Aquest passat diumenge dia 25 d’Octubre es va fer la sortida a la Grallera Gran del Corralot. Tot i així ja es portava temps planificant, la Minu portava dies volen fer la cavitat, per aquest motiu fa unes setmanes es va anar a veure com estaven les instal·lacions i veure quina seria la via que faríem.
Es va triar la via del llac (-166m), la via més fonda, però per fer-ho àgil entraríem pel pou de 33m. Es va fer servir un 60 per l’entrada, 50 pel segon pou i 2x20 per facilitar l’arribada al llac, amb una 20 de mosquetons, algunes xapes i un desviador.
Ens vàrem reunir 10 socis, Montse, Pili, Hèctor, Magí, Antonia, Ricardo, Anna, Minu, Mario i Jordi. Ja es va avisar que l’aproximació tot i arribar al final del camí seria força llarga. El temps podria ser fred i a dins la cavitat també seria molt molla i freda. Per aquest motiu la gent es va abrigar força com si es tractés de una sortida a ple hivern. Per sort no feia gens de vent i el dia era clar.
Per suposat no podien faltar la fotos al cotxe tant típic que es troba al principi de l’aproximació
L’encarregada de començar a instal·lar va ser la pròpia Minu que ja ho tenia per mà.
Mica en mica es va anar baixant el pou de 30m i després tots junts cap a la capçalera del següent pou per una rampa que estava molt molla en algun punt on hi queia aigua i el terra era força fangós.
Aquest pou es força espectacular ja que la sala on va a parar es de dimensions molt grans. A més la llum que ve de l’exterior fa que surtin fotos realment maques.
Pel segon pou, es va decidir baixar per la vertical i obviar la rampa, que es més fangosa, i la progressió no es tant còmode.
Un cop abaix a la sala on s’agafa les gateres es va col·locar una mica de passamà i corda d’ajuda per arribar abaix de les gateres. Antigament sembla que hi havia corda fixe però ara estava tallada, per fer-ho més còmode en vàrem instal·lar una.
Seguidament després una baixada força molla s’arriba a una petita boca plena de fang que per seguretat es va instal·lar un pingo per ajudar a que la gent acabés d’arribar a la última sala on es troba el llac.
Allà la gent va poder fer multitud de fotos. El llac en qüestió estava una mica baix de nivell però les últimes pluges feien que hi haguessin degotalls que aportaven una mica d’aigua.
Mica en mica la gent va anar pujant fins a la sortida de les gateres. Allà vàrem fer un mos i es van poder visitar les sales del costat on hi ha formacions molt maques.
Les esperes eren fredes i la gent anava xerrant al voltant d’un punt calent.
Seguidament es va anar remuntant el pou intermig.
i finalment la sortida cap a l’exterior. Encara quedava una mica de llum a la sortida però quan ho vàrem tenir tot recollit quasi era fosc.
El pou de sortida també fer-ho de pujada resulta espectacular ja que pots observar tota la immensitat de la gran sala.
Només ens va caler fer el retorn sense treure’ns el frontal i arribant als cotxes totalment fosc.
La sortida va estar molt bé, va ser llarga freda però no va faltar el sentit de l’humor i el bon rotllo.
Fins a la pròxima sortida.
