Un cap de setmana d’espeleologia, amistat i descobriments
El cap de setmana del 6 i 7 de juny hem gaudit d’unes jornades intenses d’espeleologia, compartint experiències i mostrant algunes de les cavitats més singulars del nostre territori.
Tot va començar fa uns mesos, quan vam visitar les espectaculars coves franceses d’Asperge i Écossaises. Durant aquella estada, els guies que ens van acompanyar van mostrar interès per conèixer les cavitats de casa nostra. El repte no era fàcil: acostumats a explorar coves plenes de formacions impressionants, calia trobar indrets capaços de sorprendre’ls. Per això vam decidir portar-los a dues cavitats úniques de Catalunya: el Forat Micó i el Penya-segat de la Falconera.
A la sortida, junt amb Frédéric, també s’hi va afegir en Jérôme Durbet, guia de la Grotte de Canalettes i de Gorner. Ja ens havia visitat en una altra ocasió i l’experiència li havia agradat tant que va voler repetir. A més, tenia moltes ganes de conèixer el Penya-segat de la Falconera, una activitat que no vam poder fer durant la seva visita anterior. Aquesta vegada va venir acompanyat de la Laure, guia de la regió de la Montagne Noire, que va gaudir enormement de la visita i que, fins i tot, ens ha convidat a descobrir les cavitats de la seva zona.
FORAT MICÓ ( Cardona, 5 i 6-6-2026)
La trobada va començar divendres a la tarda a Cardona, coincidint amb la celebració de la Festa de la Sal. Vam tenir la sort d’assistir a una projecció molt especial: en Víctor Ferrer hi presentava el seu audiovisual sobre les coves de sal, que ja ens havia mostrat en primícia a l’EGAN durant una de les nostres sessions de pel·lícules en 3D. A Cardona ens va oferir un passi privat que tots vam gaudir intensament.
L’endemà vam comptar amb el guiatge d’en Joan Medina, que havia treballat durant molts anys a la mina fins al seu tancament. La seva experiència i coneixement ens van permetre descobrir la història del lloc, així com nombroses curiositats sobre les formacions i l’activitat minera.
Gràcies a una escala que portava en Valentí, vam poder accedir al nivell superior del Forat Micó per contemplar algunes de les sales més grans i espectaculars de la cavitat. Després vam completar la travessa i vam retornar per la part superior de la muntanya de sal, admirant els seus colors i formes sorprenents. Algunes de les fotografies que trobareu a continuació reflecteixen la bellesa d’aquest entorn tan singular.
La visita va continuar al museu, on les explicacions d’en Joan ens van ajudar a imaginar el funcionament dels pous miners, els ascensors i els sistemes utilitzats per extreure el mineral. Una autèntica lliçó d’història i patrimoni industrial.
Per acabar una jornada tan completa, vam compartir un dinar de germanor, comentant les experiències viscudes i planificant noves aventures subterrànies.
PENYA-SEGAT DE LA FALCONERA (Garraf, 7-6-2026)
El Diumenge, l’activitat consistia en baixar fins al mar per l’avenc del Penya-segat de La Falconera de 95 m de fondària i nedar uns 250 m fins arribar a les roques que delimiten la platja de La Falconera, on es troba el Club Nàutic del Port de Garraf.
En aquesta ocasió, l’Estrella, organitzadora de la trobada, no va poder acompanyar-nos al descens de l’avenc per motius familiars, deixant en mans de Judit, Ricardo, Magí, Lluïsa i Antoni, membres de l’EGAN, la tasca d’instal·lar en fix tota la cavitat fins el mar, per a que els companys francesos, Jérôme, Laure i Frédéric poguessin gaudir sense problemes de la cavitat i de les seves magnífiques vistes de la costa marítima que ofereix.
Una vegada tots junts a la boca de l’avenc, i començant a baixar rapelant per les variades reinstal·lacions que el primer pou té, els convidats ja es van sorprendre que no feia falta llum de frontal ja que l’avenc al primer pou de 25 m, li falta tota la paret que dona cara al mar.
Però és que el segon pou, que ja té totes les parets, com torna a obrir-se cara al mar per la part de sota i és prou ample, tampoc té necessitat de llum artificial, així que es baixen els 50 m amb menys reinstal·lacions que el primer pou, fins arribar a la base sorrenca i bastant inclinada que forma un gran pòrtic de 20x30 m obert direcció al mar i perfecte per fer fotos contrallum mentrestant la resta dels companys baixa l’últim tram del pou en volat.
Una vegada tots estem al pòrtic, els companys francesos es posen els vestits de neoprè per poder baixar el mar que estava bastant en calma.
Els companys de l’EGAN decideixen que Judit, Magí i Ricardo s’encarregaran de tornar a pujar per l’avenc per poder recuperar les cordes instal·lades en fix i baixar fins el port de Garraf els dos vehicles que s’havien quedat dalt del mirador de l’antic heliport del Pas de la mala dona. Els altres dos companys de l’EGAN, Lluïsa i Antoni, baixarien al mar acompanyant al francesos en la seva expedició marítima.
El petit problema és que ni Lluïsa, ni Antoni portaven res de neoprè o “banyador oficial” per mullar-se, però això no va ser un entrebanc per baixar fins l’aigua.
Es va instal·lar l’últim tram de corda per baixar els 20 m a la paret quasi vertical que dona al mar, a l’extrem contrari on acaba la volta de la base del segon pou i els cinc membres previstos vam baixar al mar, que per cert no estava freda, i els tres companys van començar a desinstal·la la corda i pujar per recuperar-les de la resta dels pous.
Els que vam anar nedant amb petates que suraven tal com ho teníem previst, i com el mar estava molt en calma, vam arribar sense problemes al trencaones de la platja de La Falconera, fins i tot més ràpid del que pensàvem.
Els companys que es van dedicar a pujar desinstal·lant la corda van tenir el problema de trobar-se amb un nombrós grup d’escaladors en pràctiques que baixaven per l’avenc per fer la Via Chani i “barranquers” que també volien fer la integral de descens del Penya-segat de La Falconera fins arribar a la platja, fent que triguessin molt més del previst en poder-nos trobar tots junts per fer un “dinar de germanor” a la Pizzeria La Pava de Gavà.
Una vegada ben dinats, amb horari d’aquí (els francesos van haver d’esperar bastant), tocava l’hora del comiat amb la promesa d’intentar tornar-nos a trobar, aquesta vegada en terres franceses, i dins de les espectaculars cavitats que els molt agradables companys en Jérôme, Laure i Frédéric tenen.

























