Serra de Guara (Vadiello)

Secció de Muntanya, Sortides amb Encant, Joventuts Feréstegues.

16 de Març del 2024 a Serra de Guara (Vadiello).

Aquest cop ens toca matinar (anem lluny) i quedem a les 7 a l’Amèrica. Sortim amb força puntualitat i amb 2h ens plantem a Vadiello, molt a prop de Osca capital. 

Esmorzem al costat dels cotxes, preparem el material i en 5 minuts ja som davant del primer repte d’avui, La Canal del Palomo . Fem les pertinents fotos de grup i comencem a encarar la canal. Anem 11 persones i si volem fer tot el previst cal anar per feina. El grup de davant avança ràpid però ens avisen que hi ha una companya que té problemes. Decidim baixar i com que portem corda, l’ancorem i amb el “reverso” assegurem la progressió. Ja no cal que ella faci servir les vagues del dissipador i cada pas que fa amb l’ajut des de dalt i des de baix es un pas que no perd. Cal dir que baixa força aigua. Jo ja havia fet la canal fa potser 20-25 anys, he estat per aquí varis cops fent diferents activitats i la quantitat d’aigua que baixa no es habitual i dificulta la pujada: ”clavijas”, roca molla, sabates molles; tot en contra. 

Tardem més de l’esperat però l’important que tots hem pogut pujar. La campanya i un company que han calgut ajudar estan bé. Fem un refrigeri i afrontem el següent repte que ens espera sense treure’ns el material i comencem el retorn (cables de vida, dos passos equipats amb grapes). Gaudint del dia tant espectacular que fa , encarem la feixa amb alguna grimpada i veiem davant nostre el magnífic Pantà de Vadiello i la seva presa. Envegem el volum d’aigua que té. Ja veiem les formacions típiques al costat del Puro i la canal per la qual haurem de puja. Superem alguna grimpada, un parell de passos equipats amb grapes i amb el cansament acumulat pel desnivell, ens plantem al coll i observem la majestuosa vista que se’ns presenta: Mallos de Sant Jorge, Mallos de Liguerri , Pico Borón ,el començament de la Cresta de los Pepes i tot el estimball que tenim sota nostre, espectacular! 

Tornem a posar-nos els estris: arnés i vagues d’ancoratge, i fem el flanqueig ara equipat amb un cable d’acer. Després trobem potser el pas més complicat: unes “calvijas“ assegurades amb una corda que més val ni mirar. Per últim fins el cim hi ha una altra corda que ens ajuda a progressar. 

Un cop a dalt, fem la foto de rigor i observem sota la pedra amb el nom del cim, una agrupació de marietes poc normal. Entenem que deu ser com una trobada ancestral amb finalitats reproductives, doncs tampoc és un lloc on tenen aigua ni menjar. 

Ara toca el més difícil: la baixada. El tram de les grapes pot ser complicat, per evitar problemes i anar més ràpid, decidim muntar un ràpel, són 15 m. i no cal complicar-se la vida. 

Ja un cop tots reunits i veient l’horari que portem, decidim tornar enrere. Tindríem l’opció d’encarar la Cresta de los Pepes i tornar per Sant Chinés, però és llarga i anem molts. També podríem baixar per el Barranco del Diablo , però es molt perdedor i segur que a la part final ens hauríem mulla. Així que fem mitja volta i tornem cap els cotxes. Hem estat 7 hores i cal reconèixer que anar tanta gent endarrereix molt la marxa. Tot i així tothom ha acabat amb un molt gust de boca, el lloc es magnífic .