AVENC VICTÒRIA

SORTIDA MENSUAL D’ESPELEOLOGIA - 6 de Febrer de 2022

Pel mes de febrer, la vocal d’espele va pensar que calia un incentiu per recuperar la línia després dels excessos de les festes i va triar l’Avenc Victòria per la sortida mensual. Alguns que ja hi havien estat deien: “ufff, és molt estret”. Però la Karla i el Josep no feia massa temps que hi havien baixat i el record no era pas tant dolent, algunes capçaleres incòmodes però factible. Encara que ja se sap que a vegades la memòria juga males passades. 

Tot i els avisos d’estretors, al final vam ser 13 els apuntats, tot un èxit. Antonio, Amparo, Salva, Teresa, Mario, Jordi, Judit, Dani, David, Àngel, Jordi Cervera, Karla, Josep i també el Josep Mª Tort que ens va acompanyar en l’aproximació i es va dedicar a explorar el terreny per fora. L’avenc es troba al municipi d’Aiguamúrcia i nosaltres hi accedim des del nucli del Pla de Manlleu on agafem la pista que porta cap a l’ermita de Sant Miquel i després s’enfila en direcció a la Serra de la Torre. El camí està en un estat regular, una mica trencat el algun punt i els turismes aparquem al costat de l’última masia que trobem abans d’agafar el trencall a la dreta cap al pla de la Torre. Els 4x4 pugen una mica més fins al pla i des d’allà tots a peu per anar a buscar el corriol que porta fins a la boca, ben marcat amb pintura blava als arbres. 

La boca ja comença a donar una idea de les dimensions de la cavitat, que es desenvolupa en la direcció d’una diaclassa que es va eixamplant a mesura que baixem. La Karla s’encarrega d’instal·lar i ens trobem amb una successió de pous curts on toca posar-s’hi bé per no formar un embús, encara que veiem que tothom va superant les estretors sense massa problemes. Els darrers pous, principalment l’últim, són els més concrecionats i després de davallar el darrer tram de corda, una galeria horitzontal amb alguna desgrimpada porta fins a la profunditat màxima on trobem el curiós pessebre penjat dins d’un pot. 

I ja sabem que a les baixades amb quatre empentes tot s’empassa però la pujada és una altra història i més d’un va suar bastant per sortir i segur que es va recordar vàries vegades dels organitzadors, que els van assegurar en públic i en privat que no n’hi havia per tant, que no era tant estret. Tot i això, amb paciència i algun cop de ma puntual del company de sobre o de sota, tothom va sortir content d’haver visitat aquest avenc que la majoria no coneixia.

MÉS IMATGES