8 de agosto de 2021
BÒFIA DELS PRATS (Coll de Nargó)
29 de junio de 2021
SORTIDA MENSUAL D’ESPELEOLOGIA A L’AVENC DE L’ESQUERRÀ – 20 DE JUNY 2021
18 de junio de 2021
Premis Neptú EGAN
24 de mayo de 2021
Avenc dels Pouetons 09-05-2021
MÉS IMATGES
23 de abril de 2021
Sortida Eganins a Montserrat
Ara feia dies que no organitzàvem, ni podíem fer cap sortida, per les circumstàncies pandèmiques.
El passat dia 3 d’abril divuit membres de l’Egan, entre Eganins i no tan Eganins, vam realitzar una circular per Montserrat. Sortint des del nou aparcament del Bruc, enfilàrem cap el Clot del Tambor, un cop allà es va remuntar el torrent fins on la vegetació ens ho va impedir, vam seguir fins la Roca del Tambor, on es va fer una parada per esmorzar i tothom que en tingués ganes va poder pujar a l’Agulla del Castell (III). Potser no va se una bona idea, ja que amb tanta gent la cosa es va allargar una mica.
Un altre cop en marxa i seguint el Camí de l’Arcada i abans d’arribar a la Font del Xebret, ens vam desviar a l’esquerra per anar a buscar en poca estona la Ferrada del Lloro. Equipats com cal , vam remuntar amb molta celeritat i rapidesa. Un cop fora vam seguir pujant el Torrent del Lloro fins trobar el Camí de l’Arcada Gran, ja per terreny marcat i fitat fins a buscar el PRC-78 que ve del Coll de Porc. El vam seguir fins el Refugi Vicenç Barbé i es va fer una nova parada per beure i menjar una mica.
Anàvem bé de temps i vam davallar el camí que porta a l’Era dels Pallers. Un xic abans vam desviar-nos cap a la Canal dels Arrossegats. Primer vam baixar sense cap dificultat els dos ressalts amb corda fixa que hi ha abans d’arribar al ràpel (28 m) que dóna nom a la canal, doncs és una esquerda força estreta.
Un cop baixats tots amb diferents estils, visitarem una mica la Cova de l’Alfons i ja sense cap més dificultat vam seguir el camí fins a arribar de nou al Bruc.
Matinal interessant i que ha deixat unes bones sensacions als participants. Montserrat com sempre no falla.
21 de abril de 2021
NETEJA COVA DE LES RONDES (LA LLACUNA)
Companys de l’EGAN fent una visita a la Cova
de Rondes de La Llacuna van poder comprovar que uns vàndals (no se’ns acut un
altra nom), s’havien dedicat a guixar amb pintura blanca una bona part de les
parets de una sala de la cova de Rondes.
Com a l’EGAN no podem consentir que es malmeti lo que tants anys l’ha costat a la mare naturalesa fer, vam decidir posar-nos en acció i el diumenge, 11-4-2021, 5 companys de l’EGAN, Mario, “Petit”, Àngel, Prat i Antoni, vam quedar per intentar treure aquestes pintades amb uns bons raspalls i aigua.
Ens endinsem en la cova, desgrimpant, fins
arribar a la sala que ha rebut les conseqüències de gent amb poc seny que es va
dedicar a pintar les parets de la cavitat.
De seguida, els 5 companys de l’EGAN ens vam
posar a fregar, raspallar, i tirar aigua, a les pintades amb els raspalls de
pues que portàvem, fins que, al final, la pintura va començar a cedir i la
paret va tornar a tenir el seu to natural.
Vam estar hores treballant, però va valer la
pena veure com el resultat final era satisfactori.
Després de la feina feta, vam tornar cap els
cotxes, no sense abans passar pel bar del càmping a prendre una merescuda
cervesa (o llimonada).
Només demanem a les persones que entren a les
cavitats que pensin que “fer pintades” per demostrar que has estat dins, és una
acció que fa brut, espatlla el que tants anys l’ha costat a la natura fer (les
coves no es fan en un dia), i actualment, publicant una bona foto del lloc,
pots demostrar a tothom que has estat a la cova.
23 de marzo de 2021
1ra. CAMINADA DUFOUR DE L’EGAN (28-2-2021)
Després d’haver passat una bona temporada amb confinament municipal per culpa de la maleïda Covid-19, les “autoritats” ens van deixar més espai per poder “respirar” i el confinament va a passar a Comarcal.
L’EGAN no podia deixar passar aquesta oportunitat per oferir “estirar cames” al major número possible de socis i sòcies de l’EGAN, i poder seguir complint les normes de distanciament, bombolles de convivència i mascareta.
I així va sorgir la proposta d’oferir a tots els socis/es caminar per les muntanyes de la comarca de l’Anoia d’una manera que l’EGAN mai havia provat, fent una marxa DUFOUR.
La caminada DUFOUR té la característica que els participants, per equips s’han d’orientar exclusivament amb una brúixola convencional, de les de “tota la vida”, realitzant un recorregut marcat amb un mapa que només indica els azimuts d’orientació i quins tipus de camins et trobaràs.
No és una cursa, és una caminada que el que importa és saber orientar-se i tenir regularitat caminant per arribar als diferents punts de referència en un marge de temps estimat.
Per tant, aquesta Caminada Dufour complia amb tots els condicionants de prevenció anticovid que eren d’obligat compliment:
-Bombolla de convivència: Els equips estaven formats per les famílies.
-Distància: Cada equip sortia amb més de 10’ de diferència.
-Mascareta: Obligada a la sortida, la arribada, als punts de control i sempre que hi havia contacte entre equips al llarg del recorregut si fos el cas.
La proposta va ser molt ben acollida pels socis de l’EGAN.
29 persones es van apuntar a fer l’activitat i 6 més van ser els encarregats de l’organització.
Molts socis i sòcies també volien participar, però eren de fora de la comarca de l’Anoia i, en aquelles dates, no estava permès passar les fronteres comarcals.
Va arribar el 28-2-21, tot estava preparat, l’organització distribuïda en els seus punts de control predeterminats i començaven a arribar els participants esgraonadament en base a l’hora de sortida indicada.
10 equips en total van recórrer 13 km per les muntanyes de l’Espelt (Òdena).
Com no podia ser d’una altra manera, per donar una mica d’emoció a la caminada, un equip es va perdre quasi només sortir , dos més es van perdre a mig camí, però gràcies al control de l’organització, i a que van començar a recordar per a què servia una brúixola, les pèrdues van ser de poca importància i de seguida van agafar “el truquet” al mapa d’orientació pel sistema Dufour.
Tots els equips van passar pels control establerts.
El control 1, en una barraca de pedra seca una mica amagada.
El control 2, a dalt de la carena on hi ha el “mirador de l’Èlia” i es podia admirar una fantàstica vista de gran part de la Conca d’Òdena.
El control 3, on hi ha la singularitat de trobar dues cabanes de pedra seca unides per un petit passadís. Aquí es va instal·lar el punt l’avituallament.
El control 4, a la Font de Ca l’Estruch, bastant amagada per cert.
El control 5, a la masia derruïda de Cal Diabló.
El control 6, a la mina de l’Espelt, que encara treu aigua, ja sigui hivern o estiu.
I l’inici i final a “Les escoles de L’Espelt”, on no importava arribar ràpid, sinó mantenir sempre un ritme adequat i passar per tots els controls.
Van anar arribant tots els equips, en diferent ordre al que van sortir, depenent de la perícia amb la brúixola i la regularitat a l’hora de caminar.
Com a recompensa a la seva gran gesta de poder orientar-se amb un instrument tant “antic”, tots els participants i organitzadors es van poder endur un record d’aquesta diada tant senyalada en forma de gorra i una petita brúixola per equip.
Així va acabar la que identifiquem com la 1ra Caminada DUFOUR de l’EGAN i que, atenent l’acceptació obtinguda entre tots els socis i sòcies de l’EGAN, segur que no serà l’ultima.