Secció de Muntanya, Sortides amb encant: El Serrat del Faraó.
Avui, última sortida de l’Any. Tenim dinar i farem una volta per Montserrat, és l’avantatge de tenir-la tan a prop.
Ens trobem com sempre a l’Amèrica I ens dirigim cap a l’aparcament de Can Jorba, farcit com sempre d’autocaravanes i furgonetes (crec que caldria regular aquest tema també).
Per a esmorzar prenem coca i moscatell, que a l'última sortida és tradició. Un cop recollit tot comencem a caminar: Can Jorba, ermita de Mare de Déu de la Font i anem a buscar el Torrent de la Coma del Pastor. Avui resseguirem el torrent per dins (no agafarem el camí que a estones el voreja), farem grimpades i algun passet sense complicacions, però que ens fan gaudir una bona estona. Anem força colla, però tothom ho fa sense gaires dificultats.
Veiem ja l’Agulla del Faraó, reculem un xic el camí de la Palomera i just on conflueix el Torrent de l’Estevet, tirem canal amunt per on puguem i flanquegem cap a la nostra esquerra per buscar la Canal del Aritjol (aquesta canal al principi està molt vestida i creiem que és millor començar per la de la seva dreta i anar a buscar-la on la vegetació en permeti passar).
La canal és una típica montserratina amb grimpades, trossos amb vegetació i altres amb lleixa de pedra. És una canal divertida de pujar i anem amb compte de no tirar gaires pedres. Un cop a dalt podem veure la peculiar agulla amb una forma difícil de qualificar, aquí fem una parada per tornar a menjar alguna cosa i beure.
Seguim amunt i fent una petita grimpada ens plantem al Serrat, fem diferents grimpades i desgrimpades fins a la roca del Serrat del Faraó (roca 259) ajudats per uns troncs col·locats per facilitar la grimpada. Aquí tenim les vistes del Faraó amb la seva cova, dels Ous del Faraó i de l’Agulla de la Verge de Lourdes.
Un cop al coll anem a buscar la Cova del Faraó amb un petit flanqueig exposat, però que fem sense gaires dificultats i amb una sabina ens ajuda a fer l’últim pas. Veiem que el lloc és mot freqüentat de les reines del lloc, les cabres. Hi ha un parabolt per si es vol posar una corda per a la baixada, tot i que no el fem servir i retornem per seguir la nostra ruta.
Seguim per un bosc de boixos i anem a buscar la roca amb un altre flanqueig per sota dels Ous del Faraó, fins a situar-nos a un collet. Allà hi trobarem les cintes de persiana (avui amb un estat molt millor que l’última vegada) i enfilem amunt. Avui és un dia ventós i en aquest tram es torna huracanat i davallem amb l’ajuda de la vegetació. Com que anem molts i tenim dinar, decidim no fer la canal equipada de l’Agulleta del Faraó i tirem avall seguint unes fites per unes lleixes força entretingudes amb alguna desgrimpada força maca. Sortim un altre cop al camí de les Palomeres molt a prop d’on comença el torrent de la Canal Roja.
Seguim el camí sense pèrdua fins a sortir molt a prop, un altre cop, de Can Jorba. Ha estat una sortida crec que molt interessant per llocs poc freqüentats i feréstecs de Montserrat.
Anem un cop més al Mirall (restaurant d'un company de l’Egan ) i com sempre sortim satisfets de les viandes del xef Toni.
Acomiadem el 2024 amb un bon balanç i comencem el pròxim curs que ens portarà per indrets interessant per visitar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario