Buscar este blog

25 de noviembre de 2022

Avenc Montserrat Ubach Odèn (Solsonès) 12-10-2022

La sortida mensual de la vocalia d’espele de l’EGAN va ser a l’avenc Montserrat Ubach de 202 m de fondària.

A banda de fer l’avenc fins el fons, ja que l’última vegada ens vam quedar sense cordes a l’últim pou, també teníem la feina de fotografiar la fauna que poguéssim trobar en el nostre recorregut per poder-la enviar als biòlegs que estan estudiant la cavitat.

Però la mala sort, o que “els bitxos” no tenien ganes de ser protagonistes, només vam poder fer la foto a un ratpenat solitari que estava dormint tranquil·lament en una de les parets de la cavitat, si bé vam veure volar uns 4 ratpenats més.

Aquesta vegada a la sortida del festiu 12 d’octubre de 2022 érem 12 espeles de l’EGAN: Josep, Karla, Jordi, Sergi S., Judit, David, Salva, Amparo, Sergi M., Mario, Miquel i Antoni.


Una vegada posat el mono i tota la parafernàlia per poder baixar i pujar, ja que a la boca de l’avenc és complicat canviar-se, ens dirigim, camí avall, a buscar el corriol, molt inclinat i instal·lat permanentment amb cordes de seguretat, que porta a la boca inferior de l’avenc. La boca superior, a 10 m per sobre de la “principal” és molt més incòmoda d’arribar i sempre la descartem.

Sergi M., acompanyat de la Karla van instal·lar perfectament tots els pous de la cavitat para que la resta no tinguéssim que suar massa al passar les reinstal·lacions.


I així, xino-xano, vam arribar a l’últim pou, fangós més no poder, i sense cap atractiu en formacions, però era “fer base” (contraposat a “fer cim”), que era “un deute pendent” de l’EGAN.

Feta la foto de família de rigor, només quedava tornar a pujar, desinstal·lant i recollint cordes que sempre és incòmode, i tots fora.


Arribat als cotxes, ens canviem i anem a Solsona a prendre una merescuda cervesa i explicar les anècdotes que han passat a l’avenc Montserrat Ubach.


Bona sortida i bona gent de l’EGAN.


4 de noviembre de 2022

Cueva La Marniosa

L' Àngel del 17 al 25 d' Octubre va anar a terres cantabres, aquestes fotos son de la cova la Marniosa que va visitar junt amb un company de Cantabria.







Desarrollo: 4.300 m
Desnivel: -230 m


18 de octubre de 2022

CIRCULAR IBÓN DE ACHERITO / BRECHA DE HANAS

Pel 1 i 2 d’octubre 2022, i coincidint amb l’inici de la tardor, la secció de Muntanya proposa una sortida que no figurava en els plans inicials però que és de les que s’ha de fer almenys un cop a la vida.

Anar a l’Ibón de Acherito, al Pirineu d’Osca (Anso –Jacetania-). 

Per completar la sortida, travessa circular de l’Ibón de Acherito, afegim pujar fins a la Brecha de Hanas per poder admirar la banda francesa d’aquest racó del Pirineu.
Uns 14 km en total i 830 m de desnivell. 
Sortim el dissabte, 1-10-2022, cada u des del seu lloc d’origen per estar tots junts a l’hora de sopar a les 21 h al restaurant del Camping VALLE DE HECHO, situat als afores del municipi de Echo (posem Echo sense “h” perquè així ho posen els del poble).
Així que a les 21h exactes ens trobem al camping: Judit, David, Josep, Karla, Amparo, Salva, Miquel, Carles, Elena, Margarita i Antoni.

Primer problema a resoldre. 
Resulta que el restaurant del càmping no havia previst tenir per sopar més de 30 persones d’una agrupació coral quan ens van confirmar a nosaltres, feia dies, que no hi hauria problemes en triar plats combinats de tot tipus sense necessitat de reserva prèvia ja que no esperaven a ningú.
I resulta que van dir que si a aquesta munió de gent cantaire d’avançada edat i s’havien oblidat de nosaltres.
Al final vam fer el mateix menú –i preu- que “els jubilats de la coral”. Ensaladilla rusa, llom amb pebrot i 2 postres a triar. Impossible “negociar” res més. Ho agafes o ho deixes. El vam agafar. 

Passada aquesta primera experiència culinària, cada ú va anar a dormir on millor va considerar (hostal, furgoneta i hotel)

El diumenge, 2-10-22, a les 8 h. sortim tots els cotxes cap el “pàrking La mina” (1.200 m).
Des del “Pàrking La Mina” a l’ibón de Acherito es va per un sender marcat (S5) que puja pel Barranco de Las Foyas i a mig camí es desvia per arribar a l’ Ibón de Acherito (1.875 m).



La caminada va ser sempre en pujada i “tranquil·la”, tenint en compte que hi havia elements del grup que no estaven per fer masses floritures (el que subscriu és un element destacat d’aquesta situació).



Vam arribar a l’Ibón de Acherito sense cap contratemps. Aquest llac és completament natural, sense cap presa artificial, i és el més occidental dels Pirineus. Les seves vistes són espectaculars.


Després de fer l’esmorzar i les fotos, amb una americana afegida inclòs, vam pujar pel marge dret de l’ibón per arribar a la Brecha de Hanas (2.015 m).

Però en aquesta ruta inèdita s’havia de travessar una gran pedrera natural que va fer la guitza a les cames de tota la colla. Només els isards i nosaltres vam passar per allà per anar a la Brecha de Hanas.

Però vam arribar i vam poder contemplar tota la vall de Aspe (França).
Més fotos i... cap avall, però aquesta vegada per l’altre marge de Ibón per un sender amb vistes espectaculars, fins arribar, en baixada, al refugi lliure del Barcal.




Ja només quedava seguir, sempre en baixada, el sender que pel barranc de Acherito arriba al pàrking de La Mina.

Una bona excursió, amb molt bona companyia que van fer que les 5 h de durada passessin molt ràpidament. 



De fet, la baixada es va fer a una velocitat digna d’una cursa de competició. Tot sigui per poder arribar a l’hora de dinar al restaurant del càmping Selva de Oza, però quan vam arribar ja havien tancat la cuina (està vist que lo nostre no són els restaurants dels càmpings). Ens vam haver de conformar amb menjar el que portàvem i una “patata al forn” que encara els quedava.


Sense més contratemps, ens vam acomiadar del Pirineu d’Osca i marxem cap a casa.

6 de octubre de 2022

RUTA DE LA CENTRAL DE DAIÓ PEL CANAL DEL FRESER

El passat diumenge 25 de setembre 17 membres de l'EGAN vam voler participar de la sortida que ens havien preparat el Santi i el Pineda i que pintava tan bé: circular sortint de la Central elèctrica de Daió (Queralbs) passant pel Camí de les Centrals, el Canal del Freser i els salts i gorgs del Freser. 


Vam començar enfilant el camí habitual cap a Núria però, i no podia ser d'altra manera, aviat el vam deixar per fer una ruta diferent: amb passamans, cordes, alguna grapa... Vam arribar al Pont del Cremal i la Bauma de Sant Rafael i vam deixar el camí normal i vam seguir el canal del Núria al Freser, construït per tal d'alimentar la central de Daió. A partir d'allà el camí va per sobre el canal, tapat amb taulons de fusta, i ens ofereix unes vistes impressionants. Finalment vam deixar el canal i vam començar a baixar pel marge dret del riu Freser, passant pel Salt del Grill. 


I, per si no havia sortit tot prou bé, fins i tot vam arribar a l'hora bona per anar al restaurant de la Corba a menjar embotits del Ripollès (recomanació dels barrankeros que se les saben totes).

23 de septiembre de 2022

Avenc de La Crisi, Cambra, Grèvol i Sabarín 1

Pel 16 i 17 de Juliol de 2022 la secció d’espele de l’EGAN va proposar anar a Els Ports a fer “alguna cova interessant”.

D’entrada va triar l’avenc de La Crisi de -148 m i 1.215 de recorregut entre les diferents galeries. Això pel dissabte, i pel diumenge, ja veuríem que fer per completar la jornada.


Dormir seria al refugi de Cova Cambra, que ja havia quedat el nostre company David que ens deixarien la clau de la barrera del camí a l’Hostal Pous de la Neu, i que no estava previs que hagués ningú.

Sortint de diferents llocs, ens vam trobar el dissabte al matí a l’Hostal Pous de la Neu l’Amparo, Salva, Carlota, Sergi M., Muntsa, Jordi; Alba, Minu, Mario, David, Judit, Àngel, Subi, Sergi S. i Antoni.

Com era d’esperar en el mon espeleològic, la clau que havien de deixar per passar la barrera del refugi no estava al seu lloc, així que quan toqués anar cap el refugi ja pensaríem com superar la maleïda barrera pels cotxes.

Després d’un bon esmorzar, comencem a enfilar muntanya amunt amb els cotxes fins arribar a l’aparcament per fer l’avenc de la Crisi.


Estant tots els que tenien previst fer-la canviats, i després de unes petites desorientacions, i mira que és de les fàcils de trobar, però a l’EGAN ens agrada posar una mica d’emoció a les coses, comencem a baixar prèvia instal·lació amb bucles de reinstal·lació força generosos pel pou de -117 m que va anar d’un pel de no arribar amb les cordes que portàvem.


Una vegada a la base del pou, i sabent que la cavitat té, més o menys progressió horitzontal, ens decidim per anar a la sala del llac.
eESPELEDSense més dificultat digna de menció, ja sigui caminant, gatejant, desgrimpant o fent passamans, passem pel “pas del negre”, “via de la diàclasi” , “l’embut” i finalment arribem a la “sala del llac”.


El pobre llac estava en la seva mínima expressió, si bé la cavitat estava bastant humida i amb petits rierols que van sortejar.

Toca sortir i, amb paciència, i fent la cua de rigor al ser tanta gent i ser un pou llarguíssim i bastant estret en bona part del seu recorregut, especialment a l’entrada, acabem tots fora sense contratemps.


Següent parada, al refugi de Cova Cambra.

Abans ens acomiadem del David i la Judit que tenen altres compromisos i no poden seguir amb nosaltres.

Com encara no es fa fosc, decidim anar a Cova Cambra.

Sorpresa !!!

La barrera és oberta, i... més sorpresa, hi ha gent al refugi !!!

Són gent de Tortosa, coneguts espeles que treballen intensament per la zona i que es queden a dormir, però marxaran abans que nosaltres el diumenge.

Arribem a un acord, ens deixen la clau de la barrera (el refugi no té clau), i quedem on tornar-la el diumenge a l’hora de dinar. També molt típic del mon espeleològic, posar solucions satisfactòries a mida que van sorgint els problemes.

Com tenim temps sobrat, anem a visitar la Cova Cambra, ja que molts de nosaltres no havíem estat.


És una cavitat “estranya” ja que les seves formacions estan tintades de negre degut a la gran quantitat de fogueres que s’han fet a dins.

Dormim com podem, uns al refugi (als que poden aguantar els extraordinaris roncs del company de Tortosa, altres en furgoneta, els més còmodes, altres amb hamaca, i altres fent bivac, ja que feia bon temps.

El diumenge decidim fer, uns l’avenc Sabarin 1 i altres l’avenc del Grèvol.

L’avenc del Grèvol és “petit però coquetó”. Té 25 m de fondària i està a la Mola de Catí, molt a prop del Sabarín.


                      


L’avenc Sabarín 1 és més complexa i encara l’estan explorant. Fem la via “clàssica” . Té 56 m de fondària, amb sales molt concrecionades (abalisades) . Ens entretenim una mica per les seves galeries i, com comença a ser l’hora de dinar, sortim tots i ens escampem marxant cada u per la seva banda després de haver valorat molt positivament la sortida d’espeles de l’EGAN a Els Ports i amb molt bona gent.




27 de junio de 2022

COVA DEL FORAT MICÓ (Cardona)

El 12-6-22 com sortida mensual dels espeles de l’EGAN, vam anar a fer la cova de sal del Forat Micó, a Cardona.

Feia 5 anys que no havíem estat com sortida “oficial” i teníem ganes de saber si havia hagut alguna modificació en el seu recorregut, ja que arribaven comentaris que s’havia tornat a tapar.
Forat Micó és una cova integral que travessa el diapir de sal des de la base de la Bòfia Gran, fins arribar a l’altre extrem de la muntanya en direcció E, tot seguint el curs d’un rierol saturat de sal.


Vam anar Josep Mª, Miquel, Jordi C., Jordi G., Muntsa, Joan, Estrella i Antoni.

El temps era de Sol esclatant, i sortir a les 9 h de matí feia més “interessant” caminar amb el mono posat per la muntanya salada fins arribar a la boca superior de la cova.

Una vegada tots preparats, ens endinsem i veiem que la temperatura és agradable i el rierol, encara que minso, encara circula tot i la sequera. Algú tasta l’aigua i enten el perquè aquell riu ja no dissol més la muntanya, ja que l’aigua està supersalada i no creiem que hi càpiga ni un gram més de sal dissolta.

La cova és bastant, molt, arrossegada i són d’agrair els guants i genolleres, els que porten, ja que els que no porten han d’anar fent “penitència” tota l’estona.
Però val la pena fer aquesta cova. Els seus meandres multicolors, les seves estalactites i petites columnes de sal blanca, la plasticitat de la sal tenyida de color taronja i gris dibuixant corbes a la paret fan que sigui un espectacle únic que només els espeles podem gaudir amb intensitat.

I així, fent meandres, arrossegant-nos per terra, mullant-nos amb aigua saturada en sal, i suant per poder passar per uns quants passos estrets, arribem a l’altra banda.
La cova conserva la seva “integral” i continua sent tant espectacular com sempre.

Fora de la cova només quedava tornar a patir una forta calor fent el camí de pujada, molta pujada, entre els arbres que voregen el diapir de sal i tornar als cotxes a treure’ns el més ràpidament possible els monos encartonats per la sal i gaudir, dins del poble de Cardona, d’una merescuda i triomfal cervesa.

Si la cova ens deixa, hi tornarem.





21 de junio de 2022

Ruta per la Serra del Picancel, Cim Salga Aguda

 

El passat dia 12 de juny el Santi ens va portar a fer una ruta per la Serra del Picancel, amb sortida a Vilada, passat Berga. Just sortir vam enfilar cap el cim més alt, la Salga Aguda, després vam baixar per la cresta (la baixada va ser espectacular) i vam tornar a pujar, gairebé escalant una pendent molt vertical, fins el Pic del Gira-sol. Després vam continuar fins el Coll del Peris i, per arribar a dalt del cim, ens vam ajudar d'una via ferrada, curta però maca, i ja per l'altre vessant i amb una orografia més planera vam afrontar l'últim cim del dia, el Serrat del Migdia. Després d'un llarg camí vam retornar al Pont del Climent, on teníem aparcats els cotxes. 

A la sortida hi vam participar: Santi, Pineda, Lídia, Joan, David i Judit.

MÉS IMATGES

14 de marzo de 2022

CLOT DE LA TORRENTERA


Han prohibido el descenso del clot de la torrentera por presencia de fauna sensible. 
Nos han comunicado que multarán si se desciende.

Durante el año 2020, aprovechando el final de la primera ola de la pandemia, todo el equipo de aperturistas del EGAN, Xavi Vidal, Andreu Carrión, Albert Gras y Estrella Broquetas, junto a Mari Nivera, organizadora de Espeleocanyons, que nos ha publicado muchísimas aperturas en los libros que hacía para los encuentros, abrimos un increíble barranco en el Ripollés, de tipo pirenaico de pizarras y licorellas con 29 rapeles en total. Rápeles de hasta 30 metros y con cascadas en forma de cola de caballo.

Era en agosto y como podréis ver en las fotos bajaba agua abundante. Este año con la sequía que tenemos el caudal ha descendido bastante. Os recomendaría hacerlo cuando lleve caudal, a finales de primavera.

Los rápeles se siguen sin tregua y el descenso implica unas 4 o 5 horas.

Se tiene que vigilar con los patinazos y los cantos vivos para la gestión de cuerdas.

Encontrareis la topografía del barranco, el mapa de acceso y retorno y un Wikiloc que hice mientras lo estábamos abriendo y cual no termina porque me quedé sin batería, pero es seguir y cruzar la riera de Tregurà desde donde sale un sendero a la derecha que nos llevara al coche.






8 de marzo de 2022

AVENC VICTÒRIA

SORTIDA MENSUAL D’ESPELEOLOGIA - 6 de Febrer de 2022

Pel mes de febrer, la vocal d’espele va pensar que calia un incentiu per recuperar la línia després dels excessos de les festes i va triar l’Avenc Victòria per la sortida mensual. Alguns que ja hi havien estat deien: “ufff, és molt estret”. Però la Karla i el Josep no feia massa temps que hi havien baixat i el record no era pas tant dolent, algunes capçaleres incòmodes però factible. Encara que ja se sap que a vegades la memòria juga males passades. 

Tot i els avisos d’estretors, al final vam ser 13 els apuntats, tot un èxit. Antonio, Amparo, Salva, Teresa, Mario, Jordi, Judit, Dani, David, Àngel, Jordi Cervera, Karla, Josep i també el Josep Mª Tort que ens va acompanyar en l’aproximació i es va dedicar a explorar el terreny per fora. L’avenc es troba al municipi d’Aiguamúrcia i nosaltres hi accedim des del nucli del Pla de Manlleu on agafem la pista que porta cap a l’ermita de Sant Miquel i després s’enfila en direcció a la Serra de la Torre. El camí està en un estat regular, una mica trencat el algun punt i els turismes aparquem al costat de l’última masia que trobem abans d’agafar el trencall a la dreta cap al pla de la Torre. Els 4x4 pugen una mica més fins al pla i des d’allà tots a peu per anar a buscar el corriol que porta fins a la boca, ben marcat amb pintura blava als arbres. 



La boca ja comença a donar una idea de les dimensions de la cavitat, que es desenvolupa en la direcció d’una diaclassa que es va eixamplant a mesura que baixem. La Karla s’encarrega d’instal·lar i ens trobem amb una successió de pous curts on toca posar-s’hi bé per no formar un embús, encara que veiem que tothom va superant les estretors sense massa problemes. Els darrers pous, principalment l’últim, són els més concrecionats i després de davallar el darrer tram de corda, una galeria horitzontal amb alguna desgrimpada porta fins a la profunditat màxima on trobem el curiós pessebre penjat dins d’un pot. 





I ja sabem que a les baixades amb quatre empentes tot s’empassa però la pujada és una altra història i més d’un va suar bastant per sortir i segur que es va recordar vàries vegades dels organitzadors, que els van assegurar en públic i en privat que no n’hi havia per tant, que no era tant estret. Tot i això, amb paciència i algun cop de ma puntual del company de sobre o de sota, tothom va sortir content d’haver visitat aquest avenc que la majoria no coneixia.

MÉS IMATGES








16 de febrero de 2022

15 de febrero de 2022

AVENC DE LA CARBONERA (Castellar del Vallès)

Sortida mensual d’espeles de l’EGAN.

Aquest gener del 2022, encara amb pandèmia per la merda de la Covid-19, la secció d’espele de l’EGAN proposa fer l’Avenc de La Carbonera, a la zona de Sant Llorenç del Munt i municipi de Castellar del Vallès.

És un avenc de -80 m, sense passos estrets “selectius” que sempre és d’agrair. Però té el petit inconvenient que no està al costat de l’aparcament del cotxe, sinó que hem de caminar en pujada per quasi tota la carena d’Illa 45’ fins arribar, i ja sabem que el “bon espele” només l’agrada ficar-se ràpid a les coves, i no voltar per la muntanya (o al menys a alguns).

Proposat l’avenc pel 23-1-22, ens vam apuntar 14 de l’EGAN. Havia ganes de sortir tot i la pandèmia, o potser, degut a l’aïllament que la pandèmia ens ha obligat a tenir.

Així que, a les 8 h sortim d’Igualada (una mica més tard perquè sempre hi ha qui no arriba puntual).

A les 9 h arribem a l’aparcament de Les Arenes, on deixem tots els vehicles i està la resta de la colla que volia fer l’avenc.

Àngel, Josep, Amparo, Salva, Jordi, Àngela, Karla, Karre, Eva, Oscar, Judit, David, Subi i Antoni comencem a pujar per la carena d’Illa guiats per la “extraordinària precisió” de la Karla (sort que portava gps).


Localitzat l’avenc i tenint les eines espeleològiques a punt, comencem a baixar.

El 1er, el 2on, el 3er, ... fins el 14è.


No cal dir que la baixada es fa “eterna”, però així dona temps per admirar totes les formacions de la cavitat i els seus pous que no et deixen indiferent.

És un avenc que no destaca pels “colors” de les formacions, ja que el marró és el predominant, però té detalls que et deixen bocabadat.

Té una petita colada que llisca per la paret marró i és de color blanc, també té formacions en forma de col. I si remuntes un parell de metres una estretor que hi ha al penúltim pou, podràs veure un bonic gour, que sempre l’hem vist ple d’aigua.


Degut a les dimensions del pou final, i que el temps se’ns tirava sobre, no vam poder fer la “foto de família”.


Una altre vegada va tocar “fer cua” si volíem sortir els 14, doncs, per molt bonic que sigui l’avenc, no tenia bar per poder fer la cervesa (o la beguda no alcohòlica) que tots estàvem desitjant.

Xino-xano vam sortir de l’avenc, sense cap incident i amb bones ganes de repetir l’experiència el més aviat possible, sense tenir en compte el gran número d’espeles que ens vam concentrar en l’avenc (“quan més som més riurem” o això diuen)

En definitiva, una bona sortida d’espele, entre bons companys i a una bonica cavitat. 

Què més podem demanar?.

13 de febrero de 2022

Descensos curts al Figaró-Montmany

Durant l'any 2021 i 2022 hem obert o equipat tot un seguit de descensos curts al Figaró-Montmany, siguent uns dels barrancs més propers de Barcelona, a 40 kms.
Aquests recorreguts son curtets, sí, molt curtets però curiosos i de poca dificultat, ideal per iniciar-se o portar la canalla. Podem omplir el dia amb un combinat de descensos, tots molt propers. La millor època es la primavera i la tardor. L'Hivern amb sol també és vàlid. El temps més dur el tenim a l'estiu que fa molt calor.
Cadascun és molt diferent que l'altre i en algun podem trobar segons la temporada aigua i tolles netes i blaves, molsa verda per tot arreu, cascades de toba, una cova, un fals avenc, haurem de fer grimpades, passar per sota túnels per on rapelar, ràpels verticals, passamans de sortida, etc 
Cada barranc té com a mínim 3 o 4 ràpels i si els fem tots en farem 24. l'alçada máxima és de 15-16 metres, o sigui que amb una corda de 30-35 metres els podem fer tots. 

Es poden fer tots amb un sol cotxe i el retorn més llarg fins al cotxe és de 20-30 minuts.
Esperem que us agradin.




Us deixem la topogràfia de tots i unes quantes fotos de mentre els equipaven.

També un wikiloc amb la ruta.




TORRENT DE LA SOLELLA DE L’ULLÀ, AFLUENT ESQUERRA DEL CLOT DE CAL PÈL - ROIG.

 

SOT DE CAL PÈL - ROIG, AFLUENT ESQUERRA DEL TORRENT DE MARIES.



RECORREGUT COMBINAT DE PETITS TRAMS DE : 
        1) L’ENGORJAT FINAL DEL TORRENT DE LA ROVIRA. 
        2) ASCENS A LA CASA FALSA SUPERIOR.
        3) DESCENS DEL TRAM FINAL DEL TORRENT DE CAL PÈL ROIG




SOT DEL POLL

 

10 de febrero de 2022

BARRANCOS ABIERTOS O EQUIPADOS POR EGAN - AÑOS 2020 Y 2021 -



RELACIÓN DE BARRANCOS ABIERTOS O EQUIPADOS POR EGAN - 
AÑOS 2020 Y 2021


TORRENT DEL CINGLE ROIG


TORRENT DE LA JOU


TORRENT DE L’ULLÀ


LA TORRENTERA

 


CLOT DE SOLANS

 


CLOT DE PASTISSOLS

 


CLOT DEL CORTAL

 


REC DE LA JAÇA

 


1 de febrero de 2022

ÚLTIMA SORTIDA D’ESPELEOLOGIA DEL 2021 A L’AVENC DE LES PINASSES. 19-12-2021

Amb una mica de retard, us compartim la crònica de l’última sortida d’espeleologia del 2021. Aquest any la vocalia d’espele va triar l’Avenc de les Pinasses i tal com fan els de barrancs des de fa temps, per la darrera sortida de l’any els d’espele també ens hem acostumat a portar coca, moscatell i cava per celebrar que l’EGAN continua viu i que ens continua agradant això d’entrar a les coves. La logísitica sempre se’ns complica una mica perquè la idea és menjar-nos la coca al fons de l’avenc en qüestió, però vaja, res que no tingui solució. Finalment, després d’algunes baixes d’última hora, fem un grup d’11 que no està gens malament: Amparo, Salva, Subi, Àngel, Mario, Antonio, Karla, Jordi, Sergi, Óscar i Josep.


Mentre instal·lem arriben un parell de companys espeleòlegs de Terrassa que no s’esperaven trobar un grup tan nombrós aquí a les Pinasses. Cap problema, els convidem a baixar per la nostra corda i de passada també a un got de cava i algun tall de coca, potser guanyarem un parell de socis si creuen que totes les sortides són així.





La cavitat és senzilla, una rampa i un primer pou ens deixen a una repisa a -15 m i amb un curt passamà arribem a la instal·lació del pou principal que es baixa amb tres o quatre fraccionaments fins al fons. Allà hi ha un pas ascendent que comunica amb una gatera inferior que torna a la sala principal. Alguns entren per la gatera i altres per dalt però no veiem clar de passar pel pouet que els comunica, així que arribem fins on podem i tornem per menjar-nos la coca, que és més agraït.



  

Amb l’euforia del cava i el moscatell i aprofitant que ve Nadal, veiem claríssim que hem fer un pessebre vivent, tenim tots els personatges, fins i tot l’Àngel que ens il·lumina des de les altures i després ens guia per la corda fins a la sortida.