Buscar este blog

27 de junio de 2022

COVA DEL FORAT MICÓ (Cardona)

El 12-6-22 com sortida mensual dels espeles de l’EGAN, vam anar a fer la cova de sal del Forat Micó, a Cardona.

Feia 5 anys que no havíem estat com sortida “oficial” i teníem ganes de saber si havia hagut alguna modificació en el seu recorregut, ja que arribaven comentaris que s’havia tornat a tapar.
Forat Micó és una cova integral que travessa el diapir de sal des de la base de la Bòfia Gran, fins arribar a l’altre extrem de la muntanya en direcció E, tot seguint el curs d’un rierol saturat de sal.


Vam anar Josep Mª, Miquel, Jordi C., Jordi G., Muntsa, Joan, Estrella i Antoni.

El temps era de Sol esclatant, i sortir a les 9 h de matí feia més “interessant” caminar amb el mono posat per la muntanya salada fins arribar a la boca superior de la cova.

Una vegada tots preparats, ens endinsem i veiem que la temperatura és agradable i el rierol, encara que minso, encara circula tot i la sequera. Algú tasta l’aigua i enten el perquè aquell riu ja no dissol més la muntanya, ja que l’aigua està supersalada i no creiem que hi càpiga ni un gram més de sal dissolta.

La cova és bastant, molt, arrossegada i són d’agrair els guants i genolleres, els que porten, ja que els que no porten han d’anar fent “penitència” tota l’estona.
Però val la pena fer aquesta cova. Els seus meandres multicolors, les seves estalactites i petites columnes de sal blanca, la plasticitat de la sal tenyida de color taronja i gris dibuixant corbes a la paret fan que sigui un espectacle únic que només els espeles podem gaudir amb intensitat.

I així, fent meandres, arrossegant-nos per terra, mullant-nos amb aigua saturada en sal, i suant per poder passar per uns quants passos estrets, arribem a l’altra banda.
La cova conserva la seva “integral” i continua sent tant espectacular com sempre.

Fora de la cova només quedava tornar a patir una forta calor fent el camí de pujada, molta pujada, entre els arbres que voregen el diapir de sal i tornar als cotxes a treure’ns el més ràpidament possible els monos encartonats per la sal i gaudir, dins del poble de Cardona, d’una merescuda i triomfal cervesa.

Si la cova ens deixa, hi tornarem.





21 de junio de 2022

Ruta per la Serra del Picancel, Cim Salga Aguda

 

El passat dia 12 de juny el Santi ens va portar a fer una ruta per la Serra del Picancel, amb sortida a Vilada, passat Berga. Just sortir vam enfilar cap el cim més alt, la Salga Aguda, després vam baixar per la cresta (la baixada va ser espectacular) i vam tornar a pujar, gairebé escalant una pendent molt vertical, fins el Pic del Gira-sol. Després vam continuar fins el Coll del Peris i, per arribar a dalt del cim, ens vam ajudar d'una via ferrada, curta però maca, i ja per l'altre vessant i amb una orografia més planera vam afrontar l'últim cim del dia, el Serrat del Migdia. Després d'un llarg camí vam retornar al Pont del Climent, on teníem aparcats els cotxes. 

A la sortida hi vam participar: Santi, Pineda, Lídia, Joan, David i Judit.

MÉS IMATGES

14 de marzo de 2022

CLOT DE LA TORRENTERA


Han prohibido el descenso del clot de la torrentera por presencia de fauna sensible. 
Nos han comunicado que multarán si se desciende.

Durante el año 2020, aprovechando el final de la primera ola de la pandemia, todo el equipo de aperturistas del EGAN, Xavi Vidal, Andreu Carrión, Albert Gras y Estrella Broquetas, junto a Mari Nivera, organizadora de Espeleocanyons, que nos ha publicado muchísimas aperturas en los libros que hacía para los encuentros, abrimos un increíble barranco en el Ripollés, de tipo pirenaico de pizarras y licorellas con 29 rapeles en total. Rápeles de hasta 30 metros y con cascadas en forma de cola de caballo.

Era en agosto y como podréis ver en las fotos bajaba agua abundante. Este año con la sequía que tenemos el caudal ha descendido bastante. Os recomendaría hacerlo cuando lleve caudal, a finales de primavera.

Los rápeles se siguen sin tregua y el descenso implica unas 4 o 5 horas.

Se tiene que vigilar con los patinazos y los cantos vivos para la gestión de cuerdas.

Encontrareis la topografía del barranco, el mapa de acceso y retorno y un Wikiloc que hice mientras lo estábamos abriendo y cual no termina porque me quedé sin batería, pero es seguir y cruzar la riera de Tregurà desde donde sale un sendero a la derecha que nos llevara al coche.






8 de marzo de 2022

AVENC VICTÒRIA

SORTIDA MENSUAL D’ESPELEOLOGIA - 6 de Febrer de 2022

Pel mes de febrer, la vocal d’espele va pensar que calia un incentiu per recuperar la línia després dels excessos de les festes i va triar l’Avenc Victòria per la sortida mensual. Alguns que ja hi havien estat deien: “ufff, és molt estret”. Però la Karla i el Josep no feia massa temps que hi havien baixat i el record no era pas tant dolent, algunes capçaleres incòmodes però factible. Encara que ja se sap que a vegades la memòria juga males passades. 

Tot i els avisos d’estretors, al final vam ser 13 els apuntats, tot un èxit. Antonio, Amparo, Salva, Teresa, Mario, Jordi, Judit, Dani, David, Àngel, Jordi Cervera, Karla, Josep i també el Josep Mª Tort que ens va acompanyar en l’aproximació i es va dedicar a explorar el terreny per fora. L’avenc es troba al municipi d’Aiguamúrcia i nosaltres hi accedim des del nucli del Pla de Manlleu on agafem la pista que porta cap a l’ermita de Sant Miquel i després s’enfila en direcció a la Serra de la Torre. El camí està en un estat regular, una mica trencat el algun punt i els turismes aparquem al costat de l’última masia que trobem abans d’agafar el trencall a la dreta cap al pla de la Torre. Els 4x4 pugen una mica més fins al pla i des d’allà tots a peu per anar a buscar el corriol que porta fins a la boca, ben marcat amb pintura blava als arbres. 



La boca ja comença a donar una idea de les dimensions de la cavitat, que es desenvolupa en la direcció d’una diaclassa que es va eixamplant a mesura que baixem. La Karla s’encarrega d’instal·lar i ens trobem amb una successió de pous curts on toca posar-s’hi bé per no formar un embús, encara que veiem que tothom va superant les estretors sense massa problemes. Els darrers pous, principalment l’últim, són els més concrecionats i després de davallar el darrer tram de corda, una galeria horitzontal amb alguna desgrimpada porta fins a la profunditat màxima on trobem el curiós pessebre penjat dins d’un pot. 





I ja sabem que a les baixades amb quatre empentes tot s’empassa però la pujada és una altra història i més d’un va suar bastant per sortir i segur que es va recordar vàries vegades dels organitzadors, que els van assegurar en públic i en privat que no n’hi havia per tant, que no era tant estret. Tot i això, amb paciència i algun cop de ma puntual del company de sobre o de sota, tothom va sortir content d’haver visitat aquest avenc que la majoria no coneixia.

MÉS IMATGES








16 de febrero de 2022

15 de febrero de 2022

AVENC DE LA CARBONERA (Castellar del Vallès)

Sortida mensual d’espeles de l’EGAN.

Aquest gener del 2022, encara amb pandèmia per la merda de la Covid-19, la secció d’espele de l’EGAN proposa fer l’Avenc de La Carbonera, a la zona de Sant Llorenç del Munt i municipi de Castellar del Vallès.

És un avenc de -80 m, sense passos estrets “selectius” que sempre és d’agrair. Però té el petit inconvenient que no està al costat de l’aparcament del cotxe, sinó que hem de caminar en pujada per quasi tota la carena d’Illa 45’ fins arribar, i ja sabem que el “bon espele” només l’agrada ficar-se ràpid a les coves, i no voltar per la muntanya (o al menys a alguns).

Proposat l’avenc pel 23-1-22, ens vam apuntar 14 de l’EGAN. Havia ganes de sortir tot i la pandèmia, o potser, degut a l’aïllament que la pandèmia ens ha obligat a tenir.

Així que, a les 8 h sortim d’Igualada (una mica més tard perquè sempre hi ha qui no arriba puntual).

A les 9 h arribem a l’aparcament de Les Arenes, on deixem tots els vehicles i està la resta de la colla que volia fer l’avenc.

Àngel, Josep, Amparo, Salva, Jordi, Àngela, Karla, Karre, Eva, Oscar, Judit, David, Subi i Antoni comencem a pujar per la carena d’Illa guiats per la “extraordinària precisió” de la Karla (sort que portava gps).


Localitzat l’avenc i tenint les eines espeleològiques a punt, comencem a baixar.

El 1er, el 2on, el 3er, ... fins el 14è.


No cal dir que la baixada es fa “eterna”, però així dona temps per admirar totes les formacions de la cavitat i els seus pous que no et deixen indiferent.

És un avenc que no destaca pels “colors” de les formacions, ja que el marró és el predominant, però té detalls que et deixen bocabadat.

Té una petita colada que llisca per la paret marró i és de color blanc, també té formacions en forma de col. I si remuntes un parell de metres una estretor que hi ha al penúltim pou, podràs veure un bonic gour, que sempre l’hem vist ple d’aigua.


Degut a les dimensions del pou final, i que el temps se’ns tirava sobre, no vam poder fer la “foto de família”.


Una altre vegada va tocar “fer cua” si volíem sortir els 14, doncs, per molt bonic que sigui l’avenc, no tenia bar per poder fer la cervesa (o la beguda no alcohòlica) que tots estàvem desitjant.

Xino-xano vam sortir de l’avenc, sense cap incident i amb bones ganes de repetir l’experiència el més aviat possible, sense tenir en compte el gran número d’espeles que ens vam concentrar en l’avenc (“quan més som més riurem” o això diuen)

En definitiva, una bona sortida d’espele, entre bons companys i a una bonica cavitat. 

Què més podem demanar?.

13 de febrero de 2022

Descensos curts al Figaró-Montmany

Durant l'any 2021 i 2022 hem obert o equipat tot un seguit de descensos curts al Figaró-Montmany, siguent uns dels barrancs més propers de Barcelona, a 40 kms.
Aquests recorreguts son curtets, sí, molt curtets però curiosos i de poca dificultat, ideal per iniciar-se o portar la canalla. Podem omplir el dia amb un combinat de descensos, tots molt propers. La millor època es la primavera i la tardor. L'Hivern amb sol també és vàlid. El temps més dur el tenim a l'estiu que fa molt calor.
Cadascun és molt diferent que l'altre i en algun podem trobar segons la temporada aigua i tolles netes i blaves, molsa verda per tot arreu, cascades de toba, una cova, un fals avenc, haurem de fer grimpades, passar per sota túnels per on rapelar, ràpels verticals, passamans de sortida, etc 
Cada barranc té com a mínim 3 o 4 ràpels i si els fem tots en farem 24. l'alçada máxima és de 15-16 metres, o sigui que amb una corda de 30-35 metres els podem fer tots. 

Es poden fer tots amb un sol cotxe i el retorn més llarg fins al cotxe és de 20-30 minuts.
Esperem que us agradin.




Us deixem la topogràfia de tots i unes quantes fotos de mentre els equipaven.

També un wikiloc amb la ruta.




TORRENT DE LA SOLELLA DE L’ULLÀ, AFLUENT ESQUERRA DEL CLOT DE CAL PÈL - ROIG.

 

SOT DE CAL PÈL - ROIG, AFLUENT ESQUERRA DEL TORRENT DE MARIES.



RECORREGUT COMBINAT DE PETITS TRAMS DE : 
        1) L’ENGORJAT FINAL DEL TORRENT DE LA ROVIRA. 
        2) ASCENS A LA CASA FALSA SUPERIOR.
        3) DESCENS DEL TRAM FINAL DEL TORRENT DE CAL PÈL ROIG




SOT DEL POLL

 

10 de febrero de 2022

BARRANCOS ABIERTOS O EQUIPADOS POR EGAN - AÑOS 2020 Y 2021 -



RELACIÓN DE BARRANCOS ABIERTOS O EQUIPADOS POR EGAN - 
AÑOS 2020 Y 2021


TORRENT DEL CINGLE ROIG


TORRENT DE LA JOU


TORRENT DE L’ULLÀ


LA TORRENTERA

 


CLOT DE SOLANS

 


CLOT DE PASTISSOLS

 


CLOT DEL CORTAL

 


REC DE LA JAÇA

 


1 de febrero de 2022

ÚLTIMA SORTIDA D’ESPELEOLOGIA DEL 2021 A L’AVENC DE LES PINASSES. 19-12-2021

Amb una mica de retard, us compartim la crònica de l’última sortida d’espeleologia del 2021. Aquest any la vocalia d’espele va triar l’Avenc de les Pinasses i tal com fan els de barrancs des de fa temps, per la darrera sortida de l’any els d’espele també ens hem acostumat a portar coca, moscatell i cava per celebrar que l’EGAN continua viu i que ens continua agradant això d’entrar a les coves. La logísitica sempre se’ns complica una mica perquè la idea és menjar-nos la coca al fons de l’avenc en qüestió, però vaja, res que no tingui solució. Finalment, després d’algunes baixes d’última hora, fem un grup d’11 que no està gens malament: Amparo, Salva, Subi, Àngel, Mario, Antonio, Karla, Jordi, Sergi, Óscar i Josep.


Mentre instal·lem arriben un parell de companys espeleòlegs de Terrassa que no s’esperaven trobar un grup tan nombrós aquí a les Pinasses. Cap problema, els convidem a baixar per la nostra corda i de passada també a un got de cava i algun tall de coca, potser guanyarem un parell de socis si creuen que totes les sortides són així.





La cavitat és senzilla, una rampa i un primer pou ens deixen a una repisa a -15 m i amb un curt passamà arribem a la instal·lació del pou principal que es baixa amb tres o quatre fraccionaments fins al fons. Allà hi ha un pas ascendent que comunica amb una gatera inferior que torna a la sala principal. Alguns entren per la gatera i altres per dalt però no veiem clar de passar pel pouet que els comunica, així que arribem fins on podem i tornem per menjar-nos la coca, que és més agraït.



  

Amb l’euforia del cava i el moscatell i aprofitant que ve Nadal, veiem claríssim que hem fer un pessebre vivent, tenim tots els personatges, fins i tot l’Àngel que ens il·lumina des de les altures i després ens guia per la corda fins a la sortida.


31 de enero de 2022

ESPELEODIJOUS

La gent del espeleodijous han fet dins el seu blog una eina on es poden cercar cavitats.

20 de enero de 2022

CANTABRIA

Hola a tots, 
Després d’uns mesos sense anar a Cantabria, els passats dies 8, 9, 10, 11 i 12 de gener del 2022, vam fer una petita escapada per localitzar i visitar algunes cavitats, que eren desconegudes per nosaltres. Tot i que el temps no ens va acompanyar gaire, no ens podem queixar. 
El primer dia vam intentar localitzar la Torca de los Cubillones, on recentment s’ha trobat una sala molt gran. Tot i els nostres esforços, no la vam trobar. Vam aprofitar per parlar amb el grup d’exploració i ens van comentar que encara quedaven algunes incògnites per resoldre i que després de finalitzar la seva feina publicarien tota la informació que havien estat i estan recopilant.
Teníem pendent fer fotos a la mina-cova La Buenita (aquesta cavitat ja l’havíem visitat alguna vegada). Vam aprofitar que el dia era plujós i que la cova no tenia aproximació, per visitar-la i fer les fotos que ens faltaven pel nostre àlbum. 





Vam estar en dos petites coves més. Una, és la cova de Las Perlas,

i l’altra, en desconeixem el nom. Vam fer unes quantes fotos i que esperem us agradin.

A més a més, vam localitzar una altra cavitat molt més gran. Però per visitar-la necessitem la col•laboració de la gent del club. Es diu Cueva Llueva i té una aproximació de 10’. Nosaltres vam poder entrar una mica fins la capçalera d’un passamà i segons la informació que tenim, a continuació, hi ha un P-20. 
Esperem que us agradi i esperem trobar voluntaris per visitar la Cueva Llueva. 

Fins aviat, 

Àngel i Montse