Circular per Mont-ral amb Encant

5 d’octubre del 2024 

Secció de Muntanya, Sortides amb encant: Circular per Mont-ral amb Encant.

Sortirem un cop més de l’Amèrica amb un matí fred. Quedem amb la gent al nou aparcament del municipi d’Alt Camp no es pot entrar a dins del poble i esmorzem com sempre. Un cop preparat tot el material (casc, arnès, vuit, reverso), comencem la caminada d’avui. 

Ens dirigim cap a La Foradada. Passarem primer per Punta Coroneta (mirador) i anirem per sota d’aquest bonic forat que ens portarà a una segona foradada, aquest cop una mica més petita. Anem direcció als Cingles dels Císters i amb una petita grimpada podem veure la boca de Sortida de l’Avenc de Mont-ral. Al costat molt a prop tenim la Cova del Codó. Remuntem la cinglera per la nostra dreta fins a trobar l’entrada penjada on, un cop equipats, arribarem superant primer un grau equipat amb cadenes fins a la boca. Molt aviat baixarem un pou on hi ha instal·lada una corda fixa. Podem gaudir de quantitat de formacions: estalactites, estalagmites, columnes. 

Ara ens tocarà fer una grimpada per una colada, baixar per un pou instal·lat i busquem el pas clau de la travessia, un pas força estret (de l’últim cop trobo que ha encongit, o potser no) on ens haurem d’arrossegar i només passar-lo, trobarem el pou d'uns 15 m equipat també amb una corda fixa.

Foto subterrània de grup i aquí ja intuïm la sortida, ja que es nota el vent que circula de dalt a baix. Seguim una galeria i ja veiem la llum del dia, tot i que ens falta fer l’últim ràpel fins a terra (cal portar corda).

Un cop tots fora, tornem a l’entrada superior i al costat mateix fem la ferrada que ens deixarà a dalt del cingle, curta però maca.

Un cop a dalt seguim pel llom i trobem la pedra que ens marca l’entrada del grauet de baixada que ens deixarà a la boca de la Cova de la Moneda.

Ens tornem a posar el casc amb el frontal i ràpidament afrontarem el pou instal·lat amb grapes tipus ferrada folrades amb un plàstic taronja (molt típiques d’abans).

Baixem i seguim davallant per observar novament infinitat de formacions força boniques. La cova es va estrenyent i dues companyes segueixen fins que és impossible avançar.

Tornem a la superfície i la tornada la farem per la Cova dels Tions i el Recó del Teix (arbre mil·lenari) de gran bellesa i sense més ni més tornem als cotxes.

Avui hem anat 14 persones i podem estar contens del bon fer de tots els assistents.

Volta per torrents de Montserrat.

21 de setembre del 2024 

Secció de Muntanya, Sortides amb encant: Volta per torrents de Montserrat.

Per culpa de la inestabilitat del temps fem un canvi de sortida i com que Montserrat no falla mai, ens hi apropem.

Quedem com sempre a les 7:30 a l’Amèrica i ens dirigim fins al Poble del Bruc, deixem els cotxes al pàrquing municipal (ara tancat amb cadenes, suposo per evitar que els de les caravanes l’omplin a canvi de molt poc retorn per al poble).

Remuntem el Torrent de l’Illa i anem fins al Vermell del Xicarró i enfilem cap als Pallers, donem un tomb per les peculiars agulles fins a l’era del Mateix nom.

Esmorzem una mica i anem cap al nostre següent punt d’interès, tirem avall pel Torrent de les Boïgues fins a la Cova de l’Alfonso. Abans trobarem un parell o tres de ressalts equipats amb cordes fixes per baixar fins a l’últim i més llarg (20-25 m), anomenat canal dels Arrossegats, on cal portar corda i estris per baixar-lo. Fem una observació: aquí els del patronat en lloc de desequipar canals clàssiques de Montserrat, podrien anar a treure la ferralla d’una antiga ferrada que en aquest cas l’únic que fa és nosa i potser algun dia hi quedarà enganxat algú.

Tots fem el ràpel sense gaires complicacions i seguirem el camí al costat de les parets fins que veiem el Torrent del Tambor i anem a buscar la roca que li dona nom per remuntar el camí que ens portarà a la cova del Cabrit.

Una parada més per parlar d’aquesta magnífica muntanya i agafem els pel camí de les Palomeres fins a l’Agulla fina. A partir d’aquí ens endinsarem cap al Torrent del Boixar, trobarem novament 4 o 5 ressalts equipats amb corda, alguna desgrimpada fàcil i com sempre no deixarem mai d’admirar la bellesa d’aquests indrets tan Montserratins.

L’últim ressalt ens dóna una mica més de feina, però al final tots baixem sense problemes fins a l’amfiteatre magnífic de la llera del torrent amb la roca encastada sobre nostre i com que portem cordes, decidim rapelar aquest últim ressalt que fa molts anys estava instal·lat per pujar-hi.

Visitem com no la Cova del Boixar (potser aquí també els del Patronat podrien fer una mica de neteja). Sense més complicacions ens dirigim cap als cotxes i donem per acabada la Matinal amb un bon gust de boca per tots i especialment per la gent que no coneixia aquests indrets.