Diumenge, 11-10-2020. És el segon dia de la sortida d'espele de l'EGAN. Hem dormit molt bé als apartaments de Pego i a les 9 h ens disposem a anar una altra vegada a la Vall d'Ebo, pel mateix camí de l'avenc Ample, però aquesta vegada una mica més lluny.
La idea avui és fer l'avenc Estret, l'avenc del Mig i un petit avenc de 10 m. que hi ha al costat que a Salva, Amparo i Carlota es feia gràcia fer-lo com "sortida familiar".
Ens separem en 3 grups per localitzar els avencs que estan al barranc de les coves.
No cal dir que, per les seves extraordinàries dimensions de boca, l'avenc Estret (quina ironia!) i l'avenc del Mig es van trobar fàcilment, però l'avenc "petitó", amb el nom de "avenc del costat" que només se sabia que estava a prop dels dos avencs, no es va localitzar fins bastant més tard, al costat, molt al costat, de l'avenc del Mig.
Començar a instal·lar les grans boques dels avencs Estrets i Mig, no va ser problema.
El problema va estar en la seva fondària i verticalitat.
Començarem a explicar l'avenc Estret.
AVENC ESTRET
És un únic pou de 142 m de fondària total, encara que la seva verticalitat acaba als 127 m.
Té una amplada mitjana de 15 m de diàmetre, així que per la seva verticalitat i amplada, fa "respecte" baixar per ell.
Si a això l'afegim que té 2 tirades "llarguíssimes", una de 40 m una mica per sota d'un arbre de tronc esvelt, i una altra de 55 m al finalitzar el pou, fa que la seva baixada i pujada, sigui espectacular.
El problema va estar en que les cordes que portàvem, per a l'últim llarg de 55 m no arribaven i, per tant, no podíem baixar a la base del pou.
Sort que els que van anar a "buscar" l'avenc del Costat encara no havien trobat la boca i van poder deixar la seva corda de 30 m que, amb varies filigranes per passar la corda, es va poder arribar a la base i admirar tot l'avenc amb els peus a terra.
No té gaires formacions, però la seva majestuositat està en l'amplada i fondària tan vertical que presenta.
L'AVENC DEL MIG
Com ja hem dit, mentre un grup instal·lava un avenc, l'altre instal·lava l'altre avenc.
L'avenc del Mig és un altre avenc que la seva espectacularitat es troba en la seva fondària, la seva amplitud.
Baixa fins a 107 m i el seu primer pou fa, quasi directes, 80 m. i té una amplada de quasi 20 m de diàmetre.
Per mantenir la "tensió" de la sortida, la que instal·lava també va tenir problemes, ja que no trobava els ancoratges per poder fer les reinstal·lacions i quasi es dona per vençuda fins que, estant una bona estona penjada, va anar trobant-los.
Al final, es va poder instal·lar tota la cavitat fins avall del tot.
També és un avenc que no té masses formacions, i el seu atractiu és la verticalitat i amplada.
L'AVENC DEL COSTAT
Petit avenc de boca reduïda de uns 70 cm de diàmetre i de -10 m de fondària que la seva particularitat per a nosaltres va ser que va costar "déu i ajuda" per trobar-lo, al tenir unes ressenyes no massa fiables i que es va localitzar, per casualitat, a escassos 2 metres d'on estava la instal·lació de la capçalera de l'avenc del Mig.
El gran dia d'espeleologia a la Vall d'Ebo, i com és tradició l'EGAN, es va fer una cervesa (i una llimonada, eh, Àngel!) que va saber a glòria.
Més tard, als apartaments, després d'una bona dutxa i, a l'hora de sopar, es va celebrar l'aniversari de la nostra companya Àngela.
L'endemà, 12-10-20, dia de descans, i després d'acomiadar a la família Salva/Amparo/Carlota que havien de marxar abans, la resta del grup va anar, una altra vegada a la Vall d'Ebo, però, això si, de "panxin total", a visitar la Cova del Rull, cova turística que, per "no treure el pa" als guies que hi ha, no explicarem res, només direm que té, com totes les turístiques, una "catedral", un "conill", un "fantasme" i mil figures més. Ah!!!, se m'oblidava, també té formacions a dojo (jejeje).
Acabada la visita turística, marxem cap a casa, Igualada (és un dir, és la seu del nostre club, ja que la majoria vivim fora), no sense abans parar a dinar una paella a Peñíscola, poble "de película".
