34 è Curs d'iniciació a l'espeleologia

 

DESCOBERTA DE TORRENTS MONTSERRATINS

A continuació detallarem 5 torrents oberts i un ampliat per membres de l’EGAN . Feina feta entre 2023 i 2025. Encara que sembli que Montserrat estigui tota explorada, a partir de l’aparició de Wikiloc, hem pogut comprovar que diferents persones apassionades també de la muntanya que tenim tant a prop han anat editant llocs o activitats que han esdevingut inèdites i moltes d’elles fantàstiques; per sort hem pogut ser part d’alguna d’aquestes troballes. Tots aquests torrents estan penjats a Wiquiloc  on tindreu més detall.

 23-Octubre-2023

Lateral del torrent de Valmalla superior (torrent de Santa Maria)

Primer recordar que el torrent de Valmalla integral va ser oberet per membres de l’EGAN. La part superior la que va del pla dels Ocells fins el Monestir es pot fer sense problemes, cal portar tisores de podar però val molt la pena. La part baixa està prohibida .

Sortirem del Monestir i el nostre objectiu és el Pla de les Taràntules on hi ha l’estació del cremallera  de Sant Joan, per davant de l’estació surt el Camí Vell de Sant Jeroni, al cap de molt poc veurem el trencall que ens porta al nou, nosaltres seguim i al primer torrent que veiem ens posem cap a dins .

El torrent està força net, farem nombrosos “destrepes”, anirem buscant el millor lloc per anar baixant  i quant comencem a escoltar gent i intuïm el camí del Monestir a Sant Jeroni (Camí Vell de les escales) trobarem els dos únics ressalts d’aquest torrent. Un de 15 m. i un de 20m. Els dos estan instal·lats a arbres, ens deixen passada l’esquerda magnífica del torrent de Santa Maria i al costat mateix del camí que ens porta un altre cop al Monestir .

No és molt maco però sempre val la pena conèixer noves propostes. Torrent  obert per Conchi R i Santi G.

31 Gener 2025

Lateral del Torrent de les Coves de Santa Cecília .

Sembla mentida que sota mateix de l’ermita i trobem un torrent força maco i que al meu parer val molt la pena. Comencem a baixar a buscar el camí de Can Martorell, abans si no hi heu estat mai aneu a visitar la Miranda de Santa Cecília, val la pena. Un cop al camí encimentat tirem avall, aviat veurem una barana que protegeix el clot per on passa l’aigua que ve de dalt. Aquí comença el lateral, tirem avall per l’esquerra del camí passant per sota un túnel que està molt net, farem nombroses desgrimpades seguint el caos  que està força format i presenta una llera de roca a trams que ens fa gaudir.  Aviat trobarem el primer ràpel és de 15m instal·lat  en un arbre, a l’esquerra hidrogràfica, amb  cordino i malló .

Després d’algun tram més trobem el segon dels ressalts aquest de 18m. i instal·lat igual que el primer, si porteu una corda de 30 el fareu igualment sense problemes. Seguim baixant i ja veiem l’ intersecció amb el principal, on just  farem un últim ràpel de 10m.  instal·lat en uns arbustos a l’esquerra, aquí hi ha una surgència d’aigua i trobarem algun toll .

Ara farem 2 desgrimapades per evitar 2 ressalts que son força macos que potser instal·larem amb anelles, però primer volem veure com respira el patronat. Veurem tapiada el que sembla una mina d’aigua i a partir d’ara ens trobarem diferents intervencions  on l’home ha fet per captar l’aigua .

Aquí farem un ràpel de 15m instal·lat amb una cinta plana i cordino rodejant una roca que està al terra, fa una mica de por però aguanta. Si voleu més enrere trobareu una instal·lació amb un arbre a l’esquerra, cal buscar-la. Aquí necessitareu 2 cordes de 30 doncs perdem molta corda per la llunyania de la instal·lació. Aquest és segurament el ràpel més maco de tots i a continuació farem un ressalt per un pas estret sota una gran roca empotrada. Val la pena mirar enrere i veure la zona dels Patriarques i les Talaies .

Aquí donem per acabada la primera part, trobarem el camí que desprès farem servir per remuntar, seguim però avall per la llera i trobarem restes de l’antiga via ferrada que el patronat va fer desequipar (no faré cap comentari per no anar a l’infern ) .

Aquest tros no farem cap ràpel, tot es desgrimpa i trobarem alguna grapa i restes d’alguna altra mal tallada o deixada expressament per ajudar a baixar. Farem forces ressalts i molt macos que ens deixen a una balma obrada amb totxanes (per agafar aigua) on podrem passar per dins o tenim grapes per baixar, si triem aquesta segona opció cal anar amb compte doncs en falta una .

Ara abandonem el torrent i agafem el camí a l’esquerra, cal seguir nombroses mànegues abandonades,  que aquestes segurament sí que calia treure, fins a una caseta amb un dipòsit dins. Busquem la millor manera d’anar al camí de la Calcina que veiem sota nostre. Aquest punt es un bon lloc per deixar un cotxe si no volem fer el retorn a peu (dissabtes i diumenges no ho aconsello doncs hem de pujar a buscar el cotxe per la carretera de Monistrol a Montserrat, els 11, i  segur que hi trobarem cua i potser no podrem ni arribar a dalt).

Encara ens queda un tros més de torrent, seguim  avall i veurem que hi queden moltes grapes de la ferrada. El primer ressalt està instal·lat a la dreta amb arbustos, és un ràpel de 15mts. Amb compte es pot baixar, a la part on falten grapes hi van deixar una corda que ajuda i si volem remuntar-lo ens ajudarà. Seguim avall i trobarem el segon dels ressalts, podrem baixar per les grapes sense problemes i seguim aval l fins a sortir a un camí. Si el seguim de baixada anirem a parar a la Font de la dona Morta, nosaltres tirem amunt fins al camí de Can Calcina, el seguim una bona estona fins a sortir al camí del pla dels Arbrets, remuntem i passarem per la part final del primer tram, sense pèrdua tirenm fins el Coll de la Molella, seguim pujant fins a sortir novament al Camí de de can Martorell i cap a Santa Cecília.

En cas de pluges fortes en dies anteriors, cal portar neoprè dons pot portar força aigua.

Obert per Wifred G, Antoni G i Santi G.

Nota: aquest torrent el podeu fent entrant per el principal on trobareu 2 ràpels de 12 i 10m fins a trobar el lateral, tant per un com per l’altre podeu fer una entrada encara més aventurera fent un ràpel de 40m baixant per la roca de la Font del Moro, força espectacular i on hi ha dues xapes revirades amb malló.

28 de Març del 2025

Torrent Tortuguer superior

Deixem el cotxe a la corba de la Paella, al començament del camí de la Calsina, fem l’aproximació igual si enèsim a buscar l’avenc de la dona Morta, abans però ens desviem a l’esquerra on el torrent es veu baixant i hi ha un camí, encara que a vegades perdedor,  que ens ajuda a arribar a la capçalera del torrent .

Comencem i farem varis ressalts desgrimpant fins a trobar el primer ràpel de 15 m. a l’esquerra hidrogràfica i amb cordino i malló. La part final forma una balma força maca,  lloc segurament molt visitat pels animals per anar a buscar aigua per beure .

Seguim avall degrimpant fins a un ressalt que hem equipat amb corda i nusos per ajudar a baixar, seguim amb la mateixa tònica i trobem el segon dels ràpels, aquest de 10m amb cordino i malló també. Continuem de baixada i sortirem a un camí, des d’on anirem a buscar la Font de la Dona Morta. Un cop a la Font podem pujar pel camí amunt fins la carretera de la Calsina o remuntar el Torrent de les coves de Santa Cecília a la seva part final amb els dos ressalts equipats amb grapes de ferrada i desprès sense pèrdua camí amunt fins els cotxes.

Obertura feta per Wifred G., Jordi G., Santi G.

1 de Maig del 2025

Torrent de l’Enclusa superior I Inferior.

Comencem deixant el cotxe a la Plaça de Catalunya (carretera Can Maçana al Monestir)

Travessem la carretera i seguim amunt pel camí de la Roca Foradada, passarem pel costat de la font de Sant Josep i pugem fins trobar la intersecció del camí que ens portaria a Coll de Porc. Veurem un pas arreglat amb pedres sota nostre per al pas de l’aigua i la llera del torrent totalment empedrada, tirem avall i alguna desgrimpada i trobarem el primer ràpel natural de 40m esquerra amb cordino i malló (força maco). Seguim baixant i hem deixat muntat un cordino i malló a l’esquerra per baixar un ressalt que és de  molt mal desgrimpar. Més avall i sortirem al camí de l’Enclusa, on acabem la part Superior. Si tirem a la nostra esquerra podrem anar a veure les balmes de l’Enclusa i el seu mirador, cosa que recomano ja que esteu aquí val la pena. Podem seguir el camí a la nostra dreta i sortirem al revolt anomenat Plaça Catalunya (igual a on tenim els cotxes). Si volem fer només la part inferior o la combinació del Torrent del Coll de Porc (obert per en David B.) és per on haurem d’accedir.

Seguim avall i  tenim un torrent molt directe i força maco fins sortir a la Carretera,

Comencem a desgrimpar i aviat veurem el primer ressalt: 10m dreta amb cordino i malló. Baixarem, passarem  per un embut i aviat trobarem el primer ràpel fraccionat (15m+30m).

El primer a l’esquerra amb cordino i malló en un arbre com tots,  aquest ens deixa a un magnífic balcó penjat i on tindrem un fantàstic arbre que surt del mig de les pedres. Aquí hi hem deixat cordino i malló i el ràpel és de 30m, molt bonic,  que acaba en una balma. Seguim avall i fins un nou ressalt de 10m., aquest a la dreta amb cordino i malló. Continuem i ja veiem la carretera, abans però haurem de devallar 25m per una instal·lació a l’esquerra amb cordino i malló. Bonic ràpel també que ens fa finalitzar el torrent .

La part inferior és molt més maca i agraïda que la superior, si la voleu fer sola o encara millor amb el Camí de la Moreneta, el torrent del Coll de Porc (David B.),  sortireu molt satisfets .

Obertura Wifred G. i Santi G.

18 Juny del 2025

Torrent Font de la Llum,  part mitjana i inferior,  sortida pel Torrent de la Drecera.

De tots els torrents aquest és clarament el més evident, per la carretera a Montserrat es veu clarament, i aquest és l’únic de tots on ha calgut posar-hi xapes amb anella.

Remuntem el Torrent de la Drecera de la Font de la Llum (no té nom al mapa), trobarem dues cordes i diferents grimpades fins a sortir al GR. Seguim i anem direcció al Coll del Migdia, quan trobem un boix grèvol gegant anem a buscar la Font de la Llum, que ha estat arreglada i netejada últimament per en Joaquim Olmo i companyia (gran dels grans ).

La travessem i flanquegem les diferents agulles que hi ha a la nostra esquerra. Seguim sense pèrdua fins l’imponent Torrent de la Font de la Llum, tot i que cal anar una mica en compte ja que abans d’arribar està una mica descompost .

Aquí veurem la caiguda que tenim sobre nostre (ja en parlarem) i seguim avall desgrimpant per un torrent ample i amb llera de roca fins passar a la nostra esquerra unes pedres encastades on trobem una antiga corda que devien fer servir per baixar.

Aquí trobem dues xapes a la nostra dreta i el ràpel és de 40m, força maco, que un cop superat en deixa al GR. Seguim desgrimpant fins un ràpel de 15m amb una anella, potser es pot desgrimpar però és prou delicat. Anem fins el tercer ràpel muntat amb doble anella i de 30m, on trobarem una part volada. Baixem fins l’últim abans d’arribar a la carretera que és de 15m amb  doble anella també.

Aquí si volem podem sortir, tenim el cotxe molt a prop, però queda potser el millor. Seguint, travessem l’impressionant col·lector d’aigües, i recordem que aquest any celebrem el 25è aniversari de les riuades que van afectar al Massís quan aquest va ser fortament maltractat. La part superior va partir forts despreniments modificant per exemple el recorregut del Salt de la Nina .

Al final del col·lector trobarem una xapa a la nostra esquerra per poder baixar 8m.

Comença un seguit de desgrimpades que haurem d’afrontar amb “remenage” on l’aigua ha esculpit uns ressalts de gran bellesa, gaudirem  molt de un lloc curiós. Anem avall, trobarem l’últim ressalt de 30m amb doble anella a la nostra esquerra i seguirem desgrimpant fins a uns tubs on farem una grimpada per sortir al camí .

Sortim al camí de Can Martorell. Podem seguir camí amunt fins a Santa Cecília o afegir un “plus” a la sortida. Només remuntar el camí veurem un nou col·lector de conducció d’aigua, ens posem al torrent i el remuntem. Farem diferents grimpades fins trobar un ressalt inexpugnable. Abans d’arribar haurem deixat a la dreta una corda per ajudar a pujar, seguim amunt fins una roca que ens impedeix el pas. Si us traieu els “petates” podreu grimpar per l’esquerda, si no en sou capaços a la dreta podem enllaçar amb un altre torrent que ens deixa a la carretera molt a prop dels cotxes (aquest és la part baixa del que hem fet servir per remuntar com a drecera).

Sortida rodona per descobrir recons amagats, les dues parts del torrent i la remuntada per l’altre valen molt la pena.

Circular oberta per David B., Jordi G., Santi G.

24 de Juliol del 2025

Torrent del Boixar, 

Sempre que he fet el torrent de baixada, només començar t’has de desviar de l’esquerra hidrogràfica per evitar uns ressalts que no estaven equipats. Ara trobareu tres ràpels: el primer de 6m a la dreta, un segon de la mateixa característica que forma un tobogan perfecte i un tercer d’uns 8m per superar un caos de blocs. Més endavant tornarem i deixarem unes cordes per poder fer-los de baixada i també de pujada.

Obert per Ot G., Santi G.

Les crestes de Queralt i Espinalbet.

Sortida Joventuts feréstegues (secció de Muntanya ) a les crestes de Queralt i Espinalbet.

Quedem com sempre a les 7,30h a l’Hotel Amèrica i ens dirigim cap a la capital del Berguedà, fins els dipòsit d’aigua de Cal Fumanya (Sorea)

Un cop tots a lloc,veiem que no ens farà un dia fantàstic, hi ha molta boira. Amb tot preparat comencem la nostra ruta, seguim el camí direcció a l’ermita de Sant Pere de Madrona, però abans d’arribar-hi encarem la primera de les crestes que farem avui. Comencem la grimpada i la roca està un xic molla, però un cop passats els primeres dubtes, veiem que donarà una mica més d’al·licient.

Intentem anar sempre per el fil de la Cresta, doncs en molt moments es pot passar per el costat. Farem forces grimpades i a mida que arribem al Santuari augmenten les dificultats. Primer ens trobarem una desgrimpada on hi trobarem un pont de roca amb un cordino per assegurar (aquesta no és gaire difícil), alguna grimpada més fins a una de les últimes agulles que ens fa assegurar la seva baixada. És la dificultat més gran que ens trobarem en tot el recorregut. Anem força gent i amb bon criteri posem corda per ajudar, alguns amb mes estil, altres amb menys però tots la superem sense excessius problemes. Sempre es bo portar a la motxilla un “pingo” de corda que en aquest cas ha estat motl útil.

Última desgrimpada i ja som al pàrquing de Santuari de Queralt, visitem l’església amb la seva verge morena igual que la de Montserrat, aprofitem per esmorzar i si algú vol anar al lavabo, collonut doncs estan oberts .

Endrecem tot i un altre cop i ens posem amb marxa, agafem el GR (Camí dels Mons Homes ) direcció a Espinalbet, seguirem un corriol de gran bellesa per un bosc que en un dia normal segur que podríem gaudir-ne molt més, les vistes al Cogulló de l’Estela i a altres cims propers segur que deuen ser fantàstiques. Passem per un seguit de xalets força macos i sense pèrdua ens situem al Castell d’Espinalbet i a l’Ermita de Sant Miquel. Fem un descans i ja sobre nostre veiem el pròxim objectiu del dia, la Cresta d’Espinalbet. Al començament està força vestida de vegetació però a mida que remontem, la pedra es la màxima protagonista, és mol maca, sense dificultats però que ens fa disfrutar molt. Hi un lloc on caldrà fer un petit pas de fe on algú ha patit una mica més del normal. Seguim grimpant i gaudint fins a veure clarament que tot el bo s’acaba.

Si no es vol fer la Cresta, el camí normal passa pel costat mateix. Passem pels plans de Corbera, on molt a prop hi tenim el santuari amb el mateix nom (tenim preparada un altre ruta on hi passarem), seguim caminant fins el coll de l’Oreller on trobarem un pal indicador que ens farà agafar bon camí fins els Miradors de La Figuerassa, abans però anirem cap a unes antenes de comunicacions amb un panel gegant que encara no sabem perquè serveix.

Ara sí, foto de rigor al segon dels Miradors, que avui no ens deixen observar el pantà de la Baells i la Serra del Picancell, on ja van fer una molt recomanable ruta.

Agafem el camí cap al coll de la Restrenyada baixa fort (amb el terra tan humit com avui cal parar compte) sempre avall per un bosc com tota la ruta de gran bellesa sense pèrdua fins l’Hostal de Guiu, i ja per la carretera fins on tenim els cotxes aparcats.

Hem estat unes 6 hores i hem anat 11 participants, jo personalment he disfrutat moltíssim .                                                                       15 de Febrer del 2025

 

L’AVENC DEL GORI

SORTIDA D’ESPELE A L’AVENC DEL GORI,JUNY2025

Aquest cop hem arriscat una mica. Hem agafat un avenc petit però que l’aproximació podia ser molt dura. Per sort la informació trobada ens va guiar per un camí força amable, encara que l’arribada a l’avenc era una mica perdedora. Al trobar-se molt a prop de la llera del fondo de Matabous, tant es podia trobar al marge dret com a l’esquerra. Finalment va ser tot pujant al costat dret del fondo. Es tracta d’una boca petita, còmode i ben instal·lada amb spits i parabolts. 

L’objectiu era passar de la zona estreta just al fons del primer pou i visitar la part que no està topografiada.

Aquest cop vàrem ser 6 socis, Judit, David, Àngel, Hèctor, Arnau i Jordi. 

Anàvem ben servits de corda, vàrem fer servir un 40 fins a la base del pou i a partir de l’estretor un 60 que va arribar fins el fons de l’avenc. Es va fer servir una dotzena de mosquetons, algunes xapes, un parabolt i 5 cintes per fer naturals.

 

Va anar instal·lant en Jordi, el David anava de segon. La Judit i l’Hèctor supervisaven a l’Arnau que era el més jovenet amb diferencia i que ho va fer tot molt bé. Finalment tancava l’Àngel.

A la base del pou principal en David va anar tirar endavant cap a les galeries estretes. Ell hi havia estat però en aquella ocasió no va arribar a baix per falta de corda. En tenia una idea de com era la progressió.

 

Són un seguit de finestres molt estretes que desemboquen a un pou volat de considerables dimensions i d’uns 15-20m que a continuació hi ha una petita finestra també desobstruïda en el seu moment que dona pas a un pou d’uns 10 metres de dimensions còmodes, finalment acaba amb una rampa estreta i una molt petita finestra de gestió complicada que arriba al fons. 

   

Allà només hi va arribar la Judit i el David, l’Angel i el Jordi s’ho van mirar just des de sobre i van pensar mes de com sortir-ne que com entrar. 

L’Hèctor i l’Arnau es van esperar a la base del pou principal on ens van obsequiar amb un pastis casolà fets per ells. Una molt bona costum que va arrelant a les sortides de club.

 

Després del mos, vàrem anar sortint tot i esperant que no fes massa calor fora.

    

Fins a la propera sortida.

SORTIDA D’ESPELE AL BABORELL DE LA DONA MORTA, MAIG 2025

Aprofitant que encara no ha arribat la calor forta, hem aprofitat per canviar una mica de zona d’espele. Aquest cop ens hem acostat al municipi d’Alòs de Balaguer on s’hi troba el Baborell de la dona morta, un avenc amb una bona aproximació a través d’un paisatge que no fa massa anys va patir un incendi però que mica en mica es va recuperant.

Es una cavitat que ofereix una mica de tot, corda, grimpades, passos estrets i algunes formacions, es còmode en tot el recorregut i no ofereix cap dificultat.

En aquesta ocasió ens vàrem reunir 6 socis, Amparo, Salva, Montse, Jordi V, Lluïsa i Jordi G.

L’avenc es troba just al nord del poble d’Alòs de Balaguer, pel camí del cementiri, deixem els cotxes al peu d’una antiga masia i d’uns camps. A partir d’aquí només queda fer tota l’aproximació uns 2km que es fan força bé encara que no hi ha camí fresat. Tot i així podem anar trobant fites que ens porten a l’avenc.

Vàrem fer servir 1x50m i 2x20m una dotzena de mosquetons i alguna xapa i cintes per naturals.

La boca esta completament tapada per la típica figuera que hi ha en tantes boques. 

 

Baixem per una colada vertical i les arrels de la figuera ens acompanyen quasi fins al fons de la primera vertical i tot seguit una rampa.

Arribat en aquest punt hi ha una mica de grimpada entre blocs que ens porta a una zona diaclasada plena de colada i formacions que remuntem. En el punt més alt vàrem trobar una corda en fixe ja muntada en perfectes condicions que ens permet baixar a la base de la segona part de la cavitat. Després a la tornada vàrem descobrir que es pot evitar aquest pas a traves d’un pas inferior per mitjà d’unes gateres que ens evita passar per la corda. 

 

Avancem una mica més i ens tornem a trobar que la cavitat es tanca, per la part superior per mitja ara d’una rampa terrosa ens porta a un balco format amb alguna estalagmita, però que no es veu una manera clara de baixar.

Just al peu de la rampa terrosa ja es veu un parabolt que ens indica que es cap avall en una mica d’estretor. Allà muntem la última corda i fins a baix.

 

Acabem de fer cota. Tot i així encara ens animem a fer la ultima remuntada a traves d’una rampa molt terrosa i precària que ens porta, ara si, al final de la cavitat.

 

Girem cua, i anem sortint,  ara desinstal·la la Lluïsa i el Jordi V. I en poca estona ja tornem estar a fora. Ara tocava el retorn que encara que ens vàrem perdre una mica per aquells indrets vam fer cap al cotxe.

Fins a la propera sortida.

SORTIDA D’ESPELE A L’AVENC DEL LLEST, ABRIL 2025

Portem una primavera tal com feia anys que no la teníem. Plou a la mínima de canvi. Aquest cop no havia de ser menys. 

Teníem previst anar a l’avenc de l’Espluga, però un cop a l’aparcament de l’Alzina del Salari el temps, un tro i un xàfec oportú ens ho va deixar clar: No faríem l’aproximació que calia per anar a l’Espluga.

Així vàrem esmorzar dins dels cotxes esperant que la tormenta passes i  de fet al cap de mitja hora ja no feia res. 

En aquesta ocasió ens vàrem reunir 6 socis, Subi, Sergi, Antoni, Jordi, Hector, Pili i el seu fill menut.

L’aproximació està bé, en uns 25 min ja hi érem, la pluja ens va respectar. Almenys fins que l’últim va entrar. La Pili i el menut només ens va acompanyar i tal com ens va explicar va tornar a fer un xàfec que els va deixar xops.

    

Vàrem fer servir un 60 (amb un 40 n’hi ha de sobres) i un 20 per els pous inferiors, es tractava de fer espele i anàvem a totes.

A la sala gran ja es veuen algunes formacions. Els que hi havíem estat mesos enrere vam trobar a faltar la segona corda per pujar a dalt a la sala. Lògicament la corda més nova ja ha desaparegut i han deixat la vella amb una gran flor protegida amb un nus just arribant a dalt a la instal·lació.  

Un cop dalt hi vàrem fer una petita ullada. Encara que hi ha formacions, de seguida esta tot vist.

Es va fer la foto de grup i un altre cop cap avall cap a la sala principal.

Allà es va instal·lar una mica de corda per anar a veure les galeries inferiors. Res de l’altre mon. 

Un cop de retorn a la sala principal una mica de menjar i altre cap a la superfície.

No era l’objectiu de la jornada però com a mínim no ens vam mullar que d’altra manera haguéssim quedat tots xops.

   

Fins a la propera sortida.