SORTIDA A OLARGUES, FRANÇA, MARÇ 2025 (part 1)
No se sap massa bé com ha anat. Podria ser que fa uns dies es van alinear tota una colla de planetes, potser que portem molts dies de pluja i la gent no està per mullar-se gaire.
El fet es que l’Estrella, si la nostra Estrella, es va quedar una mica en quadre al fallar molta gent del grup per anar a Olargues, a visitar un parell de coves, d’aquelles que s’ha de demanar permís, has d’anar si o si amb guia i ells són els que et posen la data d’entrada.
Per tant no era qüestió de perdre l’oportunitat d’entrar a aquestes coves. I em va proposar d’anar-hi.
Finalment tot i alguna baixa d’última hora vàrem ser set, tots de l’EGAN que vàrem anar. Estrella, Mario, Antonio, Anna, Montse, Oscar i Jordi.
Tot estava ja organitzat, lloc per dormir, viatge horaris. Ens faltava decidir les coves a visitar. Això es faria a l’últim moment degut a que hi havia alguna que anava molt plena d’aigua i no era recomanable fer-la.
El refugi, realment molt acollidor al mig del no res, a dalt de la muntanya rodejat de boscos de alzines i castanyers, tot molt rústic.
El sopar doncs que el viatge havia estat llarg amb pluja vàrem fer una mica de pica-pica al costat de la llar de foc, no era qüestió d’allargar massa, el matí havíem quedat allà mateix amb Christian
Dissabte força d’hora va arribar i es va decidir que per motius de les últimes pluges anar a visitar la Grotte d’Asperge. Alguns de nosaltres ja l’havíem fet i també casualment ens havia acompanyat amb el Christian, però valia la pena tornar-hi.
La cova es troba molt a prop del refugi i l’aproximació es curta.
Es una cova que va ser descoberta mig per casualitat per una dona que buscava espàrrecs, d’aquí el seu nom.
A llarg dels anys han anat fent diferents exploracions i desobstruccions, arribant a tenir uns 7km i encara hi estan treballant.
La cova discorre al llarg de diferents galeries alguna d’elles es veuen senyals de desobstrucció, altres travessen algun laminador amb aigua circulant. Tot ella instal·lada amb esglaons metàl·lics i escales de mà.
Després d’una bona estona per estretors i fang, vàrem arribar a la “Salle de la Tyrolienne” una sala plena d’excèntriques i per fi les formacions blaves. Tothom va poder gaudir, fer fotos y visitar tots els racons de la sala amb les seves indiscutibles formacions de color blau, que tal com ens va indicar el guia son degudes a compostos de coure presents a la roca y que acaben formant carbonat de coure de color blau.
Seguidament ens va portar cap a galeries inferiors fins a la sala Geraldine, una gran sala plena d’excèntriques i de formacions d’aragonita. A partir d’aquí alguns dels companys van anar a veure el sifó terminal. On es va poder veure que anava ple d’aigua i que encara esta en exploració.
Aquest va ser el punt més baix que vàrem visitar. Tot seguit ens va portar cap a unes galeries més superiors per anar a veure unes altres formacions de color blau, en aquest cas era una colada blava on la gent va poder fer gran nombre de fotos.
En aquest punt ja només ens quedava desfer el camí recorregut fins a la sortida. Encara gaudint de les diferents sales plenes d’aragonita.
A fora encara hi havia llum i queia aigua-neu. A mida que anàvem sortint, ens anàvem afanyant directe als cotxes a canviar-nos de roba i amb ganes de sopar. Això sí enfangats fins a les orelles.
Es van preparar plats casolans tant catalans com francesos tots regats amb bons vins francesos gentilesa dels nostres guies.
Durant el sopar ens va acompanyar tant el Christian com el Frédéric que va ser la persona que ens va organitzar tot el cap de setmana.
També es va celebrar l’aniversari de l’Estrella que havia estat el dia anterior.
Mica en mica la gent va anar desfilant cap a dormir fins el dia següent que ens quedava una altra joia subterrània.
