La passada setmana Santa alguns membres de l'EGAN vam anar a fer espeleo a Cantabria. El grup estava format pel fabulós i artista Àngel Nicolàs, Carla, Josep, Subi, Mar, David, Judit, Jess, Pol i l'Enric. El dia 24 de Març vam quedar que tots soparíem plegats al refugi de Ramales de la Victoria. Com sempre l'estança en aquest indret és més que recompensant, La Rocio i els seus ajudants sempre fan que no t'enyoris de tornar a casa per res...
El primer dia va ser el plat fort, vam anar a fer la SIMA TXOMIN IV. Aquesta cavitat està situada a la província de Vizcaia, molt propera a un poblet anomenat Lanestosa.
La cavitat s'inicia en una antiga mina de galena on encara queden restes de rails i travesses de fusta. Ja requereix d'una bona orientació des de l'inici perquè és una mina molt laberíntica amb molts passadissos que donen accés a d'altres avencs. Després d'una bona estona voltant per les galeries vam trobar la gatera que donava accés al meravellós TXOMIN IV. L'Àngel va ser l'encarregat d'instal·lar el cotarru, i de fet ens va demostrar que està fet un fiera. Primer un passamà d'una llargada considerable per assegurar el pas sobre un pou d'uns 235 m (res, poca cosa...), després un pou de 20m donava accés a una rampa que desembocava a la famosa capçalera totalment volada amb el pou de 110m a sota nostre. El descens va ser vertiginós i molt impressionant, hi havia varis fraccionaments i l'últim tram d'un 35 m aprox. era totalment volat. Un cop a baix vam buscar un pas estret que donava accés al darrer pou d'uns 18 m. A partir d'aquí vam passar uns trams de gateres i galeries que ens portarien a un dels llocs més meravellosos que mai havíem vist “ La Sala Blanca”. Ni l'escultor més agosarat podria imaginar quines formes i colors es poden veure allà baix. Tots vam tenir la màxima cura possible per trepitjar només zones que ja havien estat trepitjades abans. El temps va passar volant mentre admiràvem les formacions i exploràvem fins l'últim racó per no perdre'ns cap detall. Tot era tant blanc que per moments semblava que estàvem en algun indret nevat més que en un avenc a -174 m. Bestial. Ningú volia que s'acabés aquest moment, en part també pel que significava haver de pujar...
Després de menjar i omplir dipòsits d'energia per pujar vam anar sortint. La remuntada es va fer feixuga, els trams eren llargs i la corda feia força xiclet. Quan fas xiclet a tants metres...no sé... a alguns se'ns dona per pensar qui carai ens ha enganyat per posar-nos allà.
El David es va encarregar de desinstal·lar el pou de 110 m, val a dir que també va fer una gran labor, i els trams restants els vam desinstal·lar el Josep i el Pol.
Un cop tots fora ja havia caigut la nit, era moment d'anar cap al refugi per dutxar-nos, menjar i riure...
Fotos de TXOMIN IV
L'endemà ens vam llevar amb alguna agulleta però amb ganes de guerra. Després d'esmorzar ens vam posar tots en marxa per anar a fer la travessa de Torca de Solviejo-Rayo de Sol.
Aquesta cavitat es localitza molt propera al veïnat de Secadura (Voto).
L'aproximació va ser fantàstica, entre camps de pastura amb un fort desnivell i un bosc tupit d'eucaliptus. De seguida vam localitzar l'accés però abans vam anar a comprovar si hi havia cordes fixes instal·lades a la sortida. Un cop fet això vam tornar a la boca d'accés, la qual va costar una estona de feina per trobar-la. En aquest cas la Carla va ser qui va fer fer el crit de “és aquí!”
Un cop tots equipats vam anar entrant i l'Enric va ser qui va muntar el primer ràpel d'uns 20 m. Val a dir que les dimensions de la primera sala ja ens obrien l'apetito d'espele a tope.
Tots vam anar amb plànols i topografies de diferents blogs els quals ens van anar molt bé per orientar-nos. Dintre la cavitat vam fer una travessa amb forma de 8 que recorria bona part de les sales més concrecionades. El recorregut vist sobre plano semblava curt però un cop dins era molt entretingut, gateres, ràpels, grimpades, sales amb aigua, pisos superiors, pisos inferiors, etc...
Les sales principals que vam visitar: Brain Cell Hall, la galeria anomenada Viaje Rápido, la sala del Campamento, les galeries Chocolate Crunch Series.
En alguns pous tant de baixada com de pujada vam coincidir amb algun altre grup d'epeles que també estaven fent la travessa.
Per acabar de rematar la jornada només ens quedava barallar-nos una mica amb la sortida, casco torçat, posicions incòmodes i rialles dels què ja havien sortit i ens veien els caretos de batalla...
A l'arribar a Ramales vam sopar i tots vam anar a fer una mica de gresca en un bareto del poble.
Fotos Solviejo
L'última jornada d'espeleo la vam anar a fer al sistema Gándara, en aquesta sortida no érem tants ja que el David i la Judit havien marxat i l'Enric va decidir anar a fer turisme per Santander.
Vam entrar pel diminut accés que va ser desobstruït pels espeleòlegs francesos i dóna accés a una sala de grans dimensions amb molt desnivell descendent on el pas d'espeòlegs ha anat formant un camí ben marcat de baixada. El pas de tanta gent ha fet necessari que s'hagin hagut de balissar diferents zones per protegir-les. Vam seguir el camí balissat fins el passamà muntat en fixe que és del tot necessari per fer un pas lateral amb una galeria enfonsada d'uns 40 m. Un cop superat vam anar avançant per sales entapissades de formacions fins al llarg laminador en forma de Z, acte seguit vam arribar al pou d'uns 40 m, lloc on alguns del grup vam decidir recular a causa del cansament acumulat. Per tant, els únics que continuarien fins la Sala de l'Àngel van ser la Carla, el Josep i l'Àngel. La Carla va ser l'encarregada d'instal·lar el pou amb la dificultat que ja hi havia cordes instal·lades d'un grup que estava sortint. Un cop davallat el pou van continuar fins a la gran sala de la cascada, un passamà facilita l'accés fins a la sala de l'Àngel, el balcó privilegiat on tot està entapissat de formacions excèntriques i es pot observar l'espectacular saltant d'aigua. Aquest dia hi havia dos saltants d'aigua, cosa poc habitual ja que l'Àngel Nicolàs ha entrat diverses vegades i encara no ho havia vist mai. Un cop passada la sala de l'Àngel van continuar una bona estona més, però la cavitat és tant llarga que donaria per voltar 2 setmanes i no veure-la tota. De fet vam trobar un grup de Valencians que havien fet un vivac de 3 dies per preparar una futura travessa per tota la cavitat. Recordem que aquesta cavitat té fins al dia d'avui uns 100 km topografiats...
Un cop tots fora vam fer el darrer sopar al refugi i aquí acabava un any més una fabulosa sortida de l'Egan per Cantabria.
Fotos Gandara
Fotos Gandara