Sortida a França 10 i 11 de febrer de 2024
Com sempre que veiem una exposició de fotografies d’espeleologia, comencem a somiar en ser allà i veure de veritat aquestes imatges. En aquest cas, el que ens va fer volar la imaginació va ser l’exposició del Josep Herrerias a la darrera trobada d’espeleòlegs de Catalunya. Entre d’altres, ens van cridar l’atenció unes fotografies d’unes formacions de color blau i unes altres de color verd. Hem estat a molts llocs i mai hem vist res semblant, així que l’Àngel Nicolàs i la Montse Vidal van començar la investigació i aviat van descobrir on pertanyien les fotos: les blaves, a la Grotte de l’Asperge i les verdes, a Mont-Marcou, ambdues cavitats a França. Primer vam contactar amb el club d’espeleologia que s’encarrega de les visites a l’Asperge i vam aconseguir el permís per anar-hi sis persones: l’Àngel Nicolàs, el Josep Subirana, el Toni Martín, el Jordi Gutiérrez, el David Prat i la Judit Bartrolí. Per a Mont-Marcou, les visites són molt restringides i haurem d’esperar al 2025 si tot va bé.
La Grotte de l’Asperge és al departament de l’Herault, a la regió d’Occitània. El trajecte són unes 4 h des d’Igualada i, com sempre, vam anar tots amb la furgoneta del Subi (llarga vida a la furgoneta!). Així que vam sortir divendres a la tarda i vam enfilar cap on teníem l’allotjament: un parell de cases amb molt d’encant, pràcticament aïllades al mig del bosc, que pertanyen a la vila de Riòls. Vam arribar fosc i negre però amb el temps suficient per sopar uns bons macarrons acompanyats d’un vi excel.lent (cortesia del Jordi).
L’endemà dissabte havíem quedat a Olargues amb el Dominique de l’Spéléo Club Béziers. Ell i altres integrants del seu club s’encarreguen de les visites a aquesta cavitat. Revisant la seva pàgina web hi he vist el seu lema: “découvrir, étudier, protéger” i m’ha semblat del tot encertat. La feina d’aquest grup és molt meritòria, a més d’explorar i topografiar la cavitat s’han encarregat de condicionar-la amb escales, graons, grapes, etc. i abalisar tot el recorregut, la millor manera de preservar la cavitat, que està considerada una joia de la mineralogia.
Al Dominique l’acompanyava la Cathy, l’”organisatrice” de l’Spéléo Club, i uns altres convidats eren el Robert i el Diddier. Així que finalment érem un grup de 10. Arribats a la boca de la cavitat després d’un bon tros amb cotxe, en Dominique es va posar al capdavant i la Cathy tancant el grup, i ben aviat vam començar a gaudir de la cavitat, ja fos escoltant la història de les exploracions o baixant per les escales de gat o reptant per gateres i laminadors.
I després d’un descens de 60 m vam començar a trobar les primeres aragonites blaves, tan excepcionals que es podria arribar a creure que són tenyides expressament, però en realitat el que les hi dona aquest color és el coure. A més de la tonalitat blava, la multitud de cristal·litzacions diferents també ens va deixar ben bocabadats.
Centenars de fotografies després, el Dominique ens va proposar si volíem arribar-nos al punt més baix de la cavitat, un sifó a -120 m. No vam dubtar-ho gaire i ens hi va guiar, rampes avall i entre blocs, fins a trobar-lo. El Dominique va estar prou content de trobar aigua corrent en el meandre que hi desemboca, ja que des de l’estiu passat no n’hi havia hagut. Ha estat la primera vegada que el meandre s’asseca en 40 anys.
Tornats del sifó al punt on ens havíem desviat de la ruta, vam continuar trobant més gateres, escales, grapes, passamans,... i vam arribar a unes altres sales amb més formacions de color blau, aquest cop de calcita.
Aquí us deixem una tria de les fotografies que vam fer. Ens enduem un molt bon record, no només per haver vist aquestes formacions tan especials, sinó també per la bona estona que vam passar pujant i baixant per les grapes, escales, passant per les gateres, grimpant i desgrimpant... i en tan bona companyia.
Però la sortida a França no acaba aquí... l’endemà diumenge vam anar a la grotte de Pousselières, aviat ho publicarem.
