XXIII Trobada d'espeleòlegs de Catalunya

Es lliura el I Premi Gorges de Núria

El treball de l'Espeleo Grup Anoia del CECI ha estat galardonat amb el I Premi Gorges de Núria 2019 pel seu treball Exploració, equipament i descens dels barrancs, rases i rieres de l'Altiplà de Capolat.

Exploració, equipament i descens dels barrancs, rases i rieres de l'Altiplà de Capolat

El premi es lliurarà a la propera Trobada d'espelòlegs de Catalunya a Igualada.

            Federació catalana d'espeleologia

Torca Tejera

Aquestes passades vacances també, varem fer una petita travessa, Torca Tejera. l'informació sobre aquesta cavitat ens la habia donada el nostre amic Enric Peradalta. Després de buscarla una bona estona amb el GPS i no trobarla varem anar a preguntar a la casa a on habiem aparcat el cotxe, que ja ens habien dit abans que hi habia un forat aprop de casa seva, els hi vam fer cas i varem decidir anar a fer una ullada a on ens indicaven (i era el forat correcta).

Com que habiem perdut molt temps buscanla decidirem anar a dinar.A la tarda anarem a fer la travessa (amb una mica de mandra tot s'ha de dir).Es una cavitat petita i activa a on ens varem mullar fins la cintura.

Hi ha un pou de 10 metres d' entrada i no hi ha cap rasal mes marcat a la topo, baixem el pou i ens traiem els arnesos i fem la travessa i aleshores que pasa? si sortim per l¡altre boca ens quedem sense arnesos (conclusió hem de tornarla a fer al reves per recuperarlos) Hem fet la travessa 2 vegades.

Fins la propera

Angel i Montse

MÉS IMATGES

Cova Asiul- Cantabria

Un altre cavitat que varem visitar aquestes pasades vancances a Cantabria es la cova de Asiul.

Tot i tenir una foto de la situació, coordenades etc, etc, ens va tocar patejar una bona estona per un rasqler (que a les fotos es veu mes planer).

Varem donar unes quantes voltes abans de localitzarla . Mentres la buscavem varem trobar una altra cova mes petita pero molt concrecionada de la cual desconeixem el nom. 

Quan vam trobar la cova de Asiul ja era tard i varem decidir tornarhi un altra dia.

Us pasem unes quantes fotos que varem fer d'ella.

Fins la proxima - Angel i Montse

MÉS IMATGES

ASCENCIÓ AL MONTARDO

SORTIDA DE MUNTANYA

Diumenge 6 d'octubre a les 7.45h comencem l'excursió cap al Montardo. Sortim des del pàrquing del Pont deth Ressec a 1424m. 

A aquelles hores feia fresqueta però al cap de poc de començar a pujar vam entrar en calor. 

Vam començar a pujar per dins d'un bosc. Un camí molt maco i agraït on ja es començaven a veure alguns canvis de color a les fulles dels arbres. Aquí ja es veia la tardor però també s'olorava; vam trobar alguns rovellons!! 

Vam arribar a l'estany i al refugri de la Restanca a 2010m.

Vam continuar pujant per un camí més obert fins a un coll on ens vam trobar amb el sol i l'Estanh de Cap de Port a 2245m. Aquí vam fer una paradeta per esmorzar i agafar energies abans de continuar pujant. Des d'aquí es continuava per una tartera de pedres molt grans, on les opcions de camí eren varies i havies de vigilar de seguir el camí bo, seguint les marques del GR 11.18. Vam arribar a una esplanada molt gran, el Coret de Oelhacrestada a 2475m i des d'allà vam continuar pujant i pujant i pujant fins arribar a l'últim coll on a mà esquerra ens quedava el Montardo Petit (2781m); que alguns de nosaltres vam fer, i a mà dreta teníem el Montardo.

I uns últims metres d'ascenció per arribar a dalt de tot, a 2833m, amb unes vistes de 360 graus espectaculars!!! 

L'Aneto, alguns cims dels Pirimeus francesos, i un munt de llacs i estanys, el més emblemàtic i potser el més bonic de tots, el Lac de Mar, que té una petita illeta a dins. 

Des d'allà només ens quedava tornar a fer el mateix camí de baixada fins al cotxe. 

Vam fer una parada tècnica al refugi de la Restanca per dinar, cadascú el què portava, a la vegada que disfrutàvem d'una cervesa ben fresqueta i ben merescuda! 

MÉS IMATGES

El Campizo

Un altre de les cavitats que varem visitar aquest passat agost a Cantabria ( el Campizo).

Desprès de certs dubtes de si anar a localitzar la cova(el temps era molt insegur) decidim arriscarnos, ens canviem i anem a localitzar la cova gps en ma.

Foto de l'Enric Peradalta

Quan ja estavem un bon tros amunt del prat(la llei de murfhi) es posa a ploura, un cop molls decidim continua la busca i desprès de lluita una bona estona amb la vegetacio autoctona( escajos,falgueres,arsos etc) la localitzem. Entrem i fem una visita rapida a la cavitat la cual ens sorpren per la quantitat de formacions que hi ha en ella, com podreu comprobar amb les fotos que us pasem. 

Una vegada mes una petita cavitat ens fa passa una estona molt agradable (Tot i la mullena que portavem a sobre)

MÉS IMATGES

Angel i Montse

INTEGRAL DE L’AVENC DEL PENYA-SEGAT DE LA FALCONERA

Aquesta sortida, que forma part de les activitats del 30è Aniversari de l’EGAN, estava inicialment programada pel 15-9-19, però una de les condicions preventives que l’organització tenia disposades era que les onades no podien ser superiors a 0,5 m, és a dir, marejol, per la perillositat que representa baixar fins al mar rapelant al costat de les roques amb onades que, quan “peten” contra el penya-segat, multipliquen exponencialment la seva força.

S’acostava el 15-9-19 i la mar no volia col·laborar, ja que les prediccions eren persistents dient que el dia previst les onades passarien, de llarg, els 0,5 m. Així que no vam tenir més remei que suspendre la sortida.

Però, lluny de desanimar-se, l’organització (bé, algú sí que quasi tira la tovallola) li planta cara a Neptú i proposa el 29-9-2019 per tornar-ho a intentar. Tornava a estar tot preparat i les prediccions eren bones. Aquesta vegada anàvem a totes.

I així va ser. El 29-9-19 a les 7 h, es sortia de l’EGAN amb les cordes necessàries (dos 30 m, dos 50 m i dos 30 m) per fer de forma integral l’avenc del Penya-Segat de la Falconera, de 95 m de desnivell fins arribar al mar, duplicant les cordes per poder recuperar i estalviar el màxim de temps possible, ja que sabíem que, a mesura que avançaria el matí, la mar i el vent començarien a complicar-se.

Judit, Mario, Conchi, Mar, Subi, Sergi, Càrol, Marc, Eli, Karre, Samuel, Òscar i Antoni baixarien l’avenc. David, Miquel, Àngela i Abril, amb dos caiacs dobles, s’encarregarien de controlar i ajudar, si fos necessari, als que havien de nedar 250 m des de l’avenc fins a la platja del Port de Garraf. A les 8 h ens vam trobar tots al Port del Garraf.

Primera sorpresa positiva: l’aparcament en zona blava, el 29-9-19 era gratuït.

Segona sorpresa positiva: la mar estava en calma, les onades no arribaven ni a 0,10 m (mar arrissada).

Tercera sorpresa positiva: els caiacs, que eren inflables, no estaven punxats (hem de tenir en compte que es van comprar per catàleg i no s’havien estrenat).

Tots preparats i cadascú a la seva feina. Els dels caiacs van anar cap a la platja per dirigir-se a la vertical de l’avenc i la resta caminant per la pedrera, fins arribar a la boca de l’avenc.

Primera sorpresa negativa: hi ha un grup d’espeles i un altre d’escaladors davant nostre.

Segona sorpresa negativa: els espeles de davant nostre no farien l’integral, però arribarien a “tocar” aigua i tornarien a pujar, pel mateix lloc que nosaltres. Caldria esperar i “fer cua”.

Tercera sorpresa negativa: el vent començava a bufar cada vegada més fort i les onades començaven a pujar d’alçada cada hora que passava.

Quarta sorpresa negativa: hi havia meduses al mar, poques, però n'hi havia.

Però els de l’EGAN som “els de l’EGAN”. Vam començar a baixar com estava previst, intentant no enredar-nos massa amb les cordes dels “altres”.

Anàvem baixant i admirant aquest avenc tan fantàstic on hi entra llum per dalt i per baix.

El primer pou, de 25 m, és completament obert i “fa respecte” al tenir tota la vista del mar a quasi 100 m per sota. Però tots, pas a pas, amb davalladors o amb vuits, anàvem baixant fins al replà.

 

El segon pou, de 45 m, és tancat de parets, erosionat per l’ambient salí que durant anys i anys ha modelat la seva silueta. Obert per dalt i sota, no necessita llum artificial i és “una gozada” baixar rapelant d’una tirada fins arribar a la seva base, una platja elevada molt inclinada, amb una volta sense sostre, en forma d’immensa finestra que s’ha de veure i viure, ja que no és possible descriure l’espectacle marítim que es contempla.

A la platja d’aquesta volta/pòrtic ens trobem tots: els “altres” espeles, els escaladors i nosaltres, els de l’EGAN. Mentre “esperem torn” per poder baixar l’últim tram de 20 m fins el mar, esmorzem i admirem l'avenc. Els dels caiac, que els teníem oblidats, també tenien la seva guerra. No sabem si van donar cops de rem o què van fer, però les meduses que hi havia, d’una mida considerable, es van retirar una mica mar endins, suficient per no molestar.

Durant l’espera per “la cua” els dels caiacs van estar lluitant contra les onades i, sobretot, contra el vent en contra que els portava cap a la platja de sortida. Aquesta estona de més va fer que l’equip de caiaquistes femení, amb poca col·laboració de la part més jove –tot s’ha de dir- es retirés abans que els de l’avenc poguessin començar a arribar al mar, fartes de remar per no res.

Però el moment va arribar, i va quedar lliure el camí per poder baixar rapelant fins tocar aigua. Tots i totes, un a un, vam baixar, en aeri, fins a l’aigua, amb els nostres flotadors improvisats, amb onades que ja tenien 0,50 m d’alçada i que picaven fort contra les roques i amb un vent incòmode tant pel caiac com pels nedadors.

Però tots vam complir perfectament. Els del caiac controlant als que sortíem nedant els 250 m que ens separaven de la platja del Port de Garraf, i els que baixàvem, amarant suaument amb els “petates flotadors” i fins i tot algú portant aletes als peus.

Vam recollir corda tibant com podíem a l'estar flotant enmig de les onades, les vam posar al caiac i...tots cap a la platja, que la mar s’estava començant a empipar i el vent, que per sort bufava a favor, cada vegada era més fort.

Un èxit total. Vam arribar tots sans i estalvis, vam comentar la jugada i tot dins l’horari -més o menys- previst. Vam tornar als cotxes, vam desinflar els caiacs i tots a dinar a “La Pava” que ja teníem reservat.

Una sortida digne de la commemoració del nostre 30è Aniversari i que, de ben segur, tornarem a fer, ja que molts socis i sòcies se'n van quedar amb les ganes.

MÉS IMATGES

COVA CEFRALES - Cantabria

Agost 2019 Cantabria

Unes fotos de la cova de Cefrales. Despres de patejar molta estona pel lapiaz per localitzarla la varem trobar al costat del cami. (L'espele es dura)

Angel i Montse

MÉS IMATGES

Coverona - Cantabria

Bones aquest passat mes d'agost varem passar unes dies a Cantabria (Com ja es habitual ) i varem estar en unes quantes coves, avui us passem unes fotos d'una d'elles, es diu Coverona, es de petit recorregut pero de gran bellesa, mes endavant us en passarem d'altres coves.

Angel i Montse

MÉS IMATGES

Sortida a les Coves de Castellolí 11/09/2019

Aquesta sortida ha estat molt especial perquè ens ha acompanyat el David Panadès, un noi de 25 anys d'Igualada que és invident. Però això no ha estat cap impediment per fer tot el recorregut que l'Antonio havia preparat.

La pluja ens ha respectat durant l'aproximació a la boca i, un cop guarits sota la bauma, la pols del terra ens ha deixat clar que, dins aquestes coves, tant hi fa si plou com si fa sol.

Abans d'endinsar-nos a les gateres, la Mar ha guiat el David cap a les galeries del sud-oest perquè es familiaritzés amb la pedra i el terra irregular. Un rat-penat de mida molt gran ha voleiat per allí com si ens donés la benvinguda, encara que tots sabem que potser la intenció no era aquesta (tampoc mossegar-nos al coll com deia el Sergi, fent broma).

Mentrestant ens hem anat posant l'equip, l'Antonio fins i tot ha estrenat unes genolleres d'una qualitat que avui dia ja no es fabrica perquè, tot i que se les va comprar fa uns dies, a l'embalatge posava “800 ptas”.

Un cop equipats hem agafat la corda i l'electron i hem revisat l'itinerari a fer. L'Antonio havia marcat, punxant amb una agulla sobre una topografia impresa en paper, a mode de Braille, les esquerdes i les gateres que ens durien a una sala de dimensions considerables on només s'hi accedeix baixant un pou d'uns 3 m.

Així que ens hem dirigit cap a les gateres i cap al pou que duu a la sala final. De seguida hem trobat les primeres formacions a la paret i immediatament després ja hem hagut d'ajupir-nos i arrastrar-nos, ara cap a la dreta, ara cap a l'esquerra, un pas molt estret, un altre on ens podem posar drets, tornem a ajupir-nos, ... i al cap d'una estona hem arribat a la capçalera del pou. Allà el Mario s'ha penjat a mitja alçada de manera que en tot moment podia ajudar el David a baixar si ho necessitava. L'Antonio a baix i el David Prat a dalt també feien de suport. I el que havia de ser un pou d'uns 3 m ha resultat ser una miqueta més, o el doble, si fem cas del panell informatiu que hi ha a l'inici del camí a la cova i que hem llegit al marxar. Però el David ha baixat sense cap por, només amb la dificultat pròpia de baixar amb electron per primera vegada. Finalment, una última rampa i hem arribat a la sala. Allà hem trobat més formacions, una mica més d'humitat que a dalt i un espai molt gran en comparació amb la resta de la cova. Rialles de satisfacció per haver aconseguit l'objectiu i algunes explicacions per part de la Judit sobre estalagmites i estalactites mentre l'Estrella ho gravava tot en video.

Després de descansar una mica hem tornat amunt, amb el mateix sistema que hem utilitzat per baixar. L'Estrella ha gravat un altre video i, de camí a la sortida, ens hem fet un munt de selfies.

Arribats a la bauma, la foto de grup i a espolsar-nos bé. I, per acabar, i no podia ser d'altra manera, una cervesa, una cola o un cafè amb llet al bar més proper tot comentant l'experiència i les ganes de tornar-hi.

En aquesta sortida hem participat: Judit Bartrolí, Estrella Broquetes, Mar Díaz, Antonio Martín, David Panadés, David Prat, Sergi Subirana, Mario Temprano, Tuca.