L’AVENC DE FONTAUBELLA

Aquest diumenge dia 26 de novembre es va fer la sortida de club. En aquesta ocasió es va anar a Fontaubella, a la comarca del Priorat. Es l’avenc amb la boca d’accés més gran de Catalunya segons les dades amb una boca de 22x26m. Esta constituït per un únic pou i tot el conjunt la veritat es força impressionant. Al ser tant gran la boca la llum del sol entra fins al fons on es crea un jardí de falgueres i plantes al seu interior.

A més al fons de l’avenc hi ha cobertura de mòbil. Nosaltres amb l’emoció no ens vàrem recordar de donar l’entrada fins estar al fons.

En aquesta ocasió vàrem ser set components de l’Egan, Mario, Minu, David Judit, Angel, Anna  i Jordi.

L’aproximació no es massa llarga però si una mica costeruda. Encara que el camí esta força marcat i l’avenc es troba fàcilment

Tot just arribant a la boca, la gent es va anar preparant. Hi ha una preinstal·lació a un pi proper i el roure on et penges hi ha dues cordes en forma d’anella però que sembla que fa temps que hi son.

Nosaltres vàrem instal·lar un 20 de del pi proper (no cal tanta corda) i en el roure ancorat amb dues cintes d’anella un 50 fins baix. L’encarregat d’instal·lar va ser el Mario, seguit del David,

La baixada es quasi volada,  la paret millor no tocar-la ja que esta formada per materials poc fixats. A mida que es va baixant la mateixa corda ja es va separant de la paret.

Un cop a baix es pot veure la grandària de la boca i la vegetació que hi creix tot i la secada que hi ha a fora. A la part nord l’avenc forma una balma on per sota esta ple de enderrocs i alguna gatera, la gent va anar explorant la cavitat per cada racó. Es pot veure algun rat-penat solitari i poca cosa més.

Les vistes des de baix son espectaculars, els efectes de la llum entrant al fons de l’avenc increibles

Un cop la gent va haver explorat els racons, a la base es va fer la foto de grup amb un petit espontani amb ganes de protagonisme.

Es va decidir pujar-lo amb tota cura cap un lloc mes solejat on pogués tenir mes oportunitats de sobreviure.

Tot seguit la gent va anar desfilant mica en mica cap a munt.

Un cop a dalt, al petit animaló se li van fer les comprobacions vitals pertinents i veien que el seu estat era bó i només patia una mica d’hipotèrmia, es va deixar sobre una pedra on sense moures es va fer fonedis.

Un cop tots dalt i havent desinstal·lat, es va decidir buscar un lloc per anar a dinar. En aquesta ocasió va ser el poble de Porrera. Amb una bona sobretaula vàrem acabar de fer el dia.

Fins a la propera sortida

RUTA AGULLES DELS PRINCEPS I ECOS

Secció Montserrat amb encant

28 de octubre del 2023

Comencem ruta al pàrquing de Can Massana (pagament de 6€ si ets federat 3€), ens dirigim cap al Refugi de Vicenç Barbé, amb bon ritme i gaudint de d'encant de Montserrat arribem al bonic pas de La Portella el que tremolant sense dificultat pugem.

Continuem per arribar al Pas dels Prínceps on ens esperen les vistes del massís de Montserrat a una alçada de 984 m (agulla poc freqüentada) de les quals a nosaltres ens agrada gaudir.

Pel camí de la Portella fem una petita parada a la Font de l’esllavissada. Ja al Coll del Port ens desviem a l'esquerra marcat en blau cap a Ecos, on anirem trobant trepades fàcils i algun estrip fins al Pas de l'Esfinx. Des d'allà ja albirem el nostre objectiu, l'agulla l'Esfinx dels Ecos 1169m, arriba la part divertida on pugem per una corda ja instal·lada fins a fer cim. Gaudim de les bones vistes i fem les fotos de rigor abans del descens.

Desfem el camí de les cordes i ens dirigim al Basal de l'avellaner, punt d'aigua de les cabres montserratines pel camí del Montgròs, aquest camí està amb marques grogues, passem per la Bauma de les Pruneres tornem al Coll de Porc i ja agafem el camí dels arrels fins a Can Massana (punt d'inici de la nostra ruta) en total 5h de ruta que com sempre un comiat amb una cerveseta ben freda.

SORTIDA A L’AVENC DEL MARGE DEL MORO, OCTUBRE 2023

L’últim cap de setmana d’Octubre, vàrem sortir a fer un avenc petit segons totes les fons consultades no s’hi havia estat. Potser per ser petit, o potser per estar al costat d’un altre avenc una mica més gran i més visitat. 

En aquesta ocasió va ser l’Avenc del Marge del Moro, un avenc situat a la serralada que separa Begues amb Vallirana al cap d’amunt d’una cinglera. El camí força bo i l’aproximació no es res de l’altre mon. Per sort no feia calor i la gent no va notar la pujada que feia des dels cotxes.

En aquesta ocasió vàrem ser set components de l’Egan, Mario, l’Antonio, Minu, David Judit, Josep i Jordi.

El material utilitzat va ser de una corda de 60 i una de 20m, uns 15 mosquetons amb xapa, hi ha algun parabolt i cintes per fer desviadors. Es va instal·lar per la via dreta i al fons es va fer un passamà per anar a buscar la continuació de l’avenc. L’encarregat d’instal·lar en aquesta ocasió va ser el Mario.

La boca de l’avenc no es gaire cosa, sembla ben bé una esquerda en la cinglera, però un cop passat la primera estretor s’eixampla considerablement. (ja vindran altres estretors més angoixants).

A la base del primer pou es va muntar un passamà còmode per anar a buscar el pou que te continuïtat. Que es va muntar algun desviador per evitar fregaments innecessaris.

En el fons d’aquest segon pou existeixen dues opcions:

La part més evident es que et trobes una corda instal·lada en fixe que remunta un laminador i d’allà surt un passamà que porta a una galeria formada.

Cal dir que aquest laminador es força estret i el passamà no ajuda gaire. La gent tenia diferents pensaments i opinions a l’hora de creuar-lo. Alguns es van recordar de tots els sants, altres del dimoni i altres simplement maleïen el pas. Ja es el que es diu: “per gustos, els colors”

Un cop passat el laminador la galeria continua estant ben formada i on s’arriba a un petit pou

i al fons existeix una esquerda on es va aprofitar per fer una foto de grup. Com es pot veure també es força estret encara que la gent no va perdre en cap moment l’humor. Sort que no érem més gent que si no, no s’hi hagués capigut.

Tornant enrere, a la base de la vertical del pou principal i a la part inferior s’eixampla en una petita sala on hi ha depositat un pessebre que va fer les delícies dels participants ja que hi van estar jugant força estona. També hi ha alguna gatera estreta que la gent va aprofitar per explorar.

També i havent vist que era la part mes ample de l’avenc es va aprofitar per fer una foto de grup més còmodament.

Un cop feta la foto ja vàrem anar desfilant cap amunt, no era massa tard i encara vàrem poder fer un tast de panellets aprofitant que faltaven pocs dies per la castanyada. Tot un èxit, la gent tenia gana i va ser un vist i no vist

I finalment un mos a Olesa de Bonesvalls

Bon profit. Tot esperant ja la pròxima sortida.

Sortida a les Agudes

24 Setembre del 2023

Sortida a les Agudes per la cresta del Castellets i tornada per els camins del Pou de Glaç.

Ens trobem a les 7,30, com sempre al Canaletes, i aquest cop ens diriguirem cap el Montseny, concretament al aparcament de Sasferres, molt a prop de Sant Marçal camí molt utilitzat per pujar al Matagalls.

Preparem les motxilles i enfilem travessant la carretera cap a les Agudes. Trobarem diferents grimpades i desgrimpades pels diferents Castellets, pasarem també per la cadena equipada i per la placa amb record d'un excursionista.

La part final abans d'assolir el cim de Les Agudes és el que presenta més

verticalitat però amb cap moment presenta gaire difucultat. Avui formem un grup força nombrós però tothom avança sense problemes. Un cop al cim fem una parada per menjar alguna cosa i observem el curiós rellotge solar. La concurrència aquí dalt es força nombrosa, està be veure el "boom" que ha tingut la muntanya en els últims anys. (A vegades penso que encara hi ha pocs accidents, veient el que es veu).

Farem una baixada molt més llarga que la pujada, veurem uns magnífics boscos de faig i com no, diversos pous de glaç molt ben conservats i francament algún d'una alçada considerable i de realització costossa i perfecte.

Tardem unes 6 horen en fer tot el circuit i abans de acomiadar-nos fem una cervesa i amb un bon gust de boca, tothom cap a casa seva.

Sortida a la Vall d'en Bas ,TORRENT DEL PUIG

DISSABTE 17 DE JUNY DEL 2023

SECCIÓ MUNTANYA AMB ENCANT

El passat 17 de juny vam anar a fer una circular als Hostalets d'en Bas, als Salts i Gorgs del Torrent del Puig.

Després de trobar-nos al Canaletes a les 7,30 del Matí ens vam enfilar fins a la Garroxa per arribar amb els cotxes fins l'inici de l'activitat amb algun problema d'algún conductor per arribar al lloc pactat.

Treuen coca i alguna copa de Cava per celebrar que avui fa anys l'incomparable i inclassificable amic Pineda.

Agafem els bàrtols i ara sí enfilem el camí que ens portarà a la Font de Fogoses, bonic lloc com tots els que anirem veient. Seguim el camí i anem contemplant la Gorga de l'Ansat, la dels Cristians, i ens quedem bocabadats amb el Sant de L'Olla que baixa prou ofanós degut a les passades pluges. Ens surt la vena barranquera i pensem amb la possiblitat de què no estigui obert. Com que el camí ens porta a la capçalera tenim temps de trobar una intal.lació ja vella i una de força recent, llàstima.

Seguim pujant i ho fem per un petit grau equipat amb una corda que passa entre unes pedres a la banda esquerra hídrica del saltant i seguim fins al Coll del Petró. Veurem el Salt de l'Hostalot i farem parada a la Font de les Marrades, allà anirem per el espectacular Grau d'Olot (camí empedrat ) fins l'Hostal del Grau on podem imaginar-nos la importància d'aquesta via de comunicació. Des de l'Hostal ens diriguim fins el Mirador dels Boixos amb boniques vistes a diferents Valls, resseguim un camí de baixada i ens plantem a la mina dels Bandolers, una gran esquerda d'uns 60 mts de llarg per 2 d'amplada, utilitzat pels bandolers per amagar-se. Ara ja sí, tornant a la Font de les Marrades agafem el camí fins a l'inici de la ruta.

Ens quedem a dinar i abans però tenim temps de visitar el Santuari del Far i les espectaculars Roques Encantades al Coll de Condeu. No es pot demanar més. 

Sima del Cabezo - Cova de la Mola a Fanzara

 Pont del Pilar 2023

Tercer dia, aquest també es preveia un dia dur. Es volia anar a la sima del Cabezo (-146m), molt aprop d’on havíem estat el dia anterior. En realitat es tracta d’avencs que es troben a la mateixa falla tectònica. 

L’aproximació ja era més llarga que la del dia anterior. Encara que el material necessari per fer l’avenc no era de bon tros tant nombrós. La idea era fer una via per anar a veure unes sales amb formacions i baixar més tard al fons de la cavitat.

En aquesta ocasió la persona que instal·lava va ser el David de primer seguit pel Subi.

Per començar ja vàrem trobar dues boques quan en les “topos” actuals només apareix una, després de consultar tota la informació es va concloure que la boca que apareix a la “topo” es la via més clàssica i la que té les instal·lacions mes actualitzades.

Aquesta va ser la boca per on es va baixar.

Per sota del primer replà ja s’agafava una esquerda que t’envia a un segon replà, en aquella segona repisa només i caven com a molt tres persones i ja es veu que tot esta una mica precari.

El pas següent era baixar fins a cota -50 on existeix un gran pèndol per arribar a les sales on existeixen les formacions, en aquest punt es va poder veure que a l’hora de fer el pèndol les pedres de la paret s’aguantaven pel seu propi alè, i després de que caigués una gran roca al fons es va decidir que no calia exposar-se més per fer la cavitat i vàrem girar cua a dinar a fora.

                                            - - - - - - - - - - -

Com que encara quedava dia per endavant es va decidir de fer una petita cova coneguda a la zona i que en principi era senzilla i la “topo” donava a entendre que la faríem en un obrir i tancar d’ulls.

Era la Cova de la Mola a Fanzara, una cova amb una part de desenvolupament horitzontal i que segons la informació tenia un parell de pous no massa profunds.

Vàrem agafar només els “pingos” 2x 20 i 1x30, mitja dotzena d’instal·lacions.

En un primer moment, després d’una aproximació sense quasi desnivell el que impressiona es la mida de la boca, des de fora esta tapada per la vegetació però un cop dins les mides son realment impressionants.

La boca queda tapada per aquesta vegetació

Un cop dins es pot veure que aparentment es una cova amb recorregut horitzontal.

Al fons de la gran sala d’entrada existeix un primer pou,

Allà la cova canvia radicalment. Es converteix amb una cavitat molt més estreta però amb moltes formacions per tot arreu.

Els pouets s’encadenen un darrera l’altre. Son estrets, molt formats i en alguns casos amb enderrocs una mica precaris i inestables.

També hi ha alguna saleta on ens permet parlar per on continuar progressant ja que les opcions son variades

Finalment el que es preveia una petita visita a una cova es va convertir en una activitat que ens va omplir tota la tarda, a la sortida ja era quasi fosca nit.