ELS DOMS, CARCAIXELLS, PONT ARITJOLS, ROCA DEL S

SECCIÓ MUNTANYA AMB ENCANT

El pasat 16 d'Abril nova sortida de la Secció.

Ens vam aixecar d'hora, doncs l'objectiu ens porta direcció al Massís d'Ardenya, concretament a Platja d'Aro.

Un cop deixats els cotxes al Monestir de Solius, vam encarar cap a buscar els Doms (nombrosos turons absents de vegetació aillats entre ells). Pugem a varis d'ells però com a destacable, el de les Roques Bessones, que un cop grimpat fins a dalt i gaudir d'una formació amb forma de pont de roca, decidim posar una corda a una alzina preparada per aixó per afrontar la baixada. Continuem i desprès de fer una parada a la Capella de San Francesc per esmorzar, encarem els passos equipats amb cadenes fins el Pont dels Aritjols (magistralment instal.lat per Albert Gironès)

i seguim la ruta dels Carcaixells amb grimpades, desgrimpades, cadenes i alguna grapa sense cap dificultat, però amb un paisatge i recorregut magnífic.

Pugem al pic més alt del Masís el Puig del Montclar, tornem a baixar i resseguim amb forta pendent la riera de Penyella una bona estona fins trobar el camí per fer el cim de La Roca del Sol.
Amb alguna grimpada i forta pujada, busquem la canal per davallar amb els seus graons tallats i tornem a posar una corda per ajudar a la baixada.

Arribem als cotxes i desprès de sis hores i mitja busquem un lloc per menjar alguna cosa i cap a casa.

Ruta feta per Conchi, Carles, Antonio, Jose, Marina, Manel, Carre,

Salva, Amparo, Alba, Mirella, Meritxell, Ot i Santi.

Salut i Muntanya.

Sortida pels voltans de Canalda (Solsonès)

SECCIÓ MUNTANYA AMB ENCANT

CA LA RITA, EL DIT, BAUMA ESPULGA MELERA, COVA DELS MOROS,
SALTANT DE LA PERDIU, FERRADA PUIG ARNAU, FORAT NEGRE,
L'AMAGATALL, PONT TIBETÀ i PAS EQUIPAT DE LA PERDIU

El passat 25 de Març, nova sortida pels voltans de Canalda (Solsonès)

Un cop aparcats els cotxes i carregades les motxiles amb els talabards,les bagues d'ancoratge, casc i alguna cosa per picar ens dirigim fins la Casanova i agafem el GR que desprès de tornar a travessar la carretera ens va portarà a ca la Rita, una casa trogloditica del 1819 (incripcions obrades a la porta i el forn exterior) que val molt la pena visitara per poder fer-se una idea del preparats que estaven els nostres avantpassats.

Després de les fotos pertinents, encarem a buscar les coves dels moros,passem abans per l'agulla del dit, i les balmes de l'Espulga Melera.

Encarem la primera cova amb una petita grimpada i sense més contratemps enfilem el camí equipat de la segona cova dels Moros. Primer un pas vertical amb una corda i un cop agafada l'alçada flanquejem amb un pas horitzontal que dóna una mica d'adreladina. Tornem al camí i ens diriguim cap a la Font de Pallerols que baixa força ofanosa (desgaç de la neu), seguim el camí que ens portarà al curset), ens equipem i enfrontem la Ferrada del Puig Arnau. Tothom puja encara

que algú pateix una mica més del normal, tot controlat.

Anem a buscar un altre cop el GR i cerquem el camí equipat amb escales de fusta i baranes que ens durà al forat Negre, després reculem i passem per l'Amagatall, un forat amb un catre de palla i que encara que sembli mentida, vist el petit orifici d'entrada, un cop dins ens permetposar-nos en peus (amagatall per dissidents de la Guerra Civil)

Seguim caminant i al cap de molt poc ja veiem el Pont tibetà sobre l'Urdell.

Molt ben muntat i un cop passat, resseguim el camí equipat amb passamans

per veure un altre saltant del barranc, força maco per cert.

Encarem cap a Canalda i passant novament per Can Casanova tornem als cotxes
amb satisfació d'aquesta ruta .

Ruta feta per Conchi, Lele, Cundi, David, Judith, Jose , Laura, Fina, Antonio, Guti, Jordi
Erik, Gonza, Santi.

Salut i Muntanya.

Cova de Rondes

Dissabte dia 22-04-23 es va fer una sortida un xic especial, en aquesta ocasió es va fer una sortida conjunta amb la gent de la Colla excursionista de la Llacuna.

Dies Enrere el Mario i el Jordi  van quedar amb El Jordi i el Guillem de la Llacuna i es va fer un tast del què podia donar de si la cova, en aquella ocasió es va fer quasi la travessa sencera entrant per la boca de rondes i arribant just a sota de l’entrada de la roca del frare. (anada i tornada) tot una suada al llarg del mati.

Se’ls va explicar com es faria per baixar tanta gent amb el màxim de seguretat. I com faríem la visita.

Doncs bé, el dia 22 vàrem anar, l’Angel, Toni, Prat i el Jordi de l’Egan, al Càmping ens vàrem trobar amb 19 integrants de la Colla excursionista de la Llacuna equipats amb arnesos, cascs i frontals.

                       

L’aproximació va ser molt distesa ja que la majoria jugava a casa i coneixia el terreny.

A la boca de la Cova de Rondes, en Toni va fer una explicació de les característiques principals d’aquesta cova ja que es tracta d’una cova tectònica, formada a partir d’una falla existent en el terreny. Es va comentar també l’existència de dues boques el que fa que la renovació d’aire sigui constant i per tant sigui una cova més aviat seca sense gaires formacions.

           

També va fer un incís amb el tipus de minerals i materials que formaven aquesta cova

Mentrestant, l’Angel i el Prat anaven equipant el pouet de baixada i la posterior rampa fins a la sala de la taula on es va decidir fer la concentració. 

Un cop amb les explicacions prèvies donades, el personal va començar a desfilar. Un a un van anar baixant pel pouet assegurats per corda i amb l’ajuda d’un electró. Seguidament es van anar concentrant a la saleta de taula.

       

       

Mica en mica anaven baixant

                     

Quan tothom va estar a la sala, en Toni va tornar agafar la paraula i va explicar els diferents tipus de vida que s’hi pot trobar dins de les coves en general, des de els ratpenats a petits insectes que viuen en la completa foscor alimentant-se dels mateixos excrements dels ratpenats creant així un ecosistema propi de les coves.

També va destacar que aquests animals s’han adaptat al llarg dels anys a la foscor desenvolupant parts del seu cos per ser mes eficients, per exemple han desenvolupat antenes més grans que els mateixos insectes que viuen al exterior i també que alguns d’ells han prescindit del sentit de la vista ja que no la necessiten en la foscor

Un cop donades totes les explicacions, es va donar opció als visitants d’anar a la sala del costat on hi ha un petit pessebre.

 

     

Acte seguit, els més agosarats se’ls va oferir la oportunitat de passar per algun pas estret i desgrimpar alguna zona fins a la següent saleta. Allà es va fer alguna explicació més i acte seguit la gent va anar desfilant cap a la mateixa sortida.

                   

Allà es va donar l’opció de pujar per l’electró o grimpant, però sempre assegurats amb una corda des de dalt per l’Angel.

En general, la impressió va se que la gent va gaudir força tant de la visita com de les explicacions rebudes a més d’un xic d’aventura. Algú ja es va interessar més profundament en el món de l’espeleologia.

 

                   

                   

Possiblement en un futur tinguem gent de la Llacuna practicant espele.