Serra de Guara (Vadiello)

Secció de Muntanya, Sortides amb Encant, Joventuts Feréstegues.

16 de Març del 2024 a Serra de Guara (Vadiello).

Aquest cop ens toca matinar (anem lluny) i quedem a les 7 a l’Amèrica. Sortim amb força puntualitat i amb 2h ens plantem a Vadiello, molt a prop de Osca capital. 

Esmorzem al costat dels cotxes, preparem el material i en 5 minuts ja som davant del primer repte d’avui, La Canal del Palomo . Fem les pertinents fotos de grup i comencem a encarar la canal. Anem 11 persones i si volem fer tot el previst cal anar per feina. El grup de davant avança ràpid però ens avisen que hi ha una companya que té problemes. Decidim baixar i com que portem corda, l’ancorem i amb el “reverso” assegurem la progressió. Ja no cal que ella faci servir les vagues del dissipador i cada pas que fa amb l’ajut des de dalt i des de baix es un pas que no perd. Cal dir que baixa força aigua. Jo ja havia fet la canal fa potser 20-25 anys, he estat per aquí varis cops fent diferents activitats i la quantitat d’aigua que baixa no es habitual i dificulta la pujada: ”clavijas”, roca molla, sabates molles; tot en contra. 

Tardem més de l’esperat però l’important que tots hem pogut pujar. La campanya i un company que han calgut ajudar estan bé. Fem un refrigeri i afrontem el següent repte que ens espera sense treure’ns el material i comencem el retorn (cables de vida, dos passos equipats amb grapes). Gaudint del dia tant espectacular que fa , encarem la feixa amb alguna grimpada i veiem davant nostre el magnífic Pantà de Vadiello i la seva presa. Envegem el volum d’aigua que té. Ja veiem les formacions típiques al costat del Puro i la canal per la qual haurem de puja. Superem alguna grimpada, un parell de passos equipats amb grapes i amb el cansament acumulat pel desnivell, ens plantem al coll i observem la majestuosa vista que se’ns presenta: Mallos de Sant Jorge, Mallos de Liguerri , Pico Borón ,el començament de la Cresta de los Pepes i tot el estimball que tenim sota nostre, espectacular! 

Tornem a posar-nos els estris: arnés i vagues d’ancoratge, i fem el flanqueig ara equipat amb un cable d’acer. Després trobem potser el pas més complicat: unes “calvijas“ assegurades amb una corda que més val ni mirar. Per últim fins el cim hi ha una altra corda que ens ajuda a progressar. 

Un cop a dalt, fem la foto de rigor i observem sota la pedra amb el nom del cim, una agrupació de marietes poc normal. Entenem que deu ser com una trobada ancestral amb finalitats reproductives, doncs tampoc és un lloc on tenen aigua ni menjar. 

Ara toca el més difícil: la baixada. El tram de les grapes pot ser complicat, per evitar problemes i anar més ràpid, decidim muntar un ràpel, són 15 m. i no cal complicar-se la vida. 

Ja un cop tots reunits i veient l’horari que portem, decidim tornar enrere. Tindríem l’opció d’encarar la Cresta de los Pepes i tornar per Sant Chinés, però és llarga i anem molts. També podríem baixar per el Barranco del Diablo , però es molt perdedor i segur que a la part final ens hauríem mulla. Així que fem mitja volta i tornem cap els cotxes. Hem estat 7 hores i cal reconèixer que anar tanta gent endarrereix molt la marxa. Tot i així tothom ha acabat amb un molt gust de boca, el lloc es magnífic .

SORTIDA A LA MINA LA MARTORELLENSE

SORTIDA A LA MINA LA MARTORELLENSE. 24 de març de 2024

El grup d'espeleologia Speleocorb de Corbera de Llobregat va convidar al EGAN, amb motiu del 35è aniversari, a una visita guiada del Socavón San Eusebio, a la Mina Martorellense, a Martorell, i hi vam asistir 13 socis. El Cisco d’speleocorb juntament amb el Josep, La Lorena i el José ens van explicar la historia de la mina i ens van acompanyar a la visita. 

La Martorellense fou una gran explotació minera de plom, ( amb petites quantitats de plata i diversos minerals de menor importància econòmica), que fou tancada definitivament el 1963. Tot i el seu estat d’abandonament constitueix un interessant vestigi del patrimoni industrial català. 

Bàsicament el Socavón es tracta d’una galeria força rectilinea de vora d’un quilòmetre de longitud que connecta amb el pou mestre de l’explotació. La perforació d’aquest conducte s’inicià el 1918 i trigà set anys en completar-se.

Aquesta galeria constitueix el nivell quatre de l’explotació minera. La màxima fondària se situava als -250 m de fondària respecte a la superfície del pou mestre i a -4 m sota el nivell de mar, de manera que en el moment que deixaren de funcionar les bombes extractores els nivells inferiors cinc i sis s’han negat totalment.

L' Speleocorb treballa des del 2007 en la topografia, exploració de galeries no sumergides i història.

Dins la mina vam poder gaudir de totes les formacions que s’havien format i dels restes de minerals que es podien observar.

Algun atrevit va gosar banyarse dins el llac que es troba a l’interior, d’aigues clares i turqueses, a una temperatura de 23ºC.

El Tort ens va fer de reporter gràfic de la cavitat fent fotografies en 3D, i ens convida a anar un altre dia a casa seva a fer la visualització.

Parc Natural de Sant Llorenç i l’Obac.

Secció de Muntanya, Sortides amb Encant, Joventuts Feréstegues.

13 de Gener del 2024 a Sant Llorenç i l’Obac.

Aquesta vegada proposem una sortida pel Parc Natural de Sant Llorenç. Abans de Començar deixem un cotxe al carrer Rajant i un altre al carrer del cavall Bernat. 

Un cop agrupats tots, comencem a caminar cap a l’Agulla del Cavall Bernat, l’observem i fem les fotos pertinents, ara toca continuar. Tenim davant el nostre següent objectiu, la Gran Diagonal de l’Esquirol. Aquí qui es vol equipar amb l’arnés i les vagues d’ancoratge ho fa i altres ho fan a pèl. La Gran Diagonal és una esquerda a la roca de l’Esquirol en forma de tall que ens deixa avançar per una feixa que en dos punts es fa molt estreta i baixa, on caldrà ajupir-nos força per poder progressar. Ara hi ha equipat un cable de vida en els dos trams i és força espectacular però no presenta cap dificultat.

L’últim tram està instal·lat amb unes cordes fent de passamà, passem tots sense gaires complicacions. Ens traiem el material i afrontem la caminada fins el pròxim objectiu, la Canal Amagada. Passem pel Malpàs de la Castellassa, ara sense cable de vida, i en poca estona més ja estem a sota de l’ara anomenada Luky-Xei, bonica canal on trobarem diferents grapes en forma de semicercle que ens ajuden a afrontar diferents trams de pujada. Aquest és un recó maco on la gent que no hi havia estat gaudeix força. Esmorzem a dalt, agafem el camí de la Font Soleia i passem a mirar la Ferrada dels Penitents, que avui no farem ja que anem força gent i perdríem molt de temps. Seguim caminant i anirem a veure la Cova del Frare tancada amb una reixa, per la troballa de restes humanes i ceràmiques de 3850 abans de Crist. Tot i així cal reconèixer que és un lloc força maco. 

 

Molt a prop visitarem la Cova del Manel, amb el recorregut més llarg de tot el massís, uns 788 m. Hi ha gent que vol arrossegar-se més, altres menys i quan ha sortit l’últim tornem a posar nos en marxa i agafem la Canal de Can Pobla fins l’avenc del mateix nom. Fem una anada i tornada i seguim canal amunt on trobarem un petit pas equipat fins al Monestir de Sant Llorenç, que està a

rebentar perquè falten pocs dies pel tancament del restaurant i la gent hi fa peregrinatge. Personalment he pujat varis cops a la Mola, no hi he menjat mai i no m’ha fet mai nosa. No ho sé, segurament aquest tècnics amb corbata deuen entendre-hi molt més que nosaltres. Fem algunes fotos i encarem avall fins a endinsar-nos per la Canal de la Salamandra, força espectacular però que, un cop dins, no presenta gaire dificultat. Seguim baixant on trobarem una mànega que anirem seguint fins a Can Pobla. Ara ja afrontem l’última activitat del dia, el Torrent Rajant. Amb 4 ràpels podrem descendir i acabar la ruta per un lloc força atractiu i que acaba de donar un plus a la circular proposada per avui. 

11 persones en total i com sempre un plaer gaudir de la muntanya amb algun al·licient extra.

SORTIDA A L’AVENC DELS ESQUIROLS, MARÇ 2024

Aquest mes de Març es va decidir anar a l’avenc dels Esquirols. Es un avenc molt concorregut degut a la gran quantitat de cursets que s’hi fan. Per aquest motiu ja es va haver d’ajornar la seva visita programada unes setmanes abans.

L’any 2023 ja el vàrem visitar, en aquella ocasió es va fer la via Montesinos. En aquesta ocasió es va voler fer la via directe. Es la via que baixa fins a la cota més profunda de l’avenc.

En aquesta ocasió vàrem ser 7 socis, David, Judit, Antoni, Mario Victor, Pol i Jordi.

Es va fer servir un munt de cordes 30-25-3x60-40, hi ha químics en quasi tota la cavitat encara que vàrem fer servir unes 6 xapes per spits i un parell de parabolts.

També vàrem portar el detector d’oxigen degut a que hi ha episodis d’hipòxia en aquest avenc i es produeixen en qualsevol cota.

Mica en mica anàvem preparant l’equip. Els petates estaven amb les cordes ja ensacades i ordenades segons la seva utilització per tant això ja ens facilitava la logística.

Mica en mica la gent va anar baixant i aprofitant que el instal·lador anava molt poc a poc, feien fotos a les diferents sales.

En la Sala de l’Orgue.

En la Sala Blanca

A la Sala de la Colada

A partir d’aquest punt ja es les sales esdevenen molt més molles i amb formacions vives. Amb un lleuger degoteig a tota la sala,

Els pous es tornen concrecionats i remullats, això fa que els spits ja no estiguin en gaire bones condicions i sigui difícil instal·lar.

Finalment foto “de família” al fons de la cavitat, sense hipòxia i amb la corda justa al final del pou

Foto al fons de la cavitat

Mica en mica vàrem anar pujant, tant el Víctor com el Pol es sentien forts i van voler desinstal·lar tota la cavitat, això ho varen fer. Amb l’ajuda d’anar pujant petates plens de corda cap amunt

Finalment ja estàvem tots a dalt amb encara ganes de fer una última foto:

Tots satisfets i cansats.

Fins a la propera sortida.

Grotte de Pousselières

Sortida a França 10 i 11 de febrer de 2024 (2ona part)

L’endemà diumenge els amics de l’Spéléo Club Béziers ens havien proposat anar a la Grotte de Pousselières, una altra cavitat del departament de l’Herault. Ens van explicar que també era molt bonica però més curta que la del dia anterior. A nosaltres ja ens anava bé, ens quedava la tornada a casa i, el més important, teníem els genolls bastant adolorits! 

Aquesta vegada ens va acompanyar el Christian al lloc del Dominique i, qui va repetir i per la qual cosa li estem molt agraïts, va ser la Cathy. Amb el Christian venia l’Elise que, si ho vam entendre bé, era la seva neboda i era la primera vegada que feia espeleologia. La resta érem els mateixos del dia abans excepte el Diddier: el Robert, l’Àngel, el Subi, el Toni, el Jordi, el David i la Judit.

La cavitat té molts punts en comú amb la de l’Asperge, com ara una entrada curiosa, escales de mà, grapes i, en aquest cas, fins i tot un pont de mico. Això sí, el que més impressiona és una diaclasa força profunda que es salva amb un passamà i amb l’ajuda de grapes on posar els peus. 

La Salle de la Comète, la Salle du Téléphone o la Salle des Araignées entre d’altres ens van delectar amb tantes concrecions. A les fotografies podreu identificar fàcilment el telèfon o les aranyes. En canvi, la Sala del Cometa deu el seu nom a que, en sortir de la cavitat després del seu descobriment, els espeleòlegs van veure al cel el cometa Hale-Bopp.

En algun punt del recorregut, no recordo exactament quin, envoltats d’aragonites, el Robert em va dir: “c'est la patience de l'eau qui a fait tout ça”, és a dir: “tot això ho ha fet la paciència de l’aigua”. Quina frase tan bonica!

La Grotte de Pousselières (fotos) va ser una fantàstic regal dels amics de l’Spéléo Club Béziers. Si nosaltres ja estàvem més que entusiasmats d’haver vist les formacions blaves a l’Asperge, la visita a aquesta cavitat va acabar d’arrodonir la nostra visita a França. De nou volem agrair-los la seva amabilitat i la magnífica feina de preservació de les cavitats que fan.

A bientôt!

 fotos