comença a donar una idea de les dimensions de la cavitat, que es desenvolupa en la direcció d’una diaclassa que es va eixamplant a mesura que baixem. La Karla s’encarrega d’instal·lar i ens trobem amb una successió de pous curts on toca posar-s’hi bé per no formar un embús, encara que veiem que tothom va superant les estretors sense massa problemes. Els darrers pous, principalment l’últim, són els més concrecionats i després de davallar el darrer tram de corda, una galeria horitzontal amb alguna desgrimpada porta fins a la profunditat màxima on trobem el curiós pessebre penjat dins d’un pot. 

I ja sabem que a les baixades amb quatre empentes tot s’empassa però la pujada és una altra història i més d’un va suar bastant per sortir i segur que es va recordar vàries vegades dels organitzadors, que els van assegurar en públic i en privat que no n’hi havia per tant, que no era tant estret. Tot i això, amb paciència i algun cop de ma puntual del company de sobre o de sota, tothom va sortir content d’haver visitat aquest avenc que la majoria no coneixia.

MÉS IMATGES