Sima del Cabezo - Cova de la Mola a Fanzara

 Pont del Pilar 2023

Tercer dia, aquest també es preveia un dia dur. Es volia anar a la sima del Cabezo (-146m), molt aprop d’on havíem estat el dia anterior. En realitat es tracta d’avencs que es troben a la mateixa falla tectònica. 

L’aproximació ja era més llarga que la del dia anterior. Encara que el material necessari per fer l’avenc no era de bon tros tant nombrós. La idea era fer una via per anar a veure unes sales amb formacions i baixar més tard al fons de la cavitat.

En aquesta ocasió la persona que instal·lava va ser el David de primer seguit pel Subi.

Per començar ja vàrem trobar dues boques quan en les “topos” actuals només apareix una, després de consultar tota la informació es va concloure que la boca que apareix a la “topo” es la via més clàssica i la que té les instal·lacions mes actualitzades.

Aquesta va ser la boca per on es va baixar.

Per sota del primer replà ja s’agafava una esquerda que t’envia a un segon replà, en aquella segona repisa només i caven com a molt tres persones i ja es veu que tot esta una mica precari.

El pas següent era baixar fins a cota -50 on existeix un gran pèndol per arribar a les sales on existeixen les formacions, en aquest punt es va poder veure que a l’hora de fer el pèndol les pedres de la paret s’aguantaven pel seu propi alè, i després de que caigués una gran roca al fons es va decidir que no calia exposar-se més per fer la cavitat i vàrem girar cua a dinar a fora.

                                            - - - - - - - - - - -

Com que encara quedava dia per endavant es va decidir de fer una petita cova coneguda a la zona i que en principi era senzilla i la “topo” donava a entendre que la faríem en un obrir i tancar d’ulls.

Era la Cova de la Mola a Fanzara, una cova amb una part de desenvolupament horitzontal i que segons la informació tenia un parell de pous no massa profunds.

Vàrem agafar només els “pingos” 2x 20 i 1x30, mitja dotzena d’instal·lacions.

En un primer moment, després d’una aproximació sense quasi desnivell el que impressiona es la mida de la boca, des de fora esta tapada per la vegetació però un cop dins les mides son realment impressionants.

La boca queda tapada per aquesta vegetació

Un cop dins es pot veure que aparentment es una cova amb recorregut horitzontal.

Al fons de la gran sala d’entrada existeix un primer pou,

Allà la cova canvia radicalment. Es converteix amb una cavitat molt més estreta però amb moltes formacions per tot arreu.

Els pouets s’encadenen un darrera l’altre. Son estrets, molt formats i en alguns casos amb enderrocs una mica precaris i inestables.

També hi ha alguna saleta on ens permet parlar per on continuar progressant ja que les opcions son variades

Finalment el que es preveia una petita visita a una cova es va convertir en una activitat que ens va omplir tota la tarda, a la sortida ja era quasi fosca nit.