Pel 1 i 2 d’octubre 2022, i coincidint amb l’inici de la tardor, la secció de Muntanya proposa una sortida que no figurava en els plans inicials però que és de les que s’ha de fer almenys un cop a la vida.
Anar a l’Ibón de Acherito, al Pirineu d’Osca (Anso –Jacetania-).
Per completar la sortida, travessa circular de l’Ibón de Acherito, afegim pujar fins a la Brecha de Hanas per poder admirar la banda francesa d’aquest racó del Pirineu.
Uns 14 km en total i 830 m de desnivell.
Sortim el dissabte, 1-10-2022, cada u des del seu lloc d’origen per estar tots junts a l’hora de sopar a les 21 h al restaurant del Camping VALLE DE HECHO, situat als afores del municipi de Echo (posem Echo sense “h” perquè així ho posen els del poble).
Així que a les 21h exactes ens trobem al camping: Judit, David, Josep, Karla, Amparo, Salva, Miquel, Carles, Elena, Margarita i Antoni.
Primer problema a resoldre.
Resulta que el restaurant del càmping no havia previst tenir per sopar més de 30 persones d’una agrupació coral quan ens van confirmar a nosaltres, feia dies, que no hi hauria problemes en triar plats combinats de tot tipus sense necessitat de reserva prèvia ja que no esperaven a ningú.
I resulta que van dir que si a aquesta munió de gent cantaire d’avançada edat i s’havien oblidat de nosaltres.
Al final vam fer el mateix menú –i preu- que “els jubilats de la coral”. Ensaladilla rusa, llom amb pebrot i 2 postres a triar. Impossible “negociar” res més. Ho agafes o ho deixes. El vam agafar.
Passada aquesta primera experiència culinària, cada ú va anar a dormir on millor va considerar (hostal, furgoneta i hotel)
El diumenge, 2-10-22, a les 8 h. sortim tots els cotxes cap el “pàrking La mina” (1.200 m).
Des del “Pàrking La Mina” a l’ibón de Acherito es va per un sender marcat (S5) que puja pel Barranco de Las Foyas i a mig camí es desvia per arribar a l’ Ibón de Acherito (1.875 m).
La caminada va ser sempre en pujada i “tranquil·la”, tenint en compte que hi havia elements del grup que no estaven per fer masses floritures (el que subscriu és un element destacat d’aquesta situació).
Vam arribar a l’Ibón de Acherito sense cap contratemps. Aquest llac és completament natural, sense cap presa artificial, i és el més occidental dels Pirineus. Les seves vistes són espectaculars.
Després de fer l’esmorzar i les fotos, amb una americana afegida inclòs, vam pujar pel marge dret de l’ibón per arribar a la Brecha de Hanas (2.015 m).
Però en aquesta ruta inèdita s’havia de travessar una gran pedrera natural que va fer la guitza a les cames de tota la colla. Només els isards i nosaltres vam passar per allà per anar a la Brecha de Hanas.
Però vam arribar i vam poder contemplar tota la vall de Aspe (França).
Més fotos i... cap avall, però aquesta vegada per l’altre marge de Ibón per un sender amb vistes espectaculars, fins arribar, en baixada, al refugi lliure del Barcal.
Ja només quedava seguir, sempre en baixada, el sender que pel barranc de Acherito arriba al pàrking de La Mina.
Una bona excursió, amb molt bona companyia que van fer que les 5 h de durada passessin molt ràpidament.
De fet, la baixada es va fer a una velocitat digna d’una cursa de competició. Tot sigui per poder arribar a l’hora de dinar al restaurant del càmping Selva de Oza, però quan vam arribar ja havien tancat la cuina (està vist que lo nostre no són els restaurants dels càmpings). Ens vam haver de conformar amb menjar el que portàvem i una “patata al forn” que encara els quedava.
Sense més contratemps, ens vam acomiadar del Pirineu d’Osca i marxem cap a casa.
