SORTIDA D’ESPELE A FRANÇA. AVEN PEREZ, OCTUBRE 2026

Feia setmanes que l’Estrella havia contactat amb una sèrie de guies de França per organitzar una visita a la Grotte de Lachambre, una cavitat molt restringida que només uns pocs privilegiats poden visitar al llarg de l’any.

Les persones afortunades van ser escollides per mitjà d’un sorteig. Tot i així es va donar l’opció a la resta de participants visitar alguna de les cavitats lliures que hi ha a la mateixa zona i que també son força maques. 

Per tant dissabte, la gent es va decantar per anar a l’avenc Pérez. Ens vàrem reunir 9 socis, Pau, Paula, Pili, Jordi C, Magí, Montse, Marc, Nuria i Jordi G.

La majoria no hi havia estat per tant, com que es una cavitat força laberíntica es va decidir anar tots junts i entrar per la part de la cova i no fer la travessa.

L’aproximació no es massa dura tot i així fa força pujada

 

L’entrada es polsosa i es noten els treballs de desobstrucció i de consolidació del terreny. Tot i  així de seguida es comencen a veure les primeres formacions, en principi fòssils.

   

Però a mida que anàvem progressant es veia mes humitat i en alguns punts hi havia algun gourg.

Vàrem anar per la via superior on es munta un passamà amb opcions de baixar a les galeries inferiors per diferents passos mes o menys exposats. 

 

En un punt donat es va trobar un pou amb opcions per baixar però va resultar que era una cul de sac, amb un racó força decorat però sense continuïtat. 

Seguint per les galeries superiors al final s’arriba a un passamà en fixe que dona lloc a una capçalera molt instal·lada, d’allà es va anar cap avall a través d’unes rampes amb necessitat de corda. Al fons de la galeria s’arriba a una sèrie de sales molt decorades amb excèntriques. i aragonit

 

  

Seguidament a la base d’aquest pou ens va permetre progressar per les galeries inferiors una galeria que segons la topo es molt lineal però a l’hora de progressar es força atlètica i els passos costen una mica de trobar. Fet que ens obliga a consultar la topo en tot moment.

Totes les galeries estan força decorades i hi ha racons amb molta bellesa.

 

En alguna topo consultada hom va llegir que havíem portat a la gent a la galeria de les histèriques. Algú dels components de secció femenina del grup, no sabem be si per al·lusions o perquè, va reclamar que en la mateixa topo hi havia una galeria bonica i que hi havíem d’anar. Llavors mentre uns desinstal·laven el pou que acabem de fer els altres vàrem anar a explorar algun altre pas per arribar-hi. 

Just en el passamà hi ha una petita escletxa que ja es veu força fressada, si se segueix per aquella petita escletxa i seguint una diaclassa molt estreta s’arriba a un sala de grans dimensions molt decorada amb dos nivells que en el nivell inferior hi ha un petit gourg cristal·lí. Realment valia la pena arribar a aquella sala i el nom fa honor a la bellesa de la sala. D’aquella mateixa sala sortia una corda que remunta i baixa per l’altra cantó, vàrem deduir que es la connexió amb el pous de baixada des de l’avenc. Allà es va decidir de donar la visita per feta tot i que ens va quedar algun pas per explorar.

En general la cavitat es força atlètica de progressió. Amb racons molt macos i una mica perdedora.

A la sortida tots contens i amb una mica de pols.