L’AVENC DEL BRUC

 SORTIDA A L’AVENC DEL BRUC, ABRIL 2024

En aquesta ocasió es va anar a fer una visita a l’avenc del Bruc, hi havia components del grup que hi havien estat però feia temps i van poder comprovar com estava d’emboscat el terreny des de l’última vegada que hi van ser.

En aquesta ocasió vàrem ser 7 socis, David, Judit, Antoni, Lluïsa, Amparo, Salva i Jordi. 

Vàrem fer servir tres cordes, 57-55-50, hagués anat perfecte que el pou gran es pugui instal·lar amb dues cordes de 60, d’aquesta manera es poden fer tots els fraccionaments i es fa més còmode la progressió.

Es van aprofitar tots els químics que es van trobar i  5 spits, en total uns 17 mosquetons

També vàrem portar el detector d’oxigen degut a que hi ha episodis d’hipòxia en l’últim pou. Però el nivell d’oxigen va ser correcte en tot l’avenc.

L’aproximació es una mica llarga. La major part per un camí molt còmode, encara que els últims dos-cents metres es fan a través d’un sotabosc molt atapeït i sense gaire camí fressat.

Mica en mica anàvem preparant el material i ensacant cordes, encara que la primera es va deixar anar des de la capçalera. 

En aquesta ocasió va instal·lar el Jordi, el David baixava de suport logístic.

El primer pou es tracta d’un pou directe i per sort la corda es va acabar just a una instal·lació, encara que hi havia una mica de pèndol es va poder fer sense gaire problemes.

Un cop a la base del pou vàrem veure que ja estava ocupada per un habitant que estava a l’aguait i no ens perdia de vista. Una serp verda o “culebra bastarda”

A partir de la base del pou es va muntar un passamà per la rampa i fins arribar a la base del segon pou i que corresponia al fons de la cavitat. Mentre es muntava aquest passamà es va aprofitar de fer fotos del pou principal que presenta alguna formació molt gran.

En aquest segon pou ja es podia veure més humitat i amb una mica d’aigua que queia del sostre.

Mica en mica vàrem anar arribant tots al pou. Mentre la gent explorava pel seu compte.

I finalment es va fer la foto de grup.

A l’hora de desinstal·lar es van oferir voluntàries la Judit i l’Amparo. Entre elles dues ho varen fer tot.

El pou es llarg i havia alguna tirada una mica llarga i volada, per tant es va anar pujant sense pressa.

Al final un cop tot recollit encara ens quedava un bon tros de camí de tornada.

Finalment es va acabar de fer un beure, encara que una mica tard a la zona de Castelldefels.

Tots amb ganes de tornar a fer una sortida plegats. Tots satisfets i cansats.

Fins a la propera sortida.