Buscar este blog

8 de agosto de 2021

BÒFIA DELS PRATS (Coll de Nargó)

Ja tenim aquí la nova sortida mensual d’espele de l’EGAN.

Aquesta vegada, la vocal d’espele, Karla, i vist que els espeles de l’EGAN estan una mica mandrosos i amb poques ganes de sortir de casa (síndrome del confinament), o els tenim escampats per tota la geografia catalana (la síndrome de mantenir les distàncies) ha decidit proposar fer un avenc de poca fondària, que no s’hagi de caminar gaire per arribar i amb formacions boniques.
I remenant enciclopèdies espeleològiques i blogs varis, va sortí una que, a priori, complia amb totes les expectatives.

La Bòfia dels Prats.
Avenc de 36 m de fondària, 164 m de recorregut dividits en 3 parts i a 5’ d’on s’aparca el “cotxe”.
Tot perfecte per fer de reclam als espeles de l’EGAN.
La cita va ser el dissabte 31 de juliol de 2021 a les 8 h. a l’aparcament del restaurant Canaletes, com sempre, per a que no es despistés ningú.
Al final, la resposta va ser “una mica justa” per a les pretensions de la vocalia, però molt correcte per a una activitat espeleològica que és “mala amiga” de les multituds.
Així que a les 8 h, i un pel més, del 31-7-21, Judit, David, Àngela, Sergi, Subi, Karla i Antoni sortim cap a Coll de Nargó, municipi on es troba la cavitat a fer.
La distància per carretera se’ns fa una mica llarga per a un avenc tant petit (1:30 h), però la traca final està per arribar.
Després de la carretera asfaltada, hem d’agafar una pista, més o menys en “bon estat” per a 4x4, però anant amb cotxes “normals” la cosa canvia. Una hora més de camí “etern” i traient pedres del mig per a que els turismes no toquessin de baixos.
Però vam arribar a la gran corba a l’esquerra que la descripció deia que havien de deixar els vehicles.


Ens canviem i comencem a caminar amb una mica de boira.
Exactament a 3’ d’on hem aparcat s’obre la gran boca de la Bòfia dels Prats. Perfecte.
La veritat és que és un avenc agraït. Té una mica de tot, bé, rectifico, te molt de “merda de gralla”, però val la pena fer-la.
La baixada pel pou de la boca d’entrada és espectacular, 15 m aeris ens deixen en una gran planta inclinada plena de molsa.




Una vegada a la planta hi ha dos vies.
La via Fonda, on s’acumula més guano, té un passamà senzill i 2 pous més, de 10 m, per arribar a una saleta amb formacions i el fons de la cavitat.
La via Remuntant. Al costat de l’altra via. S’ha de pujar per una corda fixa d’uns 7 m per arribar a una balconada on es pot veure el pou d’entrada en tota la seva extensió. Passem un pas estret i arribem a una sala on hi ha un pou de uns 8 m sense formacions que descartem. Passem pel costat d’aquest pou i, gatejant per una finestra i entre formacions, descendim uns 6 m, amb corda, a una sala molt concrecionada que, fent servir una mica la imaginació, una de les formacions té l’aspecte de la boca d’un cocodril gegantí.




I així, fent fotos, parlant, i rient, van passar les hores dintre d’aquella “petita” cavitat, fins estar l’increïble temps de 4 h sense adonar-nos.
Visitada la cavitat, només quedava retornar cap a casa intentar parar a algun lloc que ens poguessin donar de dinar a les 17 h.
Només vam trobar un bar que, a cop de tapes, vam ficar “braves i croquetes” dins la panxa per continuar el viatge.

Definitivament va ser una molt bona sortida d’espele on fa bona la dita de “en el bote pequeño está la buena confitura”. Llàstima de la distància i el llarguíssim camí de carro.

MÉS IMATGES

29 de junio de 2021

SORTIDA MENSUAL D’ESPELEOLOGIA A L’AVENC DE L’ESQUERRÀ – 20 DE JUNY 2021

Després d’unes quantes sortides mensuals a tutiplén d’espeles, aquesta vegada, a causa de compromisos d’uns i vacances d’altres, només érem quatre: Karla, Josep, David i Judit. Però això no ens va fer tirar enrere, repartiríem les cordes i material d’instal·lació com es pogués i avall, per la Via Ratpenat.

Però el dia no es va llevar com estava previst i plovia maco tant a Castellfollit com a Igualada. Tot i així, ningú es va fer enrere i puntuals a dos quarts de vuit sortíem d’Igualada, sota una pluja fina, esperant que a Olesa el temps fos millor.

I així va ser, un cop a la boca, quatre gotes i cel aclarit. Però una nova trava s’interposava en el nostre camí: restricció fins el 31 de juliol a la via Ratpenat. Una altra vegada, no ens vam fer enrere: vam consultar les topografies, vam recomptar el material i vam decidir baixar la Via Lamarca.


Potser pel fet de ser un dia de primavera, prou d’hora i acabades de ploure quatre gotes, o perquè érem pocs i no fèiem excessiu soroll, fos el que fos, l’arbre de la boca estava ple d’ocells piulant de branca en branca mentre la Karla començava a instal·lar.

Però un nou entrebanc ens va complicar la baixada: el detector d’oxigen va començar a pitar al cap de pocs metres. Això ens va fer pensar que si al pou principal, abans de desviar-nos, ja estàvem al 19%, difícilment arribaríem al fons. Però, altra vegada, no vam tirar enrere: vam continuar baixant, a estones amb el pito del detector, a estones sense perquè estàvem per sobre el 19% i el podíem desactivar.

Vam anar baixant, gaudint de la gatera a la Sala Nupcial, del pou Enric Lamarca o del Túnel de l’Infern, i vam aconseguir, justejant de material d’instal.lació, arribar al fons. Premi a la perseverança!










18 de junio de 2021

Premis Neptú EGAN

L'EGAN participa en la celebració dels Premis Neptú que l'ajuntament d'Igualada realitza aquest any en recolzament de tots els clubs esportius i col·legis amb activitats esportives que han mantingut la flama encesa de l'esport en un any tan difícil com el 2020 per culpa de la Covid-19.

24 de mayo de 2021

Avenc dels Pouetons 09-05-2021

Recuperant el ritme de les sortides mensuals, aquest mes de maig la nostra vocal d’espele ha escollit l’avenc dels Pouetons de les Agulles, el més profund de la comarca de l’Anoia amb 125 metres de fondària. Recordem aquesta cavitat està regulada per protegir la seva colònia de rat-penats i només es pot visitar des de l’1 de maig al 30 de setembre i del 16 de desembre al 31 de gener.
Després d’una bona temporada de confinaments municipals i comarcals on tots ens hem rovellat una mica, estem amb moltes ganes de fer una cavitat important i anar recuperant la forma. Al final som un fantàstic grup de 10 persones: Àngel, Judit, Antonio, David, Subi, Sergi, Emilio, Mario, Karla i Josep. També ens acompanyen la Lorena, la Mar i la Tuca que no entren però fan l’aproximació amb nosaltres i aprofiten per fer una bona ruta caminant.




Cap a les 10 ja estem tots a la boca i l’Emilio comença a instal·lar la boca inferior. A part de la sortida, que no és gaire còmoda, la primera part és força directa i amb pocs fraccionaments s’arriba a la base dels primers pous baixant per la magnífica colada de la Llengua de Gat. A partir d’allà remuntem per una escletxa amb l’ajuda duna corda fixa i anem progressant de la diaclassa a mitja alçada. Un nou ressalt i després ja s’arriba a la capçalera del pou de la Biga, que ens deixa al costat d’un Gourg molt maco, el Bassal de les Pinyes. Des d’aquí busquem un pas entre blocs i seguim un tram de galeria fent una mica d’oposició fins arribar a la darrera sèrie de pous que arriben a la profunditat màxima. L’última tirada de corda cau ben bé a sobre del “llac” del fons, que segons diuen els que ja hi ha estat altres vegades està molt ple, així que pendulem una mica per arribar a la saleta lateral i fem la foto de grup. Un èxit, feia dies que no arribàvem tant avall.




Toca avituallament i encarar la pujada, que sempre fa suar una mica més. El Mario s’encarrega de desinstal·lar i abans de les 4 de la tarda ja som tots fora.

Com que el tema d’anar als bars en grup encara està una mica complicat, quan arribem al pàrquing la secció d’espele ens obsequia a tots amb una cerveseta ben merescuda. I serà fins a la propera.

MÉS IMATGES

23 de abril de 2021

Sortida Eganins a Montserrat

Ara feia dies que no organitzàvem, ni podíem fer cap sortida, per les circumstàncies pandèmiques.

El passat dia 3 d’abril divuit membres de l’Egan, entre Eganins i no tan Eganins, vam realitzar una circular per  Montserrat. Sortint des del nou aparcament del Bruc, enfilàrem cap el Clot del Tambor, un cop allà es va remuntar el torrent  fins on la vegetació ens ho va impedir, vam seguir fins la Roca del  Tambor,  on  es va fer una parada per esmorzar i tothom que en tingués ganes va poder pujar a l’Agulla del Castell (III). Potser no va se una bona idea, ja que amb tanta  gent la cosa es va allargar  una mica. 

Un altre cop en marxa i seguint el Camí de l’Arcada i abans d’arribar a la Font del Xebret, ens vam desviar a l’esquerra per anar a buscar en poca estona la Ferrada del Lloro. Equipats com cal , vam remuntar  amb molta celeritat i rapidesa. Un cop fora  vam seguir pujant el Torrent del Lloro fins  trobar el Camí de l’Arcada Gran, ja per terreny marcat i fitat fins a buscar el PRC-78 que ve del Coll de Porc. El vam seguir fins el Refugi Vicenç Barbé i es va fer una nova parada per beure i menjar una mica. 

Anàvem bé de temps i vam davallar el camí que porta a l’Era dels Pallers. Un xic abans vam desviar-nos cap a la Canal dels Arrossegats. Primer vam baixar sense cap dificultat els dos ressalts  amb corda fixa que hi ha abans d’arribar al  ràpel (28 m) que dóna nom a la canal, doncs és una esquerda força estreta. 

Un cop baixats tots amb diferents estils, visitarem una mica la Cova de l’Alfons  i ja sense cap més dificultat vam seguir el camí fins a arribar de nou al Bruc. 

Matinal interessant i que ha deixat unes bones sensacions als participants. Montserrat com sempre no falla.

 











21 de abril de 2021

NETEJA COVA DE LES RONDES (LA LLACUNA)

 

Companys de l’EGAN fent una visita a la Cova de Rondes de La Llacuna van poder comprovar que uns vàndals (no se’ns acut un altra nom), s’havien dedicat a guixar amb pintura blanca una bona part de les parets de una sala de la cova de Rondes.


Com a l’EGAN no podem consentir que es malmeti lo que tants anys l’ha costat a la mare naturalesa fer, vam decidir posar-nos en acció i el diumenge, 11-4-2021, 5 companys de l’EGAN, Mario, “Petit”, Àngel, Prat i Antoni, vam quedar per intentar treure aquestes pintades amb uns bons raspalls i aigua.




L’aigua la vam treure de La Font Cuitora, també a La Llacuna, amb garrafes i ampolles fins arribar a tenir més de 15 litres d’aigua de la font.


Al matí del diumenge, 11-4-21, els 5 de l’EGAN, carregats amb els estris adients per rascar la pintura i amb l’aigua per netejar, aparquem els cotxes al costat del càmping de Vilademager i enfilem el camí amunt fins arribar a la boca de la cova.

Ens endinsem en la cova, desgrimpant, fins arribar a la sala que ha rebut les conseqüències de gent amb poc seny que es va dedicar a pintar les parets de la cavitat.

De seguida, els 5 companys de l’EGAN ens vam posar a fregar, raspallar, i tirar aigua, a les pintades amb els raspalls de pues que portàvem, fins que, al final, la pintura va començar a cedir i la paret va tornar a tenir el seu to natural.

Vam estar hores treballant, però va valer la pena veure com el resultat final era satisfactori.


Després de la feina feta, vam tornar cap els cotxes, no sense abans passar pel bar del càmping a prendre una merescuda cervesa (o llimonada).

Només demanem a les persones que entren a les cavitats que pensin que “fer pintades” per demostrar que has estat dins, és una acció que fa brut, espatlla el que tants anys l’ha costat a la natura fer (les coves no es fan en un dia), i actualment, publicant una bona foto del lloc, pots demostrar a tothom que has estat a la cova.

Més fotos

23 de marzo de 2021

1ra. CAMINADA DUFOUR DE L’EGAN (28-2-2021)

Després d’haver passat una bona temporada amb confinament municipal per culpa de la maleïda Covid-19, les “autoritats” ens van deixar més espai per poder “respirar” i el confinament va a passar a Comarcal.

L’EGAN no podia deixar passar aquesta oportunitat per oferir “estirar cames” al major número possible de socis i sòcies de l’EGAN, i poder seguir complint les normes de distanciament, bombolles de convivència i mascareta.

I així va sorgir la proposta d’oferir a tots els socis/es caminar per les muntanyes de la comarca de l’Anoia d’una manera que l’EGAN mai havia provat, fent una marxa DUFOUR.

La caminada DUFOUR té la característica que els participants, per equips s’han d’orientar exclusivament amb una brúixola convencional, de les de “tota la vida”, realitzant un recorregut marcat amb un mapa que només indica els azimuts d’orientació i quins tipus de camins et trobaràs.

No és una cursa, és una caminada que el que importa és saber orientar-se i tenir regularitat caminant per arribar als diferents punts de referència en un marge de  temps estimat.

Per tant, aquesta Caminada Dufour complia amb tots els condicionants de prevenció anticovid que eren d’obligat compliment:

-Bombolla de convivència: Els equips estaven formats per les famílies.

-Distància: Cada equip sortia amb més de 10’ de diferència.

-Mascareta: Obligada a la sortida, la arribada, als punts de control i sempre que hi havia contacte entre equips al llarg del recorregut si fos el cas.



La proposta va ser molt ben acollida pels socis de l’EGAN.

29 persones es van apuntar a fer l’activitat i 6 més van ser els encarregats de l’organització.

Molts socis i sòcies també volien participar, però eren de fora de la comarca de l’Anoia i, en aquelles dates, no estava permès passar les fronteres comarcals.

Va arribar el 28-2-21, tot estava preparat, l’organització distribuïda en els seus punts de control predeterminats i començaven a arribar els participants esgraonadament en base a l’hora de sortida indicada.

10 equips en total van recórrer 13 km per les muntanyes de l’Espelt (Òdena).

Com no podia ser d’una altra manera, per donar una mica d’emoció a la caminada, un equip es va perdre quasi només sortir , dos més es van perdre a mig camí, però gràcies al control de l’organització, i a que van començar a recordar per a què servia una brúixola, les pèrdues van ser de poca importància i de seguida van agafar “el truquet” al mapa d’orientació pel sistema Dufour.



Tots els equips van passar pels control establerts.

El control 1, en una barraca de pedra seca una mica amagada. 

El control 2, a dalt de la carena on hi ha el “mirador de l’Èlia” i es podia admirar una fantàstica vista de gran part de la Conca d’Òdena.



El control 3, on hi ha la singularitat de trobar dues cabanes de pedra seca unides per un petit passadís. Aquí es va instal·lar el punt l’avituallament.

El control 4, a la Font de Ca l’Estruch, bastant amagada per cert. 

El control 5, a la masia derruïda de Cal Diabló.

El control 6, a la mina de l’Espelt, que encara treu aigua, ja sigui hivern o estiu.

I l’inici i final a “Les escoles de L’Espelt”,  on no importava arribar ràpid, sinó mantenir sempre un ritme adequat i passar per tots els controls.

Van anar arribant tots els equips, en diferent ordre al que van sortir, depenent de la perícia amb la brúixola i la regularitat a l’hora de caminar.

Com a recompensa a la seva gran gesta de poder orientar-se amb un instrument tant “antic”, tots els participants i organitzadors es van poder endur un record d’aquesta diada tant senyalada en forma de gorra i una petita brúixola per equip.





Així va acabar la que identifiquem com la 1ra Caminada DUFOUR de l’EGAN i que, atenent  l’acceptació obtinguda entre tots els socis i sòcies de l’EGAN, segur que no serà l’ultima.


MÉS IMATGES


22 de febrero de 2021

20 de enero de 2021

Cova de la SENSADA , Anoia

Sortida de diumenge per aprofita el bon temps despres de la neu.










Àngel i Montse