Caminada EGAN pels voltants del Santuari de Lord (Solsonès)

El 20-3-2016, i com estava programat per la Secció de Muntanya de l’EGAN, 7 socis de l’EGAN sortim d’Igualada per  anar cap el Solsonès. Albert, Subi, Mar, Marina, Sergi, Margarita i Antoni.

El destí és arribar al Santuari de Lord fent una ruta circular i deixant els cotxes prop de la zona de Coll de Jou.

Muntanyes de conglomerat que han estat tallades verticalment pel pas dels milions d’anys i que has de trobar les canals per on poder baixar caminant sense fer servir corda.

Hi ha plaques de neu, però no molesten per caminar amb botes de muntanya. També hi ha zones de fang, però a la gent de l’EGAN això no és cap impediment per seguir endavant.

La primera parada la fem a la masia en ruïnes de Sòvol, que està al Serrat del mateix nom. Allà esmorzem.

Una vegada esmorzats, passem per un bosc, amb moltes clarianes, de roures i busquem, no sense dificultat, l’entrada de la canal que ens permetrà baixar a la rasa de la Torruella. Pas una mica exposat, però sense dificultat, sempre que vigilis no patinar en la forta pendent que té.

Ara toca buscar el camí per poder passar el riu sense mullar-nos i, després de voltar una mica sense rumb fix, trobem el Pas del Cargol, que entre roques ens permet arribar al riu i passar-lo.

Ja tenim a sobre, a molta alçada, la Mola de Lord, on està el Santuari, així que primer passem ascendint pel grau de Torruella i, després pel grau de Sollort fins, al fi, poder dinar, i visitar al Santuari de la Mare de Deu de Lord.

Reposem forces i, com començava a caure una mica d’aigua, que fins el moment ens estava respectant, baixem de la mola de Lord en direcció a la “roca foradada”. Ara cau una mica de aigua/neu, millor!, així no mulla, sinó que rebota en la roba.

Arribem a la “roca foradada” (túnel artificial per on passen els cotxes per anar a l’aparcament de sota de la mola de Lord). Allà ens desviem per agafar el GR que, passant pel Coll de la Creu de Canalda, ens portarà finalment on hem aparcat els cotxes.

Una molt bona excursió orientada “a la manera” de l’Albert, el guia, que ha fet que sigui aquesta excursió, com totes les altres que ha programat, i les que té programades, inoblidable.

27è ANIVERSARI DE L’EGAN

Com estava previst, el diumenge, 14-2-2016, els socis i sòcies de l’EGAN vam marxar al matí des de l’EGAN fins a la Cova del Bolet per celebrar el nostre 27è aniversari.

55 grans i 32 petits van participar d’una manera o una altra d’aquest esdeveniment.

A banda d’alguna “petita” perduda en cotxe d’alguns al haver d’agafar el camí per anar a la cova des de Font-Rubi, tot i que la cova està a Mediona, tot va anar rodat.

Els propietaris de la masia del Bolet, i en particular la Sra. Anna, ens van obrir casa seva deixant aparcar els vehicles a l’esplanada, ensenyant el seu obrador de galetes i pastissos i fent degustació dels seus productes. Des d’aquí les donem les gràcies per la seva amabilitat i paciència que van tenir amb nosaltres.

Des de l’aparcament del cotxes havia 15’ caminant que tots vam fer sense problemes, més que res perquè era de baixada i sempre és d’agrair.

Una vegada el 87 dins de la cova, el nostre president Víctor va dir unes “poques” paraules de benvinguda, un any més, a aquesta celebració –i van 27- i acte seguit uns es van dedicar a explorar la cavitat pels recons més insospitats, altres a fer petar la xerradeta amb la coca en una mà i el got de moscatell en l’altra i tots junts a gaudir d’una trobada de socis i sòcies de l’EGAN celebrant els 27 anys del club.

I així va passar el temps fins l’hora de marxar cap a casa a dinar però amb la promesa de tornar-nos a veure, tots junts, celebrant els anys i anys que encara li queden de vida a aquest club que tant estimem.

Declaració de la Junta Directiva del Grup d’Espeleologia de Badalona

Amb motiu de les desafortunades declaracions realitzades pel president de la FCE, recollides per diversos mitjans de premsa i àudio visuals, en referència als components d’una activitat lectiva d’espeleologia realitzada el passat dia 10 a l’Alta Garona, en la qual exercia com monitor un membre del Grup d’Espeleologia de Badalona. Fem la següent declaració,


1er. Aquesta activitat era una lliçó pràctica realitzada per un Institut de Secundària del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, dins del seu programa reglat específic dels estudis d’Espeleologia.

2on. Que el president de la FCE, que és una entitat esportiva, no té competències del Departament d’Ensenyament de la GC, per tant no ha de fer ingerències en assumptes fora del seu abast federatiu.

3er. Que aquestes declaracions, efectuades sense ple coneixement de causa, afecten molt negativament, tant al monitor membre de la nostra entitat, com a les demés persones i entitats (educatives i esportives) participants.

4t. Donem tot el nostre suport als dos monitors de l’activitat per la seva professionalitat tècnica sobrerament demostrada per exercir amb responsabilitat les tasques de monitoratge.

5è. En aquest sentit volem fer públic la valoració molt positiva feta per la Gendarmeria de França sobre el bon nivell tècnic dels espeleòlegs catalans, de la qual cosa s’han fet ressò diversos mitjans de comunicació francesos i d’altres països.

Junta Directiva
Grup d’Espeleologia de Badalona

Adjuntem enllaços a alguns mitjans que han divulgat la noticia

Rescatan espeleólogos españoles atrapados en una sima

Los siete espeleólogos españoles atrapados desde ayer en una sima de los Pirineos franceses han sido rescatados y han conseguido salir a la superficie, cansados pero sin heridas, informó hoy a Efe la prefectura del departamento de Haute-Garonne.

El grupo está “sorprendido por el revuelo montado”, añadieron fuentes consulares de Toulouse, consulado del que depende la zona en la que se encuentran.

Los espeleólogos, entre los que hay una mujer, tienen entre 30 y 50 años de edad, pertenecen a distintas asociaciones de espeleología españolas y aunque eran “amateurs” tenían muchas horas de práctica a sus espaldas.

Las fuentes destacaron el buen trabajo del equipo de rescate francés, que en un primer momento dio comida al grupo atrapado y esperó a que recuperaran fuerzas antes de sacarlos a la superficie.

El grupo estaba compuesto de 15 personas en total, que se dividieron ayer en dos e iban a explorar la sima de Mile desde dos entradas distintas y encontrarse en su interior.

Un equipo de ocho espeleólogos se dio cuenta de que llevaba mucho retraso y decidió dar marcha atrás, mientras que los miembros del otro grupo, que no pudieron ser avisados por sus compañeros, siguieron adelante.

Los ocho que se dieron la vuelta alertaron a las autoridades al ver que los otros no habían salido a la superficie a la hora prevista, lo que desencadenó la operación de rescate, en la que han participado miembros del Pelotón de Gendarmería de Alta Montaña y del servicio de bomberos.

Fuente:  http://www.cronicaviva.com.pe/

Aniversari de L'EGAN

Manual de espeleosocorro

Ya está disponible en formato pdf (y en inglés) el manual de espeleosocorro del CORPO NAZIONALE SOCCORSO ALPINO E SPELEOLOGICO

SORTIDA D'ESPELE del 5 al 8-12-15 a CANTABRIA

El 5, 6, 7 i 8 de desembre un bon grup de l’EGAN decidim anar a Cantàbria, el paradís dels espeles.

Deixem que l’Angel s’encarregui d’organitzar-la ja que, de tantes vegades que ha anat, creiem que l’han fet fill adoptiu.

Som Angel, Poch, Karla, Subi, Mar, Marina, Sergi, Salva, Amparo, Carre, Àngela, Abril, Judit, David, Tort i Antoni.

Tot està perfectament organitzat, tenim l’alberg de San Vicente del Monte per a nosaltres sols i només ens separen unes 8 h. de viatge des d’Igualada.

FOTOS

Com molta lletra cansa i hi ha una muntanya de fotos de la sortida, només diré que vam fer la mina/cova La Bonita, ideal pels més joves i els que no volen esgotar-se massa. També la travessa Torca Juñoso sortint per Torca Ancha amb infinitat de formacions, amb una mina abandonada de galena i que s’accedeix per dos pous que s’han de preinstal·lar prèviament. I por últim, i la que va tenir més emoció, vam fer la travessa Sel del Haya (entrant per una mina) i sortint, amb una mica de retard per la boca de Cobijón.

Aquesta última travessa serà la que més record deixarà al grup ja que van estar “perduts” més de 3 hores buscant els maleïts passamans de la galeria de sortida. Però, fins i tot perduts, va valdre la pena, perquè vam trobar recons fantàstics de la cavitat que d’haver encertat a la primera la sortida ens els haguéssim perdut.

I sense més “rollo” aquí us deixem les fotos fetes per una càmera que també va dir “adéu” a les coves per una bona temporada .... fins que el mecànic la repari.

Cueva Mina La Bonita

FOTOS

Torca Juñoso / Torca Ancha

FOTOS

Sel del Haya / Cobijón

FOTOS

XXVI Curs d'Iniciació a l'espeleologia

SANTACANDIA 2015

Sortida oficial de l'Egan a Santacandia

Avenc del Can Sadurni

El passat diumenge 15/11/2015 a les 08:00 els membres de l'Egan David, Mario, Mar, Marc, Estrella, Jekyll, Tort, Carlota, Pol i la Jess vam anar a fer l'avenc de Can Sadurní a Begues.

Ens vam trobar tots plegats allà encara que alguns ja venien junts d'Igualada.

Aquest avenc té un gran interès en tots els àmbits espeleològics però destaca per un gran interes cultural.

Dediquem 5 minuts mal comptats per saber el perquè...

“Y entonces llegó la que consideran algunos de sus biógrafos como su primera exploración importante: el Avenc de Can Sadurní. El 27 de septiembre de 1897 inició su aventura. Le acompañaban personas importantes, interesadas por los proyectos de Font. 

Cuando todo estuvo preparado para el descenso a la sima, el artilugio para el espeleólogo montado y las cuerdas fijadas, Font se sentó en la barra de madera sujeta al cabo de la cuerda que debía bajarlo. Ocho personas se ponían manos a la obra y Font desapareció en el abismo. Al cabo de 25 m tocó una sirena y la cuerda se detuvo.

Con una rudimentaria linterna (es decir de un farol portátil con una cara de vidrio y una vela en su interior) podía observar las formaciones de la sima; poco a poco los de arriba le iban echando cuerda, hasta que al fin llegó al fondo, donde nadie había puesto jamás los pies. Font, emocionado, no pudo reprimirse, y exclamó: “¡Viva Catalunya!” Luego, más sereno, se desató y encendió unas tiras de magnesio, y exploró el fondo con minuciosidad, pero... estaba obstruido por numerosos bloques.

Había hecho un espectacular y arriesgado descenso de 70 m. Tocó de nuevo la sirena para comunicar que quería subir, se sentó otra vez en el madero, y ascendió lenta y penosamente hasta la superficie. Sí, penosamente, pues se dice que en aquella ocasión, habida cuenta de las dificultades que suponían el material ineficaz que Font llevaba y el rudimentario método de descenso y subida, poco le faltó para que no lo contara. Lluís Marià Vidal pensaba: «¡Un día se nos va a matar!» Sin duda, no era una preocupación baladí; todos sabemos el peligro que conlleva una primera exploración espeleológica, y más aún sin ningún tipo de técnica ni de material adecuado. Vidal se había dado cuenta de ello, y haciendo uso de su gran responsabilidad, proveyó a Font del material necesario. Compró un teléfono, escaleras de cuerda y cable y un casco de bombero; además consiguió un crédito del banquero Manuel Girona de 750 pesetas para los gastos de los mozos de cuerda y el transporte del material. “

Escrit extret de: (Subterrania revista de espeleologia no25-2006/1)

Aquest doncs és un dels primers avencs d'embergadura que va explorar el pare de l'espeleologia catalana.

Els membres de l'Egan que diumenge erem allà vam poder observar la meravellosa i a la vegada capritxosa entrada de l'avenc, dividida per un pont de roca natural, que es mirés des d'on es mirés ja prometia.

Abans d'entrar ja s'havia parlat que el David seria l'instal·lador oficial i el Mario “el segundo de a bordo”, i el desinstal·lador el Pol.

Vam entrar amb el mateix ordre que surten els noms a dalt, alguns i algunes ja feia dies que no feien espeleo i els nervis a l'entrada es feien evidents encara que tots vam tocar terra amb total seguretat (res a veure amb la primera i sonada exploració del mestre Font i Sagué).

Vam baixar per la via de més a l'oest ja que l'altre estava ocupada per dos espeles de Mollet.

El primer pou de 22m ens va deixar en una repisa des d'on s'iniciava un llarg descens de 50m d'una sola tirada. 

Un cop tots a baix vam recuperar energies a base d'entrepans, menjar de periquito, cigarros i infusions extranyes cortesia del Tort.

Varies fotos i dir 4 disvarats també és d'obligat compliment i així va ser...

Des de la base del pou a la cota -72m alguns vam ascendir uns 10m per una corda fixe que desembocava en un seguit de pous estrets fins a la cota -84 metres (Via GIE).

A l'hora de pujar, el David i el Mario se les van ingeniar per muntar dues reinstalacions més per fer la pujada més factible en temps i segura per tots.

Un a un vam anar pujant, cadascú amb les seves penes i lamentacions, amb els seus pesaments...és una pujada guapa i això els espeles ja sabem que vol dir suar la Cansalada!

Al sortir tots vam acabar arreglant una mica el pais en un bar d'Olesa de Bonesvalls on ja es freqüent que ens hi vegin de tant en tant.

Un diumenge collonudo!!