Buscar este blog

27 de agosto de 2024

CRESTA ESPADAS POSETS

JOVENTUTS FERÉSTEGUES – CRESTA ESPADAS POSETS

Igualada 20-21 de Juliol de 2024

Avui farem segurament la sortida més dura i amb més dificultat de les fetes a la secció. Sortim dissabte 20 d’igualada a les 12 del migdia i anem fins al poble d’Eriste, dinem i preparem les motxilles que van força carregades. Tenim pronòstic de mala nit i freda i portem tendes o algun tendal per poder aguantar-la. Fem cua a la caseta del Bus que ens portarà a l’Espigantosa, on tenim darrera nostre un grup nombrós que per sort han trucat per avisar i gràcies a això ens portarà un bus més gran de 30 places.

Des de el pàrquing carreguem els bàrtols i seguim el PR que ens porta fins a l’Angel Orus, podem veure pel camí la cascada dels Paset del Oso i la ja esmentada d’Espigantosa, avui molt carregades.

Amb una mica menys de 2h ens plantem al refugi on hi ha força gent, ja que coincidim amb el Trail Aneto-Posets i amb un rescat d’helicòpter d’una noia amb un esquinç. El pilot ens del·laïta amb una sortida del tot espectacular de la plataforma, visca la xuleria!

Mengem i bevem alguna cosa i tornem a enfilar el camí que ens portarà a LLardaneta, passem per l’encreuament del GR i seguim direcció Viadós, travessem el pont que ara és novament de fusta i ja veiem la Canal Fonda del Posets. Un esforç més i amb unes 2 hores a sumar arribem al Ibon de Llardaneta, força ple de tendes i gent . No ens podem entretenir i muntem tendes, toldos o el que porti cada un. El cel està amenaçador i després de menjar alguna cosa, decidim que demà decidirem què fer i ens n’anem a dormir.

Nit plujosa, a estones amb força intensitat, amb vent i amb una bona tempesta de llamps, resem o preguem perquè aguantem tota la nit. Ens aixequem força bé, les tendes han aguantat i ningú ha près mal. Esmorzem i encara que el cel està mol lleig, decidim tirar endavant. Deixem alguna tenda muntada i agafem el material necessari per a la cresta.


Tirem amunt seguint alguna fita però sense pèrdua fins el primer cim del dia, El Diente Royo (2978m) no es un tres-mil però per mi no es important, a estones podem veure tota l’activitat que ens queda. Seguim sense possible pèrdua i coronem el Pic de Pavots (3.114m) per alguns el seu primer 3.000m. Foto de rigor i amb el sol començant a deixar-se veure veiem el nostre pròxim objectiu, el Pico Espadas (3.332m), aquí cal grimpar ja una mica més i tenim un bon pati a banda i banda. Tots pugem força bé i ja podem tornar a fer la foto des del cim.


Mengem una mica, bevem i ara ens toca el famós Pas del Funambulista. És més complicada la baixada i la posterior grimpada que el propi pas que no presenta cap dificultat.

Després ens trobem un “nevero” i aprofitant les petjades a la neu, el remuntem per un lateral i passem per sobre del fil sense gaires problemes.

Ja veiem molta gent als Posets, però abans coronarem la Tuca de la Llardaneta (3.295m) un més a sumar a la llista. 

Encarem l’últim 3.000 amb un camí força pedregós, però encara que amb esforç es deixa pujar força bé, marrades a dreta i esquerra i ja podem dir que estem al segon cim dels Pirineus, els Posets (3.359m).


Mengem algun ganyip, fem fotos i ara toca la baixada, llarga i dura. L’aresta de baixada i les petites desgrimpades fins a la Canal Fonda ens fan veure que costar (suposo que cada un té el seu ritme i la seva manera de afrontar-ho)

Esperem a que baixi la gent i com sabíem la Canal Fonda encara té força neu. Aquí alguns es posen els grampons o les fundes amb cadenes i afrontem la baixada que ens queda. La neu està molt pasteta entre l’hora i la quantitat de gent que ha passat i això fa que algun membre agafi por i algun altre ho faci amb molta prudència.




La segona part nevada es pot fer perfectament sense cap utensili extra. Tornem a fer una mica l’acordió però novament ens esperem per tornar al Ibón de Llardaneta per recuperar les tendes i el material deixat aquest matí. Recollim el material i ara si, de baixada es formen diferents grups i com que demà toca matinar alguns baixem a bon ritme, arribem al pàrquing d’Espigantosa a les 18:30h i no tenim bus fins d’aquí a 2 hores (potser faltaria algun bus més de 16,30 a 18,30h). Decidim per guanyar temps baixar fins al poble a peu, una hora més a sumar de la bona pallissa que portem avui. Ens interessem per la resta del grup i sabem que tots han pogut agafar el bus de les 20:30h. 

És moment de fer balanç i espero que la bàscula es decanti per el cantó positiu, sé que hi hagut alguna por, força cansament i potser alguna crítica, però particularment estic content ja que molta gent ha pujat el seu primer 3.000 i ha fet la seva primera cresta. La manera d’afrontar un repte ja una mica important, fa que l’activitat pugui portar discrepàncies. Caldrà parlar-ne i segurament tornar a la zona de confort, i programar activitats d’una dificultat i durada més assumibles. Segueixo creient i segueixo esperançat que la sortida hagi deixat un bon gust de boca.

La muntanya es dura però crec que t’ho torna amb escreix.

7 de agosto de 2024

POLLEGÓ INFERIOR DEL PEDRAFORCA.

 22 de Juny de 2024

SORTIDA TOP AL POLLEGÓ INFERIOR DEL PEDRAFORCA.

Avui ens toca sortida amb pocs kilòmetres i molt desnivell (8km i 1200mts) .

Sortim d’hora d’Igualada i agafem el cotxe fins a Saldes,  Pugem direcció al mirador de Gresolet, aparquem  en un ampli pàrquing i allà esmorzem,  preparem les motxilles amb tot el material necessari. Comencem a pujar per pista bona fins a un dipòsit d’aigua, allà agafarem un camí poc definit i poc utilitzat, aviat veiem que ens donarà un plus a l’activitat, petites grimpades, desgrimpades i flanquejos no complicats però suficients per gaudir-ne, patir una miqueta és bo per l’esperit.

Ja tenim davant nostre els forats de les Feixes, conegudes com les coves dels Talibans. Ens preparem, ens posem el casc i qui ho creu convenient el talabard i seguim les cordes equipades, primer amunt i despès amb un flanqueig a dretes força maco. Seguim amb alguna grimpada més i ja tenim fet el primer dels forats. Ara toca un camí lateral sense gaires complicacions i ja veiem la segona cova, aquí haurem de seguir grimpant per l’interior i ho podem fer pels dos laterals  del forat, lloc molt feréstec i de gran bellesa.


Agrupats tots un altre cop anem a buscar el següent repte d’avui, l’espectacular Gran Diagonal, una esquerda que ens permet afrontar la paret sud per un punt que amb l’ajuda d’alguna corda, d’alguna grimpada ens permet avançar sense fer servir les impressionants parets d’escalada ,lloc també on gaudeix la vista i altres sentits.

Superada aquest estètic pas, ens toca tornar a fer un altre flanqueig fins a trobar la canal que ara està equipada amb cordes fixes i que ens facilita la pujada al ja a prop Pollegó Inferior. Un al·licient més d’aquesta impressionant circular.

Ha pujat la boira amb molta rapidesa i un cop al cim no podem gaudir gaire de les vistes extraordinàries que es veurien en un dia clar.

Foto de rigor i encararem la baixada per les Costes d’en Dou, on novament superarem cadenes i alguna corda, passarem per l’impactant Balcó de la Joaquima i novament  alguna corda més.

És un lloc de gran bellesa i si la pujada és espectacular la baixada es igual de maca i recomanable. Fem un tros de Tartera però aviat ens desviem per un camí al costat d’un torrent i ara ja sí en poca estona tornem a sortir sobre mateix d’on tenim els cotxes aparcats.

Hem sigut 13 participants hi hem tardat unes 6 hores. Podem estar molt contens de com ha anar la sortida. Jo he gaudit molt i espero que la resta també.


5 de agosto de 2024

SANTUARI DE BELLMUNT

 Secció de Muntanya, Sortides amb Encant, Joventuts Feréstegues.

13 D’ABRIL  DEL 2024 AL SANTUARI DE BELLMUNT


Sortim com sempre des de l’Amèrica i ens dirigim a la comarca d’Osona, concretament a Saderra. Un cop tots reunits visitem la gran casa de Saderra  (s.XIII) i l’església de Sant Marcel (s.XI) una anada i tornada per quedar bocabadats d’aquestes construccions de gran bellesa.

Remuntem la carena de l’Espriu, fins assolir la Punta Reia (952m), aquí ja veiem la cresta que haurem d’afrontar a continuació. Trobarem 2 passos equipats amb corda i farem alguna grimpada i desgrimapada sense massa dificultat, però que ens farà gaudir molt.


Davallem una mica i anem a buscar el pujador de la carena de la Baga, aquí ja trobem les senyals de la cursa que estan fent avui (Camí dels Matxos sector Bellmunt de 48 km) i que sempre les seguirem fins al Santuari de Bellmunt.


Aquest tros puja de valent, hem deixat els boscos d’Alzines i ara transitem entre unes fagedes de gran bellesa. Comencem a sentir la remor de la gent, entre els de la cursa, turistes i altres excursionistes, però abans passarem per la molt poc estètica caseta amb els repetidors i antenes de telecomunicacions, és el preu de la tecnologia. Passem per la Muntanya de Bellmunt (1248m) on hi ha una grandiosa creu metàl·lica que, segons ens comenten, porta un marcador que va sumant les persones que passen per l’indret. Ara sí amb molt bones vistes al santuari, davallem i fem una visita al preciós Santuari de Bellmunt (s.XIII).



Anem a recarregar aigua per la font, visitem el Santuari i la capella (molt maca), fem les fotos de grup pertinent, ens quedem amb les ganes de fer una cervesa o altres begudes, i encarem la baixada, doncs ens toca tornar fins els cotxes. Agafem les marques del GR i PR cap a Santa Maria de Besora, ara passant per un fresat camí, deixem el GR i anem a buscar el Coll de la Gegantes. Seguim el camí i ens deixem de visitar la Font-Viva, seguim caminant fins a la vall de Saderra i planejant passem per la Masia de la Tartera i la carretera asfaltada fins els cotxes. Ens trobem unes notes de que aparquem bé, ens surt una noia que es diu que no han pogut treure el camió per culpa nostre. Iintentem no discutir-nos però creiem amb tota sinceritat que amb 2 o tres maniobres ho hagessin resolt. Sempre hem intentat deixar les coses bé  i no molestar, aquest cop creiem que hem actuat igual.

Hem estat 5 hores de cotxe a cotxe i anat 15 persones. Podem estar molt contens.