El passat dia 29 i 30 d’abril, Josep Pineda, Daniel Ortego, i el companys de l’Espelo Club Muntanyenc Barcelonès, Jordi Borràs, Xavier Garza i Toni Repiso del Espeleo CAS, quedem per poder prospectar una petita part de la Serra de Guara, on teníem sospites que podia haver alguna Grallera per descobrir. També vam aprofitar per planificar l’”atac” a la mítica Grallera de Guara, que durem a terme el dies 1 i 2 de juny.
L’accés al vessant Nord de la muntanya no és gens bo i això implica que per poder aprofitar totes les hores de llum, hem de sortir ben d’hora. I així ho vam fer, a les 6 del matí quedem a Cervera amb el Xavier que ve de Terrassa, i anem el tres amb el tot terreny del Pineda cap a la població de Nocito, on hem quedat a les 9:00 h. amb el Jordi i el Toni, aquest últim malauradament no va poder venir fins al vespre.
A les 9.30 h. pugem per la pista que porta al refugi lliure de los Fenales on, després de comprovar el bon estat en que es troba, aprofitem per esmorzar. Encara no havíem acabat de fer l’últim mos que veiem com es va apropant un cotxe de SEPRONA de la Guardia Civil. Com era d’esperar ens pregunten si tenim permís per poder circular amb cotxe pel Parc Natural. Aquest document els hi vam poder mostrar gràcies a la tenacitat d’ en Jordi Borràs que, no sense dificultat, va aconseguir una autorització per a exploració espeleològica. Després de recavar informació de l’estat de les pistes recollim i continuem camí cap al primer dels objectius, un possible engolidor localitzat anteriorment per Xavier Garza.
Aquest engolidor no presenta cap dificultat de localització, donat que es troba al fons d’una espectacular dolina, situada al costat del camí. Fem servir una corda per poder davallar els 3 m. que ens separen del seu fons, on constatem que queda completament obturada. Un cop fora ens dirigim cap al segon objectiu, una possible cavitat no catalogada.
L’únic que sabem d’aquesta són unes coordenades molt aproximades facilitades per un guarda del parc. Després d’invertir unes quantes hores en buscar-la decidim que necessitem més informació.
La resta del dia la dediquem al tercer i últim objectiu, localitzar un avenc que en Xavier va veure fa 30 anys. Vam caminar durant moltes hores per sobre de quilomètriques catifes de eriçons (Echinospartum Horridum) que, per a qui no les conegui, són uns fantàstics arbustos que amb las seves agulles van estimulant la circulació sanguínia del genoll cap a baix. Malauradament, tot i els nostres esforços, no vam saber trobar la cavitat, però
vam poder gaudir durant tot el dia d’una de les millors vistes panoràmiques del Pirineu.
De tornada al refugi amb el tot terreny i per aprofitar la última hora de llum solar, decidim tornar a intentar trobar la cavitat que ens va dir el guarda, però només vam trobar al Toni que va pujar amb bicicleta. Esta clar que necessitem més informació, i el Toni es va oferir per tornar a parlar amb el guarda. Ja tenim feina per la propera sortida!. Acabat el dia anem a sopar al refugi i després de planificar la següent jornada i explicar batalletes anem a dormir passades les 23h.
Dimarts dia 30
Aquest dia, pensant en la propera sortida aprofitem per reconèixer el camí fins a la boca de la Grallera de Guara, certificant que un tot terreny resulta imprescindible.
La resta del dia la tornem a invertir en prospectar entre eriçons i boixos, per les vessants que creiem que podrien tenir mes possibilitats d’amagar alguna nova cavitat. Després de berenar donem per acabada la sortida, arribant a casa passades les 23h.
Tot i no trobar cap nova cavitat, tornem cap a casa contents per la bona entesa que hem tingut tots el integrants de l’equip. A més de sentir-nos com uns privilegiats per haver gaudit de la immensitat del espai, el silenci i la soledat que ofereix aquest excepcional mirador del Pirineus.
