Buscar este blog

8 de junio de 2011

Avenc del pasant


El 5-6-2011, 8 espeles de l'EGAN (Sergi, Javier, Mario, Dani -Airon-, Àngel, Clara, Pep i Antonio) van quedar per fer l'avenc del Pasant. És un avenc senzill, de -31 m. de fondària que es troba al Parc Natural del Garraf, a la zona del Pla del Querol.La idea era fer tastar una mica d'espeleologia vertical al Pep i la Clara, que no havien baixat mai cap avenc. I quin millor lloc per practicar que el Garraf, en un avenc ple d'història pels espeleòlegs ja que, pels anys 70, en el seu primer pou (-6 m.) hi havia un "niu" de material de socors amb llitera inclosa a disposició dels espeles que, per aquelles dates, dominaven tot el que ara és el Parc Natural del Garraf i el seu "fatídic" abocador.
Per rapidesa, per seguretat, i per què l'avenc està farcit d'instal·lacions, vam fer dues vies durant tota la baixada de l'avenc. És un avenc que encara conserva un bon grapat de processos litogènics i que, per tant, té una bellesa que només fent-lo pots admirar el seu estat natural.De seguida es va notar que la Clara i el Pep eren "novatos" i la seva velocitat de baixada era de extrema prudència, amb saturació dels consell de tots els companys que els envoltaven baixant per l'avenc.El Pep, com sempre passa en començar a fer espeleologia vertical, va arribar en un moment que, admirant el paisatge interior de la cavitat mentre descendia, es va oblidar de mirar cap avall i es va quedar penjant a -20 m en aeri, al bucle que fa la corda amb la següent reinstal·lació i sense possibilitats de poder arribar amb la baga d'ancoratge al mosquetó de la instal·lació per poder desfer-se del davallador.Gràcies a les explicacions i sobretot a una bona dosi de força muscular que suplia la manca d'experiència, va poder arribar al mosquetó de la paret, i va seguir baixant sense cap més problema fins a la base del pou.Com és habitual a les sortides de l'EGAN, quasi cada espele porta la seva càmera de fotos amb un o més flaixos. Allò semblava la discoteca de les cavernes. I si al llum dels flaixos li afegíem els nous "invents" d’il·luminació dels frontals, crec que dins del Pasant va haver moments que havia més il·luminació que a l'exterior, i això que era a ple dia.


Fetes les fotos de família de rigor, vam pujar sense més conseqüències que la suada patida pel nostre nou company Pep que, com a mínim, va deixar un kilo en aquesta estimada cova.
Això sí, tant la Clara com el Pep, els nostres dos nous benvinguts al món de la espeleologia, van sortir satisfets d'haver fet l'avenc i, esperem, que amb ganes de tornar a fer més cavitats de les moltes que hi ha al Parc Natural del Garraf.

6 de junio de 2011

Posponen el cobro de rescates hasta después del verano

El Departamento vasco de Interior no podrá ejecutar el cobro de los rescates a los deportistas y excursionistas imprudentes hasta después del verano. El retraso en la tramitación parlamentaria impedirá que la reforma de la Ley de Tasas y Precios Públicos, que incluye este polémico canon, pueda entrar en vigor este mes de junio, como estaba previsto, y en su lugar se retrasará hasta pasado el periodo estival, previsiblemente en octubre.

En cualquier caso, el número de personas rescatadas por los servicios de emergencia mientras practicaban la escalada o la espeleología es irrisorio: tan solo siete desde 2009 (cinco montañeros y dos espeleólogos) frente a un total de medio millar de actuaciones, según consta en una respuesta parlamentaria del consejero de Interior, Rodolfo Ares, a Aralar. Por el contrario, son los senderistas los que protagonizan la mayor parte de las intervenciones (63% de los rescates y 77% de las búsquedas), seguidos de los aficionados a la mountain-bike o los seteros. La media de operativos de rescate en montaña rondan las 140 al año -casi uno cada 2,5 días- con un costo para la Administración de casi 3 millones de euros anuales.

4 de junio de 2011

Expedició d’Espeleo Grup Anoia al cim mes alt d’Europa 5642m.

El proper dia 10 de juny un grup de 7 socis de l’EGAN prendran rumb a Rússia per intentar assolir el cim de l’Elbrus, la muntanya més alta d’Europa amb 5642m d’altitud.
Cada any es du a terme un gran projecte desde la vocalia de muntanya del club: el 2006 va ser el Pic Lennin (7134m), el 2008 el Cho-Oyu (8201m), el 2010 el McKinley (6194m) a Alaska un dels cims mes freds del mon i el mes alt de Nord America, ara és el torn de l’Elbrus, el cim més alt d’Europa.
El motiu d’aquesta progressió és aconseguir el projecte “7 CIMS”, on pretenem assolir la muntanya mes alta de cada continent.
L’Elbrus o també anomenat “Mangitau” pels locals, és un volcà ja extingit i situat a la cordillera del Caucas, just a la frontera entre Rússia i Geòrgia. Son molts els alpinistes que durant l’agost afronten l’ascensió per la ruta comercial de la cara Est , però en aquesta ocasió intentarem el cim per la seva cara nord aquest mes de Juny.
Tot i fer l’expedició al juny, la zona on es troba situat el cim i la seva altitud fan que les temperatures puguin prendre valors entre –7ºC i -20º©, que acompanyats del fort vent que acostuma a bufar a la zona fan que la sensació tèrmica pugui arribar fins a valors de –30ºC dalt del cim.
L’expedició comença a la ciutat de Pyatigorsk, des de allà cal arribar a la vall de Dzhily-Su. A partir d’aquí i tenint en compte que son 8 dies a la muntanya caldrà transportar tot el material i menjar necessaris per l’activitat al campament base situat vora els 3000mts d’altitud.



Tota la ruta per la cara nord es farà sense portejadors i sense guia, cosa que farà mes notable el desgast físic i afegirà un punt de dificultat a l’expedició.
Un cop establert el CB, caldrà fer ascensions per aclimatar a l’alçada i acostumar el cos a la menor concentració d’oxigen a mida que es guanya desnivell. La instal.lació del campament 1 a 3730mts permetrà fer una nova aclimatació fins als 4800 m per tornar a baixar, prendre 1 dia de descans i si la meteorologia ho permet fer l’atac al cim superant gairebé 2000mts de desnivell des de el C1 fins al sostre d’Europa a 5642. Després de l’atac al cim cal afegir un parell de dies més per baixar, desmuntar el C1 i tornar al campament base amb tot el material.



Un cop finalitzada l’expedició caldrà prendre paciència per inciar el viatge de tornada a casa desde ineralnye-Vody a Moscou on després d’un parell de dies de descans i fetes les fotografies de rigor a la Plaça Roja, l’avió ens durà ja definitivament a casa.
Però la feina no s’acaba aqui, i un cop arribats caldrà començar a pensar en el proper objectiu l’Aconcagua (6962m) situat als Andes i cim mes alt de Sud-amèrica.

Per més informació i si voleu seguir el dia a dia de l’expedició consulteu:

3 de junio de 2011

13ª BERGA - RASOS - BERGA

Dades tècniques de la cursa: 1625 metres de desnivell positiu aprox.

                                               Cota màxima: 2057 metres
                                               Cota mínima: 670 metres
                                               Longitud: 25 km



2 de junio de 2011

LA RUTA CARACREMADA

La ruta del Caracremada es una ruta circular de 5 dies de marxa, que unirà les principals muntanyes del Pre-pirineu de l’Alt Berguedà i l’Alt Solsonès, tenint com a punt de partida i arribada, els Rasos de Peguera.
L’esmentada ruta, transitarà per part de les muntanyes més emblemàtiques del Pre-pirineu català (Rasos de Peguera, Serra d’Ensija, Pedraforca, Serra del Verd, Serra del Port de Comte, Serra del Busa), i diferents poblacions com Gósol i Sant Llorenç de Morunys.
Les característiques principals que diferencien la present ruta de les restants ja existents a les muntanyes pirinenques, son les que et resumeixen a continuació:
- Serà la primera ruta completament prepirinenca, que enllaça les principals muntanyes de l’Alt Berguedà i l’Alt Solsonès.
- La varietat del paisatge, amb les seves corresponents modalitats de fauna i flora.
- Serà una travessa practicable durant una llarga temporada, ja que la neu només es present i resulta ser un impediment pel caminant, als mesos d’hivern estricte; la primavera i la tardor son les millors èpoques, i a l’estiu la calor es força acceptable, tenint en compte que la majoria de la travessa discorre entre els 1.700 i 2.200 metres i a la part més baixa (Serra del Busa) hi ha força tram obac i amb la protecció de bosc de coníferes.


1 de junio de 2011

Entrenament en Pujada



Entrenament de pujada amb pals i motxilla desde Can Caralleu a Sant Pere Màrtir

Dimecres 8 de Juny a les 19 h

Abonats i No abonats | Gratuït | Majors de 18 anys | Inscripcions a recepció


 <<<< CARTELL >>>>

31 de mayo de 2011

CURSA POPULAR D'ORIENTACIÓ

El proper diumenge 5 de juny de 2011 es celebrarà a Caldes de Malavella la 1a CURSA POPULAR D'ORIENTACIÓ, organitzada pel Club excursionista de Caldes de Malavella i el CE Grions orientació.

30 de mayo de 2011

Marxa Popular de les Valls d'Àneu Memorial Edu, Just i Quique

Ens plau presentar-vos un cop més la "Marxa Popular de les Valls d'Àneu Memorial Edu, Just i Quique” en la seva tercera edició, que volem celebrar el diumenge 12 de juny del 2010.
Amb aquest acte esportiu i festiu on hi poden participar els nens i  nenes, nois i noies, pares i mares, padrins i padrines, de les Valls d’Àneu i de tot arreu, volem tornar a passar una jornada gaudint del nostre entorn i a la vegada recordant.
Tornem a fer tres recorreguts:
  • La Caminada popular pel pla d’Esterri
  • La  Marxa Popular de 20 quilòmetres (nou recorregut per Valencia d'Àneu)
  • La Marxa de Resistència de 40 quilòmetres per  aquells més valents.
  • Dinar de germanor.
En aquesta tercera edició, ens trobem davant el repte d’haver superat amb èxit l’organització del darrer any, amb 300 participants i haver entrat en el calendari català de “Caminades de Catalunya”. Per la nostra part mantenim l’ànim de continuar tirant endavant i consolidar aquesta diada.
Us animem a que ens correspongueu amb el  vostre suport i ajuda en tot allò que pugueu per tal que aquesta tercera edició de la “Marxa popular de les Valls d’Àneu” sigui un nou èxit.
Us podeu inscriure a www.vallsdaneu.com/marxa2011/

29 de mayo de 2011

Primera via ferrata en los picos de europa

 " Ferrata el Caliz "

Distancia recorrida: 2,06 kilómetros
Altitud min: 164 metros, max: 369 metros
Desnivel acum. subiendo: 149 metros,
bajando: 196 metros
Grado de dificultad: Fácil

27 de mayo de 2011

I Open racing de barrancos de Ponga


El I Open racing de barrancos de Ponga, que se celebrará los días 18 y 19 de junio.
Esta prueba será la primera internacional que se celebre en España y estará seguida de la de Cataluña, en septiembre, y de la de Andalucía en noviembre, y el ganador representará a España en el campeonato internacional Copa América; de ahí la importancia que tiene el Open de Ponga.
Las inscripciones para esta prueba, en la que se volcaron el Ayuntamiento de Ponga y los hosteleros del concejo, están abiertas desde ayer y se pueden realizar en la página web de la organización: pongaracing@gmail.com, La competición estará limitada a 25 equipos.