SORTIDA D’ESPELE A L’AVENC DEL PLA DE PRATDIP, GENER 2026

Ha estat la primera sortida de l’any 2026. Després d’unes setmanes de pluja intensa ja es desitjava que el temps donés una treva.

Aquest cop per motius de les restriccions encara vigents al medi natural degut a la pesta porcina es va triar d’anar un xic més al sud, cap a la zona de Pratdip, en concret a l’avenc del Pla de Pratdip.

Estava previst fer l’aproximació a peu però degut a que feina molt vent i teníem 4x4 disponibles es va fer en cotxe fins a uns pocs centenars de metres de la boca.

 

         

En aquesta ocasió vàrem ser 6 socis: Elvira, Lluïsa, Moi, Magí, Montse i Jordi. 

Es va fer servir un 50 per la primera vertical, un 25 per la part del passamà i un 60 sobrat per la última diaclasa.

      

 

La primera vertical es va intentar instal·lar ràpidament per tal que la gent no patís tant la ventada que hi havia en superfície. Un cop dins ja mes amb la calma, mentre uns companys anaven instal·lant el passamà i la diaclassa els altres anaven visitant les petites sales molt formades que hi ha en la cavitat.

   

Finalment es va fer una mica de mos abans de la sortida de l’avenc. I d’allà un altre vegada cap els cotxes ja que el vent no havia parat.

Fins una altra sortida.

SORTIDA D’ESPELE A L’AVENC DE L’ESQUERRÀ, NOVEMBRE 2025

Circuit a l'Esquerrà 

(Pou Faura i Sans, Sala de la Paciència, pou J M Torras, galeria Providència i boca del Pou Faura i Sans)

Ja portàvem temps de fer una sortida una mica diferent i es va aprofitar aquest més de Novembre per fer-ho. Es va anar a l’avenc de l’Esquerrà, però en aquest cas no es tractava de fer cota en una de les seves moltes vies. Es tractava de fer un “rondo”, es a dir baixar per un pou i pujar per un altre aprofitant les múltiples connexions que ofereix aquest avenc. La logística ja va començar el dia abans amb la preparació del material així ens estalviàvem de fer-ho a la boca de l’avenc

   

Per fer aquesta sortida es necessitava força gent, tant per instal·lar com per realitzar la travessa. Tenint en compte que fa just dos mesos havíem acabat el curset d’espele, era d’esperar que es poguessin apuntar força cursetistes ara ja incorporats en el planter de l’Egan. 

  

En aquesta ocasió ens vàrem reunir 12 socis, Antoni, David, Judit, Subi, Mario, Raquel, Paula, Yolanda, Ricardo, Montse, Elvira i Jordi.

Es van confeccionar dos equips amb material corresponent, dues persones per equip com a instal·ladors seguits per la resta del grup. L’objectiu: arribar a la sala de la Paciència (-100m).

 

El primer equip confeccionat per el David i el Jordi com instal·ladors, seguits de l’Elvira, Montse, Yolanda, Ricardo i Judit. Van fer la via directe es a dir el gran pou de Faura i Sans. Es va fer servir un 30-100-40 de corda 

El segon equip confeccionat per Subi i Antoni com a instal·ladors, seguits per Raquel, Paula i Mario van anar a parar a la sala Brusotto i d’allà fins a la sala de la paciència. En aquest cas es va fer 40-60-100.

En tots els casos ens va sobrar corda. 

La gent va poder gaudir de les vistes dels grans pous així com també de la fauna cavernícola que hi habita.

     

Un cop abaix vàrem fer un petit most, la foto de grup  i mica en mica una altra vegada tots amunt acabant de tancar el circuit. 

Al final tothom va poder gaudir d’una sortida diferent amb molt bona companyia. 

Agrair a tota la gent que ho va fer possible.

Fins a la pròxima sortida

SORTIDA D’ESPELE A L’AVENC DE SANT ROC, OCTUBRE 2025

L’AVENC DE SANT ROC

Després d’un més d’octubre ple d’activitats espeleològiques.... Hem estat a la trobada d’espeleologia a Tortosa, hem fet el curset de nivell 1 al club amb un ple absolut de cursetistes.

Com que no hi havia més caps de setmana lliures es va decidir de fer una sortida matinal a un  petit avenc a Begues. En aquest cas va ser l’avenc de Sant Roc (-31m).

El temps semblava que no seria bo i per això es va fer l’aproximació el més ràpid possible.

En aquesta ocasió vàrem ser 7 socis, Antoni, Minu, Mario, Judit, David, Subi i Jordi.

Es va fer servir una corda de 50 per arribar al fons i dos “pingus” més, un per arribar al final de la rampa situada al final del primer pou on hi ha una corda de nusos que no arriba abaix i pot ser perillós arribar abaix sense corda i un altre per baixar al pou adjacent a la base, on després de la remuntada amb la corda fixa es necessita instal·lar per baixar a la sala inferior. 

En aquesta ocasió la feina d’instal·lar es va anar repartint a mida que anàvem baixant. El Jordi va agafar la corda fins arribar al fons. En Subi va instal·lar la rampa amb un “pingo” de manera que a l’hora de sortir anàvem tots a visitar aquell petit sector. I la Minu i el Mario  es van encarregar de pujar per la corda fixa i instal·lar per baixar a la sala inferior.

En la cavitat es troben químics, parabots i alguns spits, encara que n’hi ha algú que ja no te rosca.

Mica en mica la gent va anar baixant. Un cop a baix, van poder explorar els petits forats que ofereix la cavitat. Mentre altre anaven menjant el pa de pessic que últimament sempre apareix en les sortides de club. 

Igual que el tradicional pessebre

Es va fer foto de grup al fons i mica en mica la gent va anar desfilant cap amunt tot anar visitant el pou de la rampa que ja s’havia instal·lat amb anterioritat.

A l’hora de dinar tots estàvem ja a fora. El temps aguantava, per tant el retorn el vàrem fer amb més calma. 

Fins a la pròxima sortida.

SORTIDA D’ESPELE A L’AVENC DEL CLUB, SETEMBRE 2025

Aquest mes de Setembre s’ha decidit de fer un avenc petit, després de les vacances s’havia de retornar a l’activitat de mica en mica i va semblar el mes adient.

Aquest cop vàrem ser 8 socis, Judit, David, Amparo, Salva, Subi, Sergi, Carla i Jordi. Es va fer servir una corda de 50 i una de 60 i uns 10 mosquetons.

Semblava que la meteorologia aniria en la nostra contra. La previsió era molt dolenta i es preveien pluges molt abundants mes aviat cap al migdia. 

Per tant s’havia d’anar ràpid, per sort l’aproximació no es massa llarga, es costeruda sí, però curta.

L’encarregat d’instal·lar va ser en Subi, sabíem que ell ho enllestiria ràpid i potser no ens cauria la tempesta d’aigua a sobre.

La primera corda se’ns va acabar just abans d’arribar al passamà i vàrem témer que no arribaríem a baix amb la segona corda, per tant vàrem fer directe cap a baix i sortosament es va arribar de sobres. Ens va quedar el dubte de si haguéssim arribat abaix havent fet el passamà.

 

Un cop a baix, la gent va poder mirar les diferents diaclasses, en una d’elles hi ha una corda que puja, però veient l’estat i tal com està ancorada a la part alta ningú va voler pujar-hi.

 

També els mes agosarats van provar de passar el laminador per veure el pas que continua a la cavitat, i efectivament tant la Judit, com l’Amparo van poder veure que al final del laminador hi ha instal·lacions per baixar a la resta de l’avenc, però ens va semblar massa feina i ho vàrem deixar per un altre ocasió.

Finalment ens vàrem fer la foto de rigor, una mica amuntegats perque la cavitat no dona per mes.

I a partir d’aquí es va anar pujant un rere l’altre.

Es va acabar prou d’hora com per que en retorn no ens enganxes la pluja.

Fins a la propera sortida.