Ja feia temps que hi anàvem darrera, després de tot una sèrie de gestions per part de la nostra companya l’Estrella vàrem poder lligar una visita a Vent d’Anges. En principi ens deixàvem triar una mica les dates i com volíem aprofitar el temps, es va decidir anar-hi durant el pont de maig i fer altres activitats. Teníem com a activitat central aquesta cavitat de VDA i després es van proposar tot una sèrie de cavitats lliures i de diferent nivell de dificultat, així la gent es podia adaptar el cap de setmana al seu gust.
Al final, les cavitats escollides van ser Coroluna i Aven du Ruiseau de Castanviels, encara que hi va haver gent que es també va augmentar la oferta amb les coves turístiques de Cabrespine.
Grotte de Coroluna
Es una cavitat que en principi no fa falta material de progressió vertical.
Te una entrada baixa just al peu del sender que passa pel seu costat.
Encara que es aconsellable portar una mica de cintes o corda per un ressalt una mica exposat.
Aquesta cavitat la vàrem visitar en dies diferents segons el gust del consumidor. L’aproximació es fa des de el parking de la cova de Cabrespine i es una excursió amb un corriol per mig del bosc força bonic encara que fa una mica de pujada.
Es tracta d’una cova molt lineal sense galeries laterals molt formada amb colades, estalactites i estalagmites.
També hi ha gourgs i formacions actives i en un parell de llocs molt determinats
hi ha formacions decalcita piramidal, que en algun lloc es coneix com a “calcita dientes de perro”.
També la gent va poder gaudir una mica de les estretors i els passos baixos amb més o menys habilitat.
Grimpades i desgrimpades, encara que després de tant esforç es va trobar un pas inferior més còmode.
Finalment també hi va haver temps per la foto de grup.
Avenc du Ruiseau de Castanviels
Aquesta cavitat era potser la més esportiva de totes, la menys vistosa en quan a formacions, tot i així uns quants companys van voler anar-la a visitar.
El forat de la cavitat es troba a un metre per sobre d’un torrent sec però que en el seu moment es va obrir arrel d’unes grans riuades i que va fer que s’obrís un forat en aquell punt.
Fa falta un munt de corda ja que es tracta en el seu inici d’una sèrie de pous estrets i que es va eixamplant a mida que agafa profunditat.
En aquest cas vàrem anar uns quant socis i l’encarregat d’instal·lar va ser el Sergi que amb poca estona ho va tenir tot muntat.
La cavitat en si tampoc es res de l’altre mon comparat amb les cavitats que es troben molt aprop. Però va ser una jornada intensa, cansada i interessant.
Es tracta d’una cavitat totalment instalada amb diferents passos, amb molta progressió horitzontal combinada amb alguns petits pous i resalts.
Hi ha grans sales de blocs, meandres amb petits rius actius, galeries de sorra I zones desfondades, tot un repte fisic. Això si, al llarg de la cavitat es poden observar un munt de formacions totalment protegides. Fins arribar a la gran sala de les túniques blaves, on es poden veure uns minerals de color blavós-violeta.
En general la cavitat es molt espectacular i val molt la pena.
