SORTIDA D’ESPELE A L’AVENC DEL LLEST, ABRIL 2025

Portem una primavera tal com feia anys que no la teníem. Plou a la mínima de canvi. Aquest cop no havia de ser menys. 

Teníem previst anar a l’avenc de l’Espluga, però un cop a l’aparcament de l’Alzina del Salari el temps, un tro i un xàfec oportú ens ho va deixar clar: No faríem l’aproximació que calia per anar a l’Espluga.

Així vàrem esmorzar dins dels cotxes esperant que la tormenta passes i  de fet al cap de mitja hora ja no feia res. 

En aquesta ocasió ens vàrem reunir 6 socis, Subi, Sergi, Antoni, Jordi, Hector, Pili i el seu fill menut.

L’aproximació està bé, en uns 25 min ja hi érem, la pluja ens va respectar. Almenys fins que l’últim va entrar. La Pili i el menut només ens va acompanyar i tal com ens va explicar va tornar a fer un xàfec que els va deixar xops.

    

Vàrem fer servir un 60 (amb un 40 n’hi ha de sobres) i un 20 per els pous inferiors, es tractava de fer espele i anàvem a totes.

A la sala gran ja es veuen algunes formacions. Els que hi havíem estat mesos enrere vam trobar a faltar la segona corda per pujar a dalt a la sala. Lògicament la corda més nova ja ha desaparegut i han deixat la vella amb una gran flor protegida amb un nus just arribant a dalt a la instal·lació.  

Un cop dalt hi vàrem fer una petita ullada. Encara que hi ha formacions, de seguida esta tot vist.

Es va fer la foto de grup i un altre cop cap avall cap a la sala principal.

Allà es va instal·lar una mica de corda per anar a veure les galeries inferiors. Res de l’altre mon. 

Un cop de retorn a la sala principal una mica de menjar i altre cap a la superfície.

No era l’objectiu de la jornada però com a mínim no ens vam mullar que d’altra manera haguéssim quedat tots xops.

   

Fins a la propera sortida.

Jornada de Nivologia

    

El passat dissabte dia 22 de març es va dur a terme una Jornada de Nivologia a la zona d’Estivella dins l’estació d’esquí de Port del Compte a càrrec del nostre soci Òscar Márquez (Formador de Senderisme, mitja muntanya i barrancs tècnics esportius i gran alpinista).

A la muntanya en condicions hivernals existeix un perill d’allaus inherent i inevitable que es pot evitar en la planificació de la sortida a partir del triangle Condicions-Terreny-Grup.

 

 

En aquesta formació, els 8 socis de EGAN que vam assistir vam estar treballant sobre aquesta base:

• Preparació de la sortida: el triangle de les allaus, BPA, elecció del terreny i característiques del grup.
• Material de seguretat i control de DVA
• Tècniques de circulació i traçat de rutes segures
• Presa de decisions i bons hàbits en el terreny d’allaus
• Pràctica de rescat

Vam gaudir d’una jornada fantàstica, on vam aprendre moltes coses que podem fer per minimitzar els riscos d’allaus a les nostres sortides i a conèixer el material necessari a portar a sobre en cas de rescat, gràcies a l’Òscar que ho va fer molt amè i  ens va transmetre tots els coneixements d’una manera molt assequible i amb molta passió. 

 

   

Sortida d'espele a L’AVENC POMPEU FABRA, Març 2025

Porta molts dies plovent i els avencs van acumulant aigua. Potser per aquest motiu no s’hi va apuntar gaire gent a la sortida, a més el pronòstic del temps pel mateix diumenge no era massa bo.

Aquesta vegada vàrem ser 4 socis: Montse, Minu, Mario i Jordi. 

Es va fer servir un 60,40 i un 60, anàvem bé de corda, de material ens trobem una mica de tot al pous superiors hi ha spits i a partir d’un punt hi ha químics, tot ajudat per algun natural per evitar fregaments. Uns 25 mosquetons aprox. Van ser suficient.

En aquesta ocasió el Mario es va oferir a instal·lar, realment en tenia ganes i mica en mica va anar baixant els primers pous estrets. 

           

Ja es veia que la cavitat seria força molla, les pluges dels dies anteriors havien arribat força avall. 

A partir de la boca del pou de 23m ja ens va “saltar” el “canari”, sabíem que hi podia haver una mica d’hipòxia, però a la base d’aquest pou ja va a començar a cantar de forma continua. Per sort no va baixar en cap moment de 17% tot i així ho vàrem anar comprovant fins a la base de l’avenc.

En la base del pou 23 on hi ha les formacions i les colades l’aigua va fer acte de presencia. Allà el degoteig era constant i com més avall més aigua hi havia. 

 

En l’últim pou ja es podia veure que ens mullaríem de valent. Hi havia un raig constant que baixava de les formacions superiors i que passaven just per on hi havia la corda.

Però tot i així i sabent-ho vàrem baixar. A la sala inferior hi havia algun lloc on aixoplugar-nos. No vàrem fer ni l’intent de buscar la gatera per arribar al final, entre l’aigua i la falta l’oxigen ja en teníem prou.

Es va decidir pujar amb molta calma per no cansar-nos gaire, tot i sabent que havíem de passar pel mig del raig d’aigua. Aquí cadascú ho va gestionar com va poder.

 

La feina de desinstal·lar es va anar a mitges entre el Mario i el Jordi. 

Finalment un cop tots a fora vàrem fer un mos amb una mica de xocolata desfeta, xurros i pa de pessic. 

El temps ven just perquè al final al cotxe ens va caure un bon xàfec.

Fins a la propera sortida.

ECOSSAISES

 SORTIDA A OLARGUES, FRANÇA, MARÇ 2025 (part 2)

Devíem estar cansats, es va quedar força d’hora però alguns de nosaltres se’ns va enganxar el sac de dormir. 

Amb els guies, aquest cop amb Christian i Frédéric ja allà, vàrem esmorzar plegats. La cova que ens proposaven era la “Grotte des Ecossaises” una cavitat una mica lluny de la zona on estàvem (es troba al sector de Bonnefont). Amb tres pisos diferenciats, també tot equipat amb escales, grapes i alguna corda opcional. Es una cova més fàcil però també amb gran bellesa en quan a formacions aquest cop més d’estalactites i colades. 

Te la particularitat que en una zona concreta també te formacions blaves de sals de coure i just al costat n’hi ha una molt petita molt vermella de ferro.

Un cop aparcats els cotxes començava una aproximació per un corriol que pujava per un bosc de castanyers i alzines. 

Quan ja portàvem una estona caminant se’ns apareix davant nostre una gran boca en forma d’arcada. Tots estàvem sorpresos per les dimensions de la boca. Però vaja, falsa alarma, resulta que es una cova sense continuació i que s’ha fet servir des de temps immemorials com a refugi, aquelarres i festes varies. 

Un tros més amunt mig amagat es troba una gran portalada de ferro, doncs aquest cop sí, es la porta de les Escossaises. 

De primer hi ha dos pous un p10 i un p12. La baixada es pot fer aprofitant les escales i grapes o per una corda en fixe. Es va preferir baixar per la corda. 

A partir d’aquí amb una progressió força còmode vàrem anar passant per una sèrie de grans sales amb columnes que arribaven al sostre, algun gourg i moltíssimes formacions de colades.

      

Per aquella direcció s’acaba en un laminador on hi ha diferents formacions i on es podia veure que el nivell de l’aigua havia estat molt més alt en èpoques antigues.

   

Seguidament es va desfer el camí i vàrem anar cap l’altre sector de la cova.  Hi ha un passamà i un parell de pouets que ajudats per cordes es va anar desgrimpant. 

En un lloc determinat al costat d’un tub de pressió hi ha les restes del crani d’un os prehistòric (Ursus spelaeus) amb els seus imponents ullals.

Un cop arribat al segon pis vàrem progressar cap a les dues direccions, en una d’elles es va poder observar els resultats de una desobstrucció que, per mitjà d’una gatera d’uns 3 metres les grans sales que la cova amaga.

En direcció contraria es progressa també còmodament fins arribar a les desitjades formacions blaves que aquest cop en un punt determinat es pot veure com es barregen amb formacions vermelles.

      

En un punt de la sala també es pot observar una petita excèntrica de color vermell sang que destaca sobre les altres formacions blanques.

Arribat a aquest punt, encara ens quedava un altre pis, però donat que teníem un viatge de tornada llarg i que ja era passat el migdia, es va decidir fer mitja volta i anar sortint.

A la boca es va fer la foto de grup, i la veritat es que si, semblem espeleòlegs de veritat.

A baix als cotxes, un cop ja canviats, ens vàrem acomiadar dels nostres amfitrions que tan bé ens havien acollit.  Tot i desitjant-nos una bona tornada a casa. Amb la promesa que tornaríem en una altra ocasió a fer la part que no havíem visitat.

Tal com ens va dir en Christian “à bientôt”

Merci Chirstian et Frédéric pour ce merveilleux week-end, à bientôt.