Després d’unes quantes sortides mensuals a tutiplén d’espeles, aquesta vegada, a causa de compromisos d’uns i vacances d’altres, només érem quatre: Karla, Josep, David i Judit. Però això no ens va fer tirar enrere, repartiríem les cordes i material d’instal·lació com es pogués i avall, per la Via Ratpenat.
Però el dia no es va llevar com estava previst i plovia maco tant a Castellfollit com a Igualada. Tot i així, ningú es va fer enrere i puntuals a dos quarts de vuit sortíem d’Igualada, sota una pluja fina, esperant que a Olesa el temps fos millor.
I així va ser, un cop a la boca, quatre gotes i cel aclarit. Però una nova trava s’interposava en el nostre camí: restricció fins el 31 de juliol a la via Ratpenat. Una altra vegada, no ens vam fer enrere: vam consultar les topografies, vam recomptar el material i vam decidir baixar la Via Lamarca.
Potser pel fet de ser un dia de primavera, prou d’hora i acabades de ploure quatre gotes, o perquè érem pocs i no fèiem excessiu soroll, fos el que fos, l’arbre de la boca estava ple d’ocells piulant de branca en branca mentre la Karla començava a instal·lar.
Però un nou entrebanc ens va complicar la baixada: el detector d’oxigen va començar a pitar al cap de pocs metres. Això ens va fer pensar que si al pou principal, abans de desviar-nos, ja estàvem al 19%, difícilment arribaríem al fons. Però, altra vegada, no vam tirar enrere: vam continuar baixant, a estones amb el pito del detector, a estones sense perquè estàvem per sobre el 19% i el podíem desactivar.
Vam anar baixant, gaudint de la gatera a la Sala Nupcial, del pou Enric Lamarca o del Túnel de l’Infern, i vam aconseguir, justejant de material d’instal.lació, arribar al fons. Premi a la perseverança!
No hay comentarios:
Publicar un comentario