L’AVENC DEL GORI

SORTIDA D’ESPELE A L’AVENC DEL GORI,JUNY2025

Aquest cop hem arriscat una mica. Hem agafat un avenc petit però que l’aproximació podia ser molt dura. Per sort la informació trobada ens va guiar per un camí força amable, encara que l’arribada a l’avenc era una mica perdedora. Al trobar-se molt a prop de la llera del fondo de Matabous, tant es podia trobar al marge dret com a l’esquerra. Finalment va ser tot pujant al costat dret del fondo. Es tracta d’una boca petita, còmode i ben instal·lada amb spits i parabolts. 

L’objectiu era passar de la zona estreta just al fons del primer pou i visitar la part que no està topografiada.

Aquest cop vàrem ser 6 socis, Judit, David, Àngel, Hèctor, Arnau i Jordi. 

Anàvem ben servits de corda, vàrem fer servir un 40 fins a la base del pou i a partir de l’estretor un 60 que va arribar fins el fons de l’avenc. Es va fer servir una dotzena de mosquetons, algunes xapes, un parabolt i 5 cintes per fer naturals.

 

Va anar instal·lant en Jordi, el David anava de segon. La Judit i l’Hèctor supervisaven a l’Arnau que era el més jovenet amb diferencia i que ho va fer tot molt bé. Finalment tancava l’Àngel.

A la base del pou principal en David va anar tirar endavant cap a les galeries estretes. Ell hi havia estat però en aquella ocasió no va arribar a baix per falta de corda. En tenia una idea de com era la progressió.

 

Són un seguit de finestres molt estretes que desemboquen a un pou volat de considerables dimensions i d’uns 15-20m que a continuació hi ha una petita finestra també desobstruïda en el seu moment que dona pas a un pou d’uns 10 metres de dimensions còmodes, finalment acaba amb una rampa estreta i una molt petita finestra de gestió complicada que arriba al fons. 

   

Allà només hi va arribar la Judit i el David, l’Angel i el Jordi s’ho van mirar just des de sobre i van pensar mes de com sortir-ne que com entrar. 

L’Hèctor i l’Arnau es van esperar a la base del pou principal on ens van obsequiar amb un pastis casolà fets per ells. Una molt bona costum que va arrelant a les sortides de club.

 

Després del mos, vàrem anar sortint tot i esperant que no fes massa calor fora.

    

Fins a la propera sortida.

SORTIDA D’ESPELE AL BABORELL DE LA DONA MORTA, MAIG 2025

Aprofitant que encara no ha arribat la calor forta, hem aprofitat per canviar una mica de zona d’espele. Aquest cop ens hem acostat al municipi d’Alòs de Balaguer on s’hi troba el Baborell de la dona morta, un avenc amb una bona aproximació a través d’un paisatge que no fa massa anys va patir un incendi però que mica en mica es va recuperant.

Es una cavitat que ofereix una mica de tot, corda, grimpades, passos estrets i algunes formacions, es còmode en tot el recorregut i no ofereix cap dificultat.

En aquesta ocasió ens vàrem reunir 6 socis, Amparo, Salva, Montse, Jordi V, Lluïsa i Jordi G.

L’avenc es troba just al nord del poble d’Alòs de Balaguer, pel camí del cementiri, deixem els cotxes al peu d’una antiga masia i d’uns camps. A partir d’aquí només queda fer tota l’aproximació uns 2km que es fan força bé encara que no hi ha camí fresat. Tot i així podem anar trobant fites que ens porten a l’avenc.

Vàrem fer servir 1x50m i 2x20m una dotzena de mosquetons i alguna xapa i cintes per naturals.

La boca esta completament tapada per la típica figuera que hi ha en tantes boques. 

 

Baixem per una colada vertical i les arrels de la figuera ens acompanyen quasi fins al fons de la primera vertical i tot seguit una rampa.

Arribat en aquest punt hi ha una mica de grimpada entre blocs que ens porta a una zona diaclasada plena de colada i formacions que remuntem. En el punt més alt vàrem trobar una corda en fixe ja muntada en perfectes condicions que ens permet baixar a la base de la segona part de la cavitat. Després a la tornada vàrem descobrir que es pot evitar aquest pas a traves d’un pas inferior per mitjà d’unes gateres que ens evita passar per la corda. 

 

Avancem una mica més i ens tornem a trobar que la cavitat es tanca, per la part superior per mitja ara d’una rampa terrosa ens porta a un balco format amb alguna estalagmita, però que no es veu una manera clara de baixar.

Just al peu de la rampa terrosa ja es veu un parabolt que ens indica que es cap avall en una mica d’estretor. Allà muntem la última corda i fins a baix.

 

Acabem de fer cota. Tot i així encara ens animem a fer la ultima remuntada a traves d’una rampa molt terrosa i precària que ens porta, ara si, al final de la cavitat.

 

Girem cua, i anem sortint,  ara desinstal·la la Lluïsa i el Jordi V. I en poca estona ja tornem estar a fora. Ara tocava el retorn que encara que ens vàrem perdre una mica per aquells indrets vam fer cap al cotxe.

Fins a la propera sortida.

SORTIDA D’ESPELE A L’AVENC DEL LLEST, ABRIL 2025

Portem una primavera tal com feia anys que no la teníem. Plou a la mínima de canvi. Aquest cop no havia de ser menys. 

Teníem previst anar a l’avenc de l’Espluga, però un cop a l’aparcament de l’Alzina del Salari el temps, un tro i un xàfec oportú ens ho va deixar clar: No faríem l’aproximació que calia per anar a l’Espluga.

Així vàrem esmorzar dins dels cotxes esperant que la tormenta passes i  de fet al cap de mitja hora ja no feia res. 

En aquesta ocasió ens vàrem reunir 6 socis, Subi, Sergi, Antoni, Jordi, Hector, Pili i el seu fill menut.

L’aproximació està bé, en uns 25 min ja hi érem, la pluja ens va respectar. Almenys fins que l’últim va entrar. La Pili i el menut només ens va acompanyar i tal com ens va explicar va tornar a fer un xàfec que els va deixar xops.

    

Vàrem fer servir un 60 (amb un 40 n’hi ha de sobres) i un 20 per els pous inferiors, es tractava de fer espele i anàvem a totes.

A la sala gran ja es veuen algunes formacions. Els que hi havíem estat mesos enrere vam trobar a faltar la segona corda per pujar a dalt a la sala. Lògicament la corda més nova ja ha desaparegut i han deixat la vella amb una gran flor protegida amb un nus just arribant a dalt a la instal·lació.  

Un cop dalt hi vàrem fer una petita ullada. Encara que hi ha formacions, de seguida esta tot vist.

Es va fer la foto de grup i un altre cop cap avall cap a la sala principal.

Allà es va instal·lar una mica de corda per anar a veure les galeries inferiors. Res de l’altre mon. 

Un cop de retorn a la sala principal una mica de menjar i altre cap a la superfície.

No era l’objectiu de la jornada però com a mínim no ens vam mullar que d’altra manera haguéssim quedat tots xops.

   

Fins a la propera sortida.

Jornada de Nivologia

    

El passat dissabte dia 22 de març es va dur a terme una Jornada de Nivologia a la zona d’Estivella dins l’estació d’esquí de Port del Compte a càrrec del nostre soci Òscar Márquez (Formador de Senderisme, mitja muntanya i barrancs tècnics esportius i gran alpinista).

A la muntanya en condicions hivernals existeix un perill d’allaus inherent i inevitable que es pot evitar en la planificació de la sortida a partir del triangle Condicions-Terreny-Grup.

 

 

En aquesta formació, els 8 socis de EGAN que vam assistir vam estar treballant sobre aquesta base:

• Preparació de la sortida: el triangle de les allaus, BPA, elecció del terreny i característiques del grup.
• Material de seguretat i control de DVA
• Tècniques de circulació i traçat de rutes segures
• Presa de decisions i bons hàbits en el terreny d’allaus
• Pràctica de rescat

Vam gaudir d’una jornada fantàstica, on vam aprendre moltes coses que podem fer per minimitzar els riscos d’allaus a les nostres sortides i a conèixer el material necessari a portar a sobre en cas de rescat, gràcies a l’Òscar que ho va fer molt amè i  ens va transmetre tots els coneixements d’una manera molt assequible i amb molta passió.