SORTIDA ARESTA EST GRA DE FAJOL I BASTIMENTS

IGUALADA A 19 DE JULIOL 2025

SORTIDA ARESTA EST GRA DE FAJOL I BASTIMENTS

Avui sortida d’Alta Muntanya al Ripollès, anirem a fer un clàssic, el Gra de Fajol. Com que som de l’Egan el farem per la seva aresta . Hem quedat d’hora a l’Amèrica ja que anem lluny i la muntanya cal afrontar-la millor al matí que a la tarda. Aparquem prop de les pistes de Vallter i ja hi ha forces cotxes. Preparem tot el material necessari i portem una corda per si les mosques. Encarem direcció cap el nou refugi d’Ull de Ter.

Un cop passat ja veiem clarament l’objectiu d’avui, l’Aresta Est que està clarament definida i a més el color de la roca és diferent a la resta de la Falda del Fajol Gran. Quan arribem a un collet deixem el camí principal cap el Coll de la Marrana i ens dirigim cap a la base de l’Aresta. Farem nombroses grimpades que no passaran de III+ però que ens faran gaudir de una ruta molt recomanable i diferent. La gent ha gaudit i ha fet forces fotos des del cim assolit del germà gran del Fajols.

Agafem el camí normal fins el Coll de la Marrana i tirem amunt per anar a buscar el segon cim del dia, el Bastiments. Avui bufa fort el vent i és molt emprenyador, això sí està ple de “runners” que afronten la muntanya amb molt poc material (suposo que l’efecte Jornet ha fet molt de mal).

Un cop al Bastiments fem les fotos a la seva creu on sembla que s’hagi de demanar hora. Anem avall cap el Coll de la Geganta, decidim però no arribar-hi i una mica abans baixem per un camí poc definit, una forta baixada que ens dóna una mica més d’emoció a la sortida. Passem pel naixement del Ter (Ull de Ter ) i per l’antic refugi del mateix nom. Agafem els cotxes i tirem avall, hem tingut sort hem pogut trobar un lloc per dinar, per acabar de fer el dia del tot rodó.

Realitzat per 9 socis.

MÉS IMATGES

Les crestes de Queralt i Espinalbet.

Sortida Joventuts feréstegues (secció de Muntanya ) a les crestes de Queralt i Espinalbet.

Quedem com sempre a les 7,30h a l’Hotel Amèrica i ens dirigim cap a la capital del Berguedà, fins els dipòsit d’aigua de Cal Fumanya (Sorea)

Un cop tots a lloc,veiem que no ens farà un dia fantàstic, hi ha molta boira. Amb tot preparat comencem la nostra ruta, seguim el camí direcció a l’ermita de Sant Pere de Madrona, però abans d’arribar-hi encarem la primera de les crestes que farem avui. Comencem la grimpada i la roca està un xic molla, però un cop passats els primeres dubtes, veiem que donarà una mica més d’al·licient.

Intentem anar sempre per el fil de la Cresta, doncs en molt moments es pot passar per el costat. Farem forces grimpades i a mida que arribem al Santuari augmenten les dificultats. Primer ens trobarem una desgrimpada on hi trobarem un pont de roca amb un cordino per assegurar (aquesta no és gaire difícil), alguna grimpada més fins a una de les últimes agulles que ens fa assegurar la seva baixada. És la dificultat més gran que ens trobarem en tot el recorregut. Anem força gent i amb bon criteri posem corda per ajudar, alguns amb mes estil, altres amb menys però tots la superem sense excessius problemes. Sempre es bo portar a la motxilla un “pingo” de corda que en aquest cas ha estat motl útil.

Última desgrimpada i ja som al pàrquing de Santuari de Queralt, visitem l’església amb la seva verge morena igual que la de Montserrat, aprofitem per esmorzar i si algú vol anar al lavabo, collonut doncs estan oberts .

Endrecem tot i un altre cop i ens posem amb marxa, agafem el GR (Camí dels Mons Homes ) direcció a Espinalbet, seguirem un corriol de gran bellesa per un bosc que en un dia normal segur que podríem gaudir-ne molt més, les vistes al Cogulló de l’Estela i a altres cims propers segur que deuen ser fantàstiques. Passem per un seguit de xalets força macos i sense pèrdua ens situem al Castell d’Espinalbet i a l’Ermita de Sant Miquel. Fem un descans i ja sobre nostre veiem el pròxim objectiu del dia, la Cresta d’Espinalbet. Al començament està força vestida de vegetació però a mida que remontem, la pedra es la màxima protagonista, és mol maca, sense dificultats però que ens fa disfrutar molt. Hi un lloc on caldrà fer un petit pas de fe on algú ha patit una mica més del normal. Seguim grimpant i gaudint fins a veure clarament que tot el bo s’acaba.

Si no es vol fer la Cresta, el camí normal passa pel costat mateix. Passem pels plans de Corbera, on molt a prop hi tenim el santuari amb el mateix nom (tenim preparada un altre ruta on hi passarem), seguim caminant fins el coll de l’Oreller on trobarem un pal indicador que ens farà agafar bon camí fins els Miradors de La Figuerassa, abans però anirem cap a unes antenes de comunicacions amb un panel gegant que encara no sabem perquè serveix.

Ara sí, foto de rigor al segon dels Miradors, que avui no ens deixen observar el pantà de la Baells i la Serra del Picancell, on ja van fer una molt recomanable ruta.

Agafem el camí cap al coll de la Restrenyada baixa fort (amb el terra tan humit com avui cal parar compte) sempre avall per un bosc com tota la ruta de gran bellesa sense pèrdua fins l’Hostal de Guiu, i ja per la carretera fins on tenim els cotxes aparcats.

Hem estat unes 6 hores i hem anat 11 participants, jo personalment he disfrutat moltíssim .                                                                       15 de Febrer del 2025

 

Jornada de Nivologia

    

El passat dissabte dia 22 de març es va dur a terme una Jornada de Nivologia a la zona d’Estivella dins l’estació d’esquí de Port del Compte a càrrec del nostre soci Òscar Márquez (Formador de Senderisme, mitja muntanya i barrancs tècnics esportius i gran alpinista).

A la muntanya en condicions hivernals existeix un perill d’allaus inherent i inevitable que es pot evitar en la planificació de la sortida a partir del triangle Condicions-Terreny-Grup.

 

 

En aquesta formació, els 8 socis de EGAN que vam assistir vam estar treballant sobre aquesta base:

• Preparació de la sortida: el triangle de les allaus, BPA, elecció del terreny i característiques del grup.
• Material de seguretat i control de DVA
• Tècniques de circulació i traçat de rutes segures
• Presa de decisions i bons hàbits en el terreny d’allaus
• Pràctica de rescat

Vam gaudir d’una jornada fantàstica, on vam aprendre moltes coses que podem fer per minimitzar els riscos d’allaus a les nostres sortides i a conèixer el material necessari a portar a sobre en cas de rescat, gràcies a l’Òscar que ho va fer molt amè i  ens va transmetre tots els coneixements d’una manera molt assequible i amb molta passió. 

 

   

Circular per Sant Llorenç de Munt i l’Obac

18 de Gener del 2025

Secció de Muntanya, Sortides amb encant, Circular per Sant Llorenç de Munt i l’Obac .

Quedem a dos quarts de 8 a l’Amèrica, puntualitat britànica i ens dirigim cap al Coll d’Estenalles, amb la carretera nova d’Esparreguera a Matadepera ens presentem amb menys d’una hora al nostre pàrquing.

Agafem el material necessari per començar la nostra ruta, aviat ens presentem a la Miranda de la Falconera, bonic mirador a la Falconera, Pujol de la Mata i Montcau .

Seguim avall i ens dirigim a l’espectacular Agulla de la Falconera, busquem el seu punt més dèbil, fem unes grimpades i amb l’ajut d'un pingo que portem ja som al cim.

 

Tothom ha pujat sense problemes, baixem amb l’ajuda de la corda (hi ha una sabina collonuda per posar-la ). Encarem avall i passem pel bonic racó de la Sesta Feréstega, un bosc amb alzines de gran bellesa. Anem a buscar el nostre segon objectiu , el Pujol de Can Mata, recordo que hi havien unes grapes, però no se si els forestals o algú enfadat amb el món les ha tret. Un altre cop amb l’ajuda de la corda pugem sense gaires problemes (els dos cims es poden fer sense material si estàs avesat a grimpar, però recomanem portar-la, que no costa res).

Ha sortit el sol i aprofitem per esmorzar, no es pot demanar gaire més a la vida. Baixem i descendim per la Canal del Dragó, bonic camí que ens porta a la Font del Rector (avui porta un doll considerable), i la Font de l’Escolà (seca). Remuntem i anem a veure el Gorg del Pare, saltant d’aigua que avui està força congelat i on trobem caramells. Seguim i anem a buscar la carretera cap a Mura que hem de seguir poca estona.

Abans haurem passat per les baumes de Satricó i dels Caus. Veiem a la nostra dreta la silueta de la Falconera per la seva vessant més vertical, sembla mentida que fa poc hi hem estat. Sobre nostre veiem el Montcau, l’encararem per la seva vessant Nord i farem novament unes grimpades fàcils, però que ens donen un plus a la sortida.

Som dalt dels cim i tenim unes vistes privilegiades de la Cara Nord de Montserrat: La Castellana de Can Torres, Roca Mur, la Màquina de Tren…..Fem les fotos pertinents i seguim el camí normal cap a Estenalles, súper delimitat amb cordes i estaques per evitar que la gent en surti per controlar l’erosió . En poc ens tornem a presentar a l’aparcament. Hem fet uns 13 km amb 750 mts de desnivell en 5 hores amb 11 persones .

Salut i Muntanya .

  

El Serrat del Faraó

8 de desembre del 2024

Secció de Muntanya, Sortides amb encant: El Serrat del Faraó.

Avui, última sortida de l’Any. Tenim dinar i farem una volta per Montserrat, és l’avantatge de tenir-la tan a prop.

Ens trobem com sempre a l’Amèrica I ens dirigim cap a l’aparcament de Can Jorba, farcit com sempre d’autocaravanes i furgonetes (crec que caldria regular aquest tema també).

Per a esmorzar prenem coca i moscatell, que a l'última sortida és tradició. Un cop recollit tot comencem a caminar: Can Jorba, ermita de Mare de Déu de la Font i anem a buscar el Torrent de la Coma del Pastor. Avui resseguirem el torrent per dins (no agafarem el camí que a estones el voreja), farem grimpades i algun passet sense complicacions, però que ens fan gaudir una bona estona. Anem força colla, però tothom ho fa sense gaires dificultats.

Veiem ja l’Agulla del Faraó, reculem un xic el camí de la Palomera i just on conflueix el Torrent de l’Estevet, tirem canal amunt per on puguem i flanquegem cap a la nostra esquerra per buscar la Canal del Aritjol (aquesta canal al principi està molt vestida i creiem que és millor començar per la de la seva dreta i anar a buscar-la on la vegetació en permeti passar).

La canal és una típica montserratina amb grimpades, trossos amb vegetació i altres amb lleixa de pedra. És una canal divertida de pujar i anem amb compte de no tirar gaires pedres. Un cop a dalt podem veure la peculiar agulla amb una forma difícil de qualificar, aquí fem una parada per tornar a menjar alguna cosa i beure.

Seguim amunt i fent una petita grimpada ens plantem al Serrat, fem diferents grimpades i desgrimpades fins a la roca del Serrat del Faraó (roca 259) ajudats per uns troncs col·locats per facilitar la grimpada. Aquí tenim les vistes del Faraó amb la seva cova, dels Ous del Faraó i de l’Agulla de la Verge de Lourdes.

Un cop al coll anem a buscar la Cova del Faraó amb un petit flanqueig exposat, però que fem sense gaires dificultats i amb una sabina ens ajuda a fer l’últim pas. Veiem que el lloc és mot freqüentat de les reines del lloc, les cabres. Hi ha un parabolt per si es vol posar una corda per a la baixada, tot i que no el fem servir i retornem per seguir la nostra ruta.

Seguim per un bosc de boixos i anem a buscar la roca amb un altre flanqueig per sota dels Ous del Faraó, fins a situar-nos a un collet. Allà hi trobarem les cintes de persiana (avui amb un estat molt millor que l’última vegada) i enfilem amunt. Avui és un dia ventós i en aquest tram es torna huracanat i davallem amb l’ajuda de la vegetació. Com que anem molts i tenim dinar, decidim no fer la canal equipada de l’Agulleta del Faraó i tirem avall seguint unes fites per unes lleixes força entretingudes amb alguna desgrimpada força maca. Sortim un altre cop al camí de les Palomeres molt a prop d’on comença el torrent de la Canal Roja.

Seguim el camí sense pèrdua fins a sortir molt a prop, un altre cop, de Can Jorba. Ha estat una sortida crec que molt interessant per llocs poc freqüentats i feréstecs de Montserrat.

Anem un cop més al Mirall (restaurant d'un company de l’Egan ) i com sempre sortim satisfets de les viandes del xef Toni.

Acomiadem el 2024 amb un bon balanç i comencem el pròxim curs que ens portarà per indrets interessant per visitar.

Circular per Mont-ral amb Encant

5 d’octubre del 2024 

Secció de Muntanya, Sortides amb encant: Circular per Mont-ral amb Encant.

Sortirem un cop més de l’Amèrica amb un matí fred. Quedem amb la gent al nou aparcament del municipi d’Alt Camp no es pot entrar a dins del poble i esmorzem com sempre. Un cop preparat tot el material (casc, arnès, vuit, reverso), comencem la caminada d’avui. 

Ens dirigim cap a La Foradada. Passarem primer per Punta Coroneta (mirador) i anirem per sota d’aquest bonic forat que ens portarà a una segona foradada, aquest cop una mica més petita. Anem direcció als Cingles dels Císters i amb una petita grimpada podem veure la boca de Sortida de l’Avenc de Mont-ral. Al costat molt a prop tenim la Cova del Codó. Remuntem la cinglera per la nostra dreta fins a trobar l’entrada penjada on, un cop equipats, arribarem superant primer un grau equipat amb cadenes fins a la boca. Molt aviat baixarem un pou on hi ha instal·lada una corda fixa. Podem gaudir de quantitat de formacions: estalactites, estalagmites, columnes. 

Ara ens tocarà fer una grimpada per una colada, baixar per un pou instal·lat i busquem el pas clau de la travessia, un pas força estret (de l’últim cop trobo que ha encongit, o potser no) on ens haurem d’arrossegar i només passar-lo, trobarem el pou d'uns 15 m equipat també amb una corda fixa.

Foto subterrània de grup i aquí ja intuïm la sortida, ja que es nota el vent que circula de dalt a baix. Seguim una galeria i ja veiem la llum del dia, tot i que ens falta fer l’últim ràpel fins a terra (cal portar corda).

Un cop tots fora, tornem a l’entrada superior i al costat mateix fem la ferrada que ens deixarà a dalt del cingle, curta però maca.

Un cop a dalt seguim pel llom i trobem la pedra que ens marca l’entrada del grauet de baixada que ens deixarà a la boca de la Cova de la Moneda.

Ens tornem a posar el casc amb el frontal i ràpidament afrontarem el pou instal·lat amb grapes tipus ferrada folrades amb un plàstic taronja (molt típiques d’abans).

Baixem i seguim davallant per observar novament infinitat de formacions força boniques. La cova es va estrenyent i dues companyes segueixen fins que és impossible avançar.

Tornem a la superfície i la tornada la farem per la Cova dels Tions i el Recó del Teix (arbre mil·lenari) de gran bellesa i sense més ni més tornem als cotxes.

Avui hem anat 14 persones i podem estar contens del bon fer de tots els assistents.

Volta per torrents de Montserrat.

21 de setembre del 2024 

Secció de Muntanya, Sortides amb encant: Volta per torrents de Montserrat.

Per culpa de la inestabilitat del temps fem un canvi de sortida i com que Montserrat no falla mai, ens hi apropem.

Quedem com sempre a les 7:30 a l’Amèrica i ens dirigim fins al Poble del Bruc, deixem els cotxes al pàrquing municipal (ara tancat amb cadenes, suposo per evitar que els de les caravanes l’omplin a canvi de molt poc retorn per al poble).

Remuntem el Torrent de l’Illa i anem fins al Vermell del Xicarró i enfilem cap als Pallers, donem un tomb per les peculiars agulles fins a l’era del Mateix nom.

Esmorzem una mica i anem cap al nostre següent punt d’interès, tirem avall pel Torrent de les Boïgues fins a la Cova de l’Alfonso. Abans trobarem un parell o tres de ressalts equipats amb cordes fixes per baixar fins a l’últim i més llarg (20-25 m), anomenat canal dels Arrossegats, on cal portar corda i estris per baixar-lo. Fem una observació: aquí els del patronat en lloc de desequipar canals clàssiques de Montserrat, podrien anar a treure la ferralla d’una antiga ferrada que en aquest cas l’únic que fa és nosa i potser algun dia hi quedarà enganxat algú.

Tots fem el ràpel sense gaires complicacions i seguirem el camí al costat de les parets fins que veiem el Torrent del Tambor i anem a buscar la roca que li dona nom per remuntar el camí que ens portarà a la cova del Cabrit.

Una parada més per parlar d’aquesta magnífica muntanya i agafem els pel camí de les Palomeres fins a l’Agulla fina. A partir d’aquí ens endinsarem cap al Torrent del Boixar, trobarem novament 4 o 5 ressalts equipats amb corda, alguna desgrimpada fàcil i com sempre no deixarem mai d’admirar la bellesa d’aquests indrets tan Montserratins.

L’últim ressalt ens dóna una mica més de feina, però al final tots baixem sense problemes fins a l’amfiteatre magnífic de la llera del torrent amb la roca encastada sobre nostre i com que portem cordes, decidim rapelar aquest últim ressalt que fa molts anys estava instal·lat per pujar-hi.

Visitem com no la Cova del Boixar (potser aquí també els del Patronat podrien fer una mica de neteja). Sense més complicacions ens dirigim cap als cotxes i donem per acabada la Matinal amb un bon gust de boca per tots i especialment per la gent que no coneixia aquests indrets.

CRESTA ESPADAS POSETS

JOVENTUTS FERÉSTEGUES – CRESTA ESPADAS POSETS

Igualada 20-21 de Juliol de 2024

Avui farem segurament la sortida més dura i amb més dificultat de les fetes a la secció. Sortim dissabte 20 d’igualada a les 12 del migdia i anem fins al poble d’Eriste, dinem i preparem les motxilles que van força carregades. Tenim pronòstic de mala nit i freda i portem tendes o algun tendal per poder aguantar-la. Fem cua a la caseta del Bus que ens portarà a l’Espigantosa, on tenim darrera nostre un grup nombrós que per sort han trucat per avisar i gràcies a això ens portarà un bus més gran de 30 places.

Des de el pàrquing carreguem els bàrtols i seguim el PR que ens porta fins a l’Angel Orus, podem veure pel camí la cascada dels Paset del Oso i la ja esmentada d’Espigantosa, avui molt carregades.

Amb una mica menys de 2h ens plantem al refugi on hi ha força gent, ja que coincidim amb el Trail Aneto-Posets i amb un rescat d’helicòpter d’una noia amb un esquinç. El pilot ens del·laïta amb una sortida del tot espectacular de la plataforma, visca la xuleria!

Mengem i bevem alguna cosa i tornem a enfilar el camí que ens portarà a LLardaneta, passem per l’encreuament del GR i seguim direcció Viadós, travessem el pont que ara és novament de fusta i ja veiem la Canal Fonda del Posets. Un esforç més i amb unes 2 hores a sumar arribem al Ibon de Llardaneta, força ple de tendes i gent . No ens podem entretenir i muntem tendes, toldos o el que porti cada un. El cel està amenaçador i després de menjar alguna cosa, decidim que demà decidirem què fer i ens n’anem a dormir.

Nit plujosa, a estones amb força intensitat, amb vent i amb una bona tempesta de llamps, resem o preguem perquè aguantem tota la nit. Ens aixequem força bé, les tendes han aguantat i ningú ha près mal. Esmorzem i encara que el cel està mol lleig, decidim tirar endavant. Deixem alguna tenda muntada i agafem el material necessari per a la cresta.

Tirem amunt seguint alguna fita però sense pèrdua fins el primer cim del dia, El Diente Royo (2978m) no es un tres-mil però per mi no es important, a estones podem veure tota l’activitat que ens queda. Seguim sense possible pèrdua i coronem el Pic de Pavots (3.114m) per alguns el seu primer 3.000m. Foto de rigor i amb el sol començant a deixar-se veure veiem el nostre pròxim objectiu, el Pico Espadas (3.332m), aquí cal grimpar ja una mica més i tenim un bon pati a banda i banda. Tots pugem força bé i ja podem tornar a fer la foto des del cim.

Mengem una mica, bevem i ara ens toca el famós Pas del Funambulista. És més complicada la baixada i la posterior grimpada que el propi pas que no presenta cap dificultat.

Després ens trobem un “nevero” i aprofitant les petjades a la neu, el remuntem per un lateral i passem per sobre del fil sense gaires problemes.

Ja veiem molta gent als Posets, però abans coronarem la Tuca de la Llardaneta (3.295m) un més a sumar a la llista. 

Encarem l’últim 3.000 amb un camí força pedregós, però encara que amb esforç es deixa pujar força bé, marrades a dreta i esquerra i ja podem dir que estem al segon cim dels Pirineus, els Posets (3.359m).

Mengem algun ganyip, fem fotos i ara toca la baixada, llarga i dura. L’aresta de baixada i les petites desgrimpades fins a la Canal Fonda ens fan veure que costar (suposo que cada un té el seu ritme i la seva manera de afrontar-ho)

Esperem a que baixi la gent i com sabíem la Canal Fonda encara té força neu. Aquí alguns es posen els grampons o les fundes amb cadenes i afrontem la baixada que ens queda. La neu està molt pasteta entre l’hora i la quantitat de gent que ha passat i això fa que algun membre agafi por i algun altre ho faci amb molta prudència.

La segona part nevada es pot fer perfectament sense cap utensili extra. Tornem a fer una mica l’acordió però novament ens esperem per tornar al Ibón de Llardaneta per recuperar les tendes i el material deixat aquest matí. Recollim el material i ara si, de baixada es formen diferents grups i com que demà toca matinar alguns baixem a bon ritme, arribem al pàrquing d’Espigantosa a les 18:30h i no tenim bus fins d’aquí a 2 hores (potser faltaria algun bus més de 16,30 a 18,30h). Decidim per guanyar temps baixar fins al poble a peu, una hora més a sumar de la bona pallissa que portem avui. Ens interessem per la resta del grup i sabem que tots han pogut agafar el bus de les 20:30h. 

És moment de fer balanç i espero que la bàscula es decanti per el cantó positiu, sé que hi hagut alguna por, força cansament i potser alguna crítica, però particularment estic content ja que molta gent ha pujat el seu primer 3.000 i ha fet la seva primera cresta. La manera d’afrontar un repte ja una mica important, fa que l’activitat pugui portar discrepàncies. Caldrà parlar-ne i segurament tornar a la zona de confort, i programar activitats d’una dificultat i durada més assumibles. Segueixo creient i segueixo esperançat que la sortida hagi deixat un bon gust de boca.

La muntanya es dura però crec que t’ho torna amb escreix.

POLLEGÓ INFERIOR DEL PEDRAFORCA.

 22 de Juny de 2024

SORTIDA TOP AL POLLEGÓ INFERIOR DEL PEDRAFORCA.

Avui ens toca sortida amb pocs kilòmetres i molt desnivell (8km i 1200mts) .

Sortim d’hora d’Igualada i agafem el cotxe fins a Saldes,  Pugem direcció al mirador de Gresolet, aparquem  en un ampli pàrquing i allà esmorzem,  preparem les motxilles amb tot el material necessari. Comencem a pujar per pista bona fins a un dipòsit d’aigua, allà agafarem un camí poc definit i poc utilitzat, aviat veiem que ens donarà un plus a l’activitat, petites grimpades, desgrimpades i flanquejos no complicats però suficients per gaudir-ne, patir una miqueta és bo per l’esperit.

Ja tenim davant nostre els forats de les Feixes, conegudes com les coves dels Talibans. Ens preparem, ens posem el casc i qui ho creu convenient el talabard i seguim les cordes equipades, primer amunt i despès amb un flanqueig a dretes força maco. Seguim amb alguna grimpada més i ja tenim fet el primer dels forats. Ara toca un camí lateral sense gaires complicacions i ja veiem la segona cova, aquí haurem de seguir grimpant per l’interior i ho podem fer pels dos laterals  del forat, lloc molt feréstec i de gran bellesa.

Agrupats tots un altre cop anem a buscar el següent repte d’avui, l’espectacular Gran Diagonal, una esquerda que ens permet afrontar la paret sud per un punt que amb l’ajuda d’alguna corda, d’alguna grimpada ens permet avançar sense fer servir les impressionants parets d’escalada ,lloc també on gaudeix la vista i altres sentits.

Superada aquest estètic pas, ens toca tornar a fer un altre flanqueig fins a trobar la canal que ara està equipada amb cordes fixes i que ens facilita la pujada al ja a prop Pollegó Inferior. Un al·licient més d’aquesta impressionant circular.

Ha pujat la boira amb molta rapidesa i un cop al cim no podem gaudir gaire de les vistes extraordinàries que es veurien en un dia clar.

Foto de rigor i encararem la baixada per les Costes d’en Dou, on novament superarem cadenes i alguna corda, passarem per l’impactant Balcó de la Joaquima i novament  alguna corda més.

És un lloc de gran bellesa i si la pujada és espectacular la baixada es igual de maca i recomanable. Fem un tros de Tartera però aviat ens desviem per un camí al costat d’un torrent i ara ja sí en poca estona tornem a sortir sobre mateix d’on tenim els cotxes aparcats.

Hem sigut 13 participants hi hem tardat unes 6 hores. Podem estar molt contens de com ha anar la sortida. Jo he gaudit molt i espero que la resta també.