SORTIDA A L’AVENC DE L’ARLÀ, JUNY 2024
En aquesta ocasió es va anar a una zona on normalment no hi anem gaire, en concret cap a la zona de Albinyana. L’objectiu era fer l’avenc de l’Arlà un avenc d’uns 63metres de profunditat situat molt a prop del nucli de Les Peces.
En aquesta ocasió vàrem ser finalment 9 socis: Amparo, Salva, Karla, Josep, Eva, Oscar, Jordi G., Toni Martín i Jordi Veciana.
La boca es un forat amb la típica figuera que surt del seu interior
Com a material es va fer servir una corda de 20 per l’entrada lligada a la figuera i dues de 55 que ens va donar fins al fons de tot de la cavitat. Hi ha parabolts i algun spit en tota la cavitat i uns 20 mosquetons.
En un punt de la cavitat hi ha l’opció de visitar la sala de l’home d’incògnit però degut a l’estat de corrosió de les xapes de parabolt que hi ha es va desestimar anar-hi.
L’encarregat d’instal·lar va ser el Jordi amb el suport de l’Oscar que anava de segon.
No es una instal·lació complicada, al tractar-se quasi en tota la seva totalitat d’una diaclassa molt formada doncs no hi ha massa pèrdua i les instal·lacions es veuen prou bé.
La part de la cavitat que forma part de la diaclassa esta completament formada amb colades com amb formacions tipus coral·loides el que fa que tot el seu recorregut sigui prou distret.
La cova en si presenta el seu atractiu tant en la forma de progressar, hi ha estretors, alguna gatera, passamans…
A més la gent va comptar 3 pessebres distribuïts al llarg de la cavitat cosa que també fa que la gent els acabi buscant.
En el fons de la cavitat hi ha l’opció de pujar un petit ressalt i tornar a baixar per l’altre costat. En aquest punt l’Oscar va aprofitar el sobrant de la corda i va muntar una mica d’instal·lació d’ajuda per facilitar l’arribada de la gent a l’altra banda on l’esquerda s’eixampla una mica més i on va permetre fer la foto de grup.
A l’hora de desinstal·lar ho va fer el Josep que mica en mica va anar pujant cordes amunt.
Al final els que des instal·làvem ens vàrem esperar a sortir una mica que passés un xàfec de primavera per no mullar-nos mentre els altres ja s’havien canviat.
Fins a la propera sortida.