Trobada de socis al Santuari de Montgrony, Gombrèn (el Ripollès). 15 i 16 de juny de 2019

Un cop més l'EGAN ha celebrat la Trobada Bianual de Socis, aquesta vegada al Santuari de Montgrony, a Gombrèn (el Ripollès). Un paratge dels més bonics de Catalunya, sens dubte, i amb l'atractiu afegit de disposar molt a prop d'un avenc, uns quants barrancs i unes rutes de senderisme precioses. 

Malgrat la bona organització de l'Antonio el número de socis que han pogut participar no ha estat l’esperat, per diferents motius, però la bona sintonia entre tots els participants ha fet que la trobada hagi estat un èxit.

El programa per dissabte era que els socis escollissin entre fer un barranc o fer senderisme. Per ambdues opcions, el temps ha estat immillorable. 

El barranc triat ha estat el Barranc del Torrent de la Pera o de Mataplana (barranc obert per l'Egan) i l'encarregada de guiar el grup ha estat l'Estrella. Una desena de participants han pogut gaudir del torrent que té tots els ingredients d'un bon barranc: ràpels, ressalts, una mica d'aigua i un ràpel aeri per acabar. Amb l'afegit que ha estat obert per l'Egan! 

Quant a senderisme, el Santi, el guia, ha escollit una ruta circular que ha sorprès a tots els participants, el Camí aeri de l'Artic, a Vallcebre (el Berguedà). Després d'un primer tram que deixa sense alè pel fort pendent, s'inicia el camí que ressegueix la cresta dels cingles del Conangle i les Agulles de l'Artic, amb punts on s'ha de grimpar amb ajuda de graons metàl·lics i, això sí, unes vistes espectaculars dels jaciments paleontològics de la zona, de la serra d'Ensija i del bosc del Boixader de Vallcebre. 

El grup de senderisme, que ha començat abans l'activitat, portava programada una altra activitat per la tarda. Aquesta vegada la Margarita ha fet de guia i l'excursió ha estat als 7 gorgs del Torrent de la Cabana, un itinerari que ressegueix el torrent d'Estiula en un tram sense dificultats i perfectament senyalitzat. Llàstima que només tres valents s'han atrevit a remullar-se a l'aigua! 

Després d'aquest dia tan mogut, meitat dels socis s'han allotjat a l'Hostatgeria del Santuari de Montgrony i l'altre meitat al refugi lliure de Planelles. En qualsevol cas, bon sopar i bona companyia. 

El diumenge al matí el grup d'espeleologia, guiat pel David, ha fet el Forat de St. Ou, avenc de -67 m de fondària i un clàssic de l'espeleologia. Segons la llegenda, el comte Arnau utilitzava aquest passadís per sortir a les coves de Ribes. Doncs bé, un cop s'ha comprovat que l'avenc no té sortida, no ha quedat més remei que tornar a pujar... 

Per altra banda, els socis que s'han decidit pel senderisme han fet la volta a la Serra de St. Pere de Montgrony i després han enllaçat amb el camí antic entre el Santuari de Montgrony i Gombrèn, un camí històric que, juntament amb la màgia i singularitat de l'entorn, transporten a l'època que ha forjat tantes llegendes. 

Per acabar, i no podia ser d'altra manera, s'ha fet el dinar de germanor a l'Hostatgeria. Un àpat excel·lent, bon humor i ganes de repetir-ho. Fins la propera!

MÉS IMATGES

TROBADA DE SOCIS I SÒCIES DE L’EGAN.

TROBADA DE SOCIS I SÒCIES DE L’EGAN.

3 DE SETEMBRE DE 2017

PARTICIPANTS:

Mario, Carles, Miquel, Virginia, Joshua, Cesc, Sebas, Joan, Amparo, Salva, Anna, Lluis, Nil, Prat, Judit, Nati, Lidia, Laura, Xavi, fill de Xavi/Laura, Karla, Josep, Airon, David, Rita, Santi i Albert.

Com cada 2 anys els socis i sòcies de l’EGAN organitzen una trobada practicant els esports que més els agraden per, més tard, dinar tots junts.

Aquesta vegada s’ha triat el massís de Montserrat per poder fer les activitats de Descens de Barrancs, Espeleologia i Muntanya/Eganins.

El bon temps va acompanyo i els socis i sòcies se’l van poder passar força bé.

Aquí deixem els petits escrits fets per cada grup de sortida al massís de Montserrat.

MUNTANYA / EGANINS

Degut a la poca assistència de les dues seccions de l’E.G.A,N i que al final cap nen es va apuntar a la sortida programada,i, un cop parlat amb l’Albert, que coneixia el terreny i era el guia de la secció, es va acordar canviar el recorregut “oficial” i buscar algún al·licient. Vam decidir anar a fer el camí sobre les coves del Salnitre a Collbató ,el pas de la Panxa, paral·lel al GR del camí de les Feixades.

Un cop a l’ aparcament ens vam trobar amb tanques que impedia pujar cap a l’aparcament de les coves. Tota l’ escalinata per arribar a la boca està tallada per la meitat per tal de passar-hi una nova instal·lació elèctrica i de xarxa. (suposem que, per depèn de quina activitat no hi ha cap problema per obtenir permís, les aus i altres animals protegits no els deu afectar la destrossa i soroll amb maquinària pesant i el pas de persones, en canvi, si). “El vent no bufa mai igual per tothom”.

Ja a dalt, i agafat el GR, al cap de 50 mts ens enfilem a buscar el camí, molt aviat ja veiem que no serà fàcil de seguir i que tot està molt poc definit i amb terreny poc estable. Trobem el “pas de la panxa” i amb l’ajuda d’una corda (no es necessària) remuntem el desnivell i fins trobar una canal de grimpada fàcil, anem flanquejant buscant el lloc menys complicat per progressar, mica a mica, fins a trobar el torrent fondo.

Estem aproximadament sobre el “pas de la barra” i remuntem el “torrent fondo” per la seva part dreta orogràfica, busquem algún lloc per anar fins al llit del barranc i un cop allà decidim baixar-lo, encara que no portem arnesos, doncs no ho teníem programat.

Desfem els ressalts equipats amb cadenes amb poca complicació fins arribar al “pas de la barra”.

Ens ho mirem d’ una i altre manera i no ho veiem clar, tenim tot l’estimball a sota nostre. Al final ens hi fiquem i com sempre un cop passat no es tant complicat com ens semblava.

Tornem fins als cotxes i l’ anem cap el restaurant hotel del Bruc, però abans l’Albert ens porta fins una font amagada amb un paratge ple d’alzines i llorer, que poca gent

coneix, i seguirà sent així doncs comença a fer basarda la massificació i destrucció de la natura. (Internet a fet molt mal).

ESPELEOLOGIA

L'avenc escollit dins el Parc Natural de Montserrat va ser l'Avenc de Costa Dreta. Aquest espectacular avenc de 103 m de fondària és dels més representatius del massís i també ho és el camí per arribar-hi, el Camí vell de Collbató a Montserrat o Camí de les Bateries (com a curiositat, cal dir que s'anomena així des del segle XIX). Però l'aproximació és d'una hora, amb força pendent, i potser per això només érem 4: hi vam anar l'Airon, el Josep, el David i la Judit. I com que tots ja hi havíem estat, vam decidir fer la via Transversal i posar més emoció a la sortida (més emoció perquè cap de nosaltres coneixia aquesta via i ni tan sols portàvem la topografia).

  

Per sort el Josep es va poder descarregar tota la nformació al mòbil i el Dani va instal·lar perfectament fins a baix. Se'ns va fer una mica tard i no vam poder tornar a Collbató pel barranc de la font seca tal com estava previst, però amb l'objectiu del bufet lliure al cap, vam apretar el pas i només vam arribar amb mitja hora de retard. Al bufet ens vam reunir amb la resta de companys i companyes que havien anat a caminar, a fer el barranc de Sajolida o els que només havien pogut venir al dinar. Aquest any, però, vam trobar a faltar l'Antonio, l'organitzador de la trobada, que no va poder assistir-hi. Gràcies a ell una Trobada de Socis més, i ja en van 3.

DESCENS DE BARRANCS

El diumenge, 3 de setembre de 2017, i dins del marc de la trobada de socis de l'Egan que es celebra de manera bianual, uns quants socis del club vam fer el descens del Clot de Sajolida a .Montserrat. 

Després d'haver tramitat el corresponent permís al patronat, iniciàvem l'aproximació d'una hora de pujada suau però constant. 

Bonic barranc amb una successió de ràpels d'entre 6 i 23 metres amb zones de desgrimpades que aporten unes 2 hores de diversió i esportivitat per acabar tornant al cotxe amb un retorn d'uns 10 minuts

MÉS IMATGES

POU DE COSTA DRETA – TORRENT DE SANTA CATERINA (LA FONT SECA

El passat dia Diumenge dia 08/05/16 ens vam trobar 10 membres de l'Egan; Xevi, Marina, Karla, Josep, Judit, Xavi, Antoni, Roger, Pol i Sebas (que només va fer la caminada de Collbató fins a la boca de l’avenc al tenir altres compromisos) per tal de visitar l'avenc de Costa Dreta i el Torrent de Sta. Caterina (o de la Font Seca).

Vam iniciar la ruta plovent des del minut 1 tot pujant des de Collbató pel camí de les bateries cap amunt  (aquell dia feien la  marató de Montserrat i nosaltres podem dir que vam fer part del recorregut amb la indumentària d'espeles...). Arribats a  l'avenc petit de Costa Dreta, canvi de direcció i cap a trobar el Pou del Costa dreta . Va costar poc gràcies a que més d'un/una  ja havia estat a la zona i el camí estava bastant fresat.  A tots se'ns va fer prou curta l'aproximació.

Quan vam arribar a la capçalera seguia plovent sense treva,  va ser una mica emprenyador canviar-nos i equipar-nos així, però les ganes que teníem tots d'entrar van fer-nos aguantar bé l'espera amb pluja. La Karla va ser la instal·ladora demostrant que és una tot terreny de gama alta. Vam davallar per la Via Directa. El pou ens va agradar moltíssim. No té massa formacions però estèticament sembla una canal típica montserratina a les fosques. Hi ha un seguit de replans molt còmodes, inclús acollidores, on hi ha els fraccionaments.

El primer descens es va realitzar l'any 1908 a càrrec de Mossèn Faure i l'equip que l'acompanyava. En aquell primer descens li van atorgar 120m de fondària. No va ser fins l'any 1970 que membres de la SIE CE Àliga van rectificar la topografia amb la nova mesura de 104m.

Un cop tots a baix va ser moment de menjar i fer la fotografia de grup. La pujada la vam tenir enllestida prou ràpid, de fet la part final de l'ascens va ser una mica regat   ja que plovia i plovia.  El desinstal·lador va ser el Josep.

Un cop fora vam debatre una estona si baixar o no el barranc de Sta. Caterina, en general tots en teníem moltes ganes i cap allà que vam anar.

Tornada fins al camí de les bateries i llavors direcció cap el Monestir fins arribar al torrent mateix.

Amb la topografia ben memoritzada i cordes per parar un tren vam començar el descens. Els primers ressalts son del tot desgrimpables i a més hi ha material típic montserratí que ajuda a fer-ho amb més seguretat, o no...

Un cop vam arribar als primers ràpels, vam anar bastant pet feina, i en algun vam baixar dos en paral·lel. Fèiem una bona fila, espeles amb la granota posada baixant barrancs!!

Aquest barranc té un desnivell aproximat de 400m i la veritat és que tots ho vam notar, carai com perdíem alçada!. A la vegada també està preparat per ser escalat amb una dificultat mitja de V grau. El final del barranc coincideix amb la zona de escalada de la Codolosa i més avall amb l’àrea de lleure de la Salut.

Ningú dels que érem allà, excepte l’Antoni, havíem fet el Pou de Costa Dreta, i cap el Torrent de Sta. Caterina . Va ser excepcional, inèdit, perfecte. Ja fa dies que ens movem per “ca la Montse” i veure que no està tot inventat és absolutament gratificant i més encara en terreny tant salvatge.

Fotos Pou de Costa Dreta

Fotos Torrent de Santa Caterina

Cronica Setmana Santa Cantabria 2016

La passada setmana Santa alguns membres de l'EGAN vam anar a fer espeleo a Cantabria. El grup estava format pel fabulós i artista Àngel Nicolàs, Carla, Josep, Subi, Mar, David, Judit, Jess, Pol i l'Enric.  El dia 24 de Març  vam quedar que tots soparíem plegats al refugi de Ramales de la Victoria. Com sempre l'estança en aquest indret és més que recompensant, La Rocio i els seus ajudants sempre fan que no t'enyoris de tornar a casa per res...

El primer dia va ser el plat fort, vam anar a fer la SIMA TXOMIN IV.  Aquesta cavitat està situada  a la província de Vizcaia, molt propera a un poblet anomenat Lanestosa.

La  cavitat s'inicia en una antiga mina de galena on encara queden restes de rails i travesses de fusta. Ja requereix d'una bona orientació des de l'inici perquè és una mina molt laberíntica amb  molts passadissos que donen accés a d'altres  avencs. Després d'una  bona estona voltant per les galeries vam trobar la gatera que donava accés al meravellós TXOMIN  IV.  L'Àngel va ser l'encarregat d'instal·lar el cotarru, i de fet ens va demostrar que està fet un fiera.  Primer un passamà d'una llargada considerable  per  assegurar el pas sobre un pou d'uns 235 m (res, poca cosa...), després un pou de 20m donava accés a una rampa que desembocava a la famosa capçalera totalment volada amb el pou de 110m a sota nostre. El descens va ser vertiginós i molt impressionant, hi havia varis fraccionaments i l'últim tram d'un 35 m aprox. era totalment volat. Un cop a baix vam buscar un pas estret que donava accés al darrer pou d'uns 18 m.  A partir d'aquí vam passar uns trams de gateres i galeries que ens portarien a un dels llocs més meravellosos que mai havíem vist “ La Sala Blanca”. Ni l'escultor més agosarat podria imaginar quines formes i colors es poden veure allà baix. Tots vam tenir la màxima cura possible per trepitjar  només zones que ja havien estat trepitjades abans. El temps va passar volant mentre  admiràvem les  formacions i exploràvem fins l'últim racó per no perdre'ns cap detall. Tot era tant blanc que per moments semblava que estàvem en algun indret nevat més que en un avenc a -174 m. Bestial. Ningú volia que s'acabés aquest moment, en part també pel que significava haver de pujar...

Després de menjar i omplir dipòsits d'energia per pujar vam anar sortint. La remuntada es va fer feixuga, els trams eren llargs i la corda feia força xiclet. Quan fas xiclet a tants metres...no sé... a alguns se'ns dona per pensar qui carai ens ha enganyat per posar-nos allà.

El  David es va encarregar de desinstal·lar el pou de 110 m, val a dir que també va fer una gran labor, i els  trams restants els vam desinstal·lar el Josep i el Pol.

Un cop tots fora ja havia caigut la nit, era moment d'anar cap al refugi per dutxar-nos, menjar i riure...

Fotos de TXOMIN IV

L'endemà ens vam llevar amb alguna agulleta però amb ganes de guerra. Després d'esmorzar ens vam posar tots en marxa per anar a fer la travessa de Torca de Solviejo-Rayo de Sol.

Aquesta cavitat es localitza molt propera  al veïnat de Secadura (Voto).

L'aproximació va ser fantàstica, entre camps de pastura amb un fort desnivell i un bosc tupit d'eucaliptus. De seguida vam localitzar l'accés però abans vam anar a comprovar si hi havia cordes fixes instal·lades a la sortida. Un cop fet això vam tornar a la boca d'accés, la qual va costar una estona de feina per trobar-la. En aquest cas la Carla va ser qui va fer fer el crit de “és aquí!”

Un cop tots equipats vam anar entrant i l'Enric va ser qui va muntar el primer ràpel d'uns 20 m. Val a  dir que les dimensions de la primera sala ja ens obrien l'apetito d'espele a tope.

Tots vam anar amb plànols i topografies de diferents blogs els quals ens van anar molt bé per orientar-nos.  Dintre la cavitat vam fer una travessa amb forma de 8 que recorria bona part de les sales més concrecionades. El recorregut vist sobre plano semblava curt però un cop dins era molt entretingut, gateres, ràpels, grimpades, sales amb aigua, pisos superiors, pisos inferiors, etc...

Les sales principals que vam visitar: Brain Cell Hall, la galeria anomenada Viaje Rápido, la sala del Campamento, les galeries Chocolate Crunch Series.

En alguns pous tant de baixada com de pujada vam coincidir amb algun altre grup d'epeles que també estaven fent la travessa.

Per acabar de rematar la jornada només ens quedava barallar-nos una mica amb la sortida, casco torçat, posicions incòmodes i rialles dels què ja havien sortit i ens veien els caretos de batalla...

A l'arribar a Ramales vam sopar i tots vam anar a fer una mica de gresca en un bareto del poble.

Fotos Solviejo 

L'última jornada d'espeleo la vam anar a fer al sistema Gándara, en aquesta sortida no érem tants ja que el David i la Judit havien marxat i l'Enric va decidir anar a fer turisme per Santander.

Vam entrar pel diminut accés que va ser desobstruït pels espeleòlegs francesos i dóna accés a una sala de grans dimensions amb molt desnivell descendent on el pas d'espeòlegs ha anat formant un camí ben marcat de baixada. El pas de tanta gent ha fet necessari que s'hagin hagut de balissar diferents zones per protegir-les. Vam seguir el camí balissat  fins el passamà muntat en fixe que és del tot necessari per fer un pas lateral amb una galeria enfonsada d'uns 40 m. Un cop superat vam anar avançant per sales entapissades de formacions fins al llarg laminador en forma de Z, acte seguit  vam arribar al pou d'uns 40 m, lloc on alguns del grup vam decidir recular a causa del cansament acumulat. Per tant, els únics que continuarien fins la Sala de l'Àngel van ser la Carla, el Josep i l'Àngel. La Carla va ser l'encarregada d'instal·lar el pou amb la dificultat que ja hi havia cordes instal·lades d'un grup que estava sortint.  Un cop davallat el pou van continuar fins a la gran sala de la cascada, un passamà facilita l'accés fins a  la sala de l'Àngel, el balcó privilegiat on tot està entapissat de formacions excèntriques i es pot observar  l'espectacular saltant d'aigua. Aquest dia hi havia dos saltants d'aigua, cosa poc habitual ja que l'Àngel Nicolàs ha entrat diverses vegades i encara no ho havia vist mai. Un cop passada la sala de l'Àngel van continuar una bona estona més, però la cavitat és tant llarga que donaria per voltar 2 setmanes i no veure-la tota.  De fet vam trobar un grup de Valencians que havien fet un vivac de 3 dies per preparar una futura travessa per tota la cavitat. Recordem que aquesta cavitat té fins al dia d'avui uns 100 km topografiats...

Un cop tots fora vam fer el darrer sopar al refugi i aquí acabava un any més una fabulosa sortida de l'Egan per Cantabria.  

Fotos Gandara

27è ANIVERSARI DE L’EGAN

Com estava previst, el diumenge, 14-2-2016, els socis i sòcies de l’EGAN vam marxar al matí des de l’EGAN fins a la Cova del Bolet per celebrar el nostre 27è aniversari.

55 grans i 32 petits van participar d’una manera o una altra d’aquest esdeveniment.

A banda d’alguna “petita” perduda en cotxe d’alguns al haver d’agafar el camí per anar a la cova des de Font-Rubi, tot i que la cova està a Mediona, tot va anar rodat.

Els propietaris de la masia del Bolet, i en particular la Sra. Anna, ens van obrir casa seva deixant aparcar els vehicles a l’esplanada, ensenyant el seu obrador de galetes i pastissos i fent degustació dels seus productes. Des d’aquí les donem les gràcies per la seva amabilitat i paciència que van tenir amb nosaltres.

Des de l’aparcament del cotxes havia 15’ caminant que tots vam fer sense problemes, més que res perquè era de baixada i sempre és d’agrair.

Una vegada el 87 dins de la cova, el nostre president Víctor va dir unes “poques” paraules de benvinguda, un any més, a aquesta celebració –i van 27- i acte seguit uns es van dedicar a explorar la cavitat pels recons més insospitats, altres a fer petar la xerradeta amb la coca en una mà i el got de moscatell en l’altra i tots junts a gaudir d’una trobada de socis i sòcies de l’EGAN celebrant els 27 anys del club.

I així va passar el temps fins l’hora de marxar cap a casa a dinar però amb la promesa de tornar-nos a veure, tots junts, celebrant els anys i anys que encara li queden de vida a aquest club que tant estimem.

Avencs de La Pleta, Morgan i Comas i Les Serps

Complint amb la sortida mensual de la vocalia d'espele de l'EGAN, el 3-5-2015, l'Airon, Subi, Carre, Prat, David, Judit, Mario, Ana, Laura, Cesar, Jess, Pol, Poch, Nati i Antoni es disposen a fer els avencs del Garraf de La Pleta (-77 m), Morgan i Comas (-30 m) i Les Serps (-30 m).

Tots 3 avencs estan molt junts uns dels altres i estan a uns 400 m del Centre d'Interpretació de La PLeta, al Parc Natural del Garraf, direcció cap el Fondo de les coves.

Com ja vam fer en una anterior sortida a "Lo Perello", van fer la "minimarató" dels tres avencs del Garraf instal·lant tots tres a la vegada i dividint-nos els 15 en 3 grups.

Tot va anar perfecte, els que van voler fer els tres avencs, la majoria, els van fer, i els que tenien pressa per marxar, o encara no es trobaven en bones condicions físiques, van fer els 2 avencs més curts.

Acabada l'activitat espeleològica, el Pol, que feia 33 anys i s'havia preocupat de portar a la nevera de gel unes caixes de galetes (seques de pur miracle) i ampolles de cava fred, les va oferir, sent tot molt ben rebut perquè la calor que feia era de "justícia". Vam brindar pel Pol, l'EGAN i l'espeleologia i tots cap a casa després d'haver fet una bona jornada espeleològica.