JOVENTUTS FERÉSTEGUES – CRESTA ESPADAS POSETS
Igualada 20-21 de Juliol de 2024
Avui farem segurament la sortida més dura i amb més dificultat de les fetes a la secció. Sortim dissabte 20 d’igualada a les 12 del migdia i anem fins al poble d’Eriste, dinem i preparem les motxilles que van força carregades. Tenim pronòstic de mala nit i freda i portem tendes o algun tendal per poder aguantar-la. Fem cua a la caseta del Bus que ens portarà a l’Espigantosa, on tenim darrera nostre un grup nombrós que per sort han trucat per avisar i gràcies a això ens portarà un bus més gran de 30 places.
Des de el pàrquing carreguem els bàrtols i seguim el PR que ens porta fins a l’Angel Orus, podem veure pel camí la cascada dels Paset del Oso i la ja esmentada d’Espigantosa, avui molt carregades.
Amb una mica menys de 2h ens plantem al refugi on hi ha força gent, ja que coincidim amb el Trail Aneto-Posets i amb un rescat d’helicòpter d’una noia amb un esquinç. El pilot ens del·laïta amb una sortida del tot espectacular de la plataforma, visca la xuleria!
Mengem i bevem alguna cosa i tornem a enfilar el camí que ens portarà a LLardaneta, passem per l’encreuament del GR i seguim direcció Viadós, travessem el pont que ara és novament de fusta i ja veiem la Canal Fonda del Posets. Un esforç més i amb unes 2 hores a sumar arribem al Ibon de Llardaneta, força ple de tendes i gent . No ens podem entretenir i muntem tendes, toldos o el que porti cada un. El cel està amenaçador i després de menjar alguna cosa, decidim que demà decidirem què fer i ens n’anem a dormir.
Nit plujosa, a estones amb força intensitat, amb vent i amb una bona tempesta de llamps, resem o preguem perquè aguantem tota la nit. Ens aixequem força bé, les tendes han aguantat i ningú ha près mal. Esmorzem i encara que el cel està mol lleig, decidim tirar endavant. Deixem alguna tenda muntada i agafem el material necessari per a la cresta.
Tirem amunt seguint alguna fita però sense pèrdua fins el primer cim del dia, El Diente Royo (2978m) no es un tres-mil però per mi no es important, a estones podem veure tota l’activitat que ens queda. Seguim sense possible pèrdua i coronem el Pic de Pavots (3.114m) per alguns el seu primer 3.000m. Foto de rigor i amb el sol començant a deixar-se veure veiem el nostre pròxim objectiu, el Pico Espadas (3.332m), aquí cal grimpar ja una mica més i tenim un bon pati a banda i banda. Tots pugem força bé i ja podem tornar a fer la foto des del cim.
Mengem una mica, bevem i ara ens toca el famós Pas del Funambulista. És més complicada la baixada i la posterior grimpada que el propi pas que no presenta cap dificultat.
Després ens trobem un “nevero” i aprofitant les petjades a la neu, el remuntem per un lateral i passem per sobre del fil sense gaires problemes.
Ja veiem molta gent als Posets, però abans coronarem la Tuca de la Llardaneta (3.295m) un més a sumar a la llista.
Encarem l’últim 3.000 amb un camí força pedregós, però encara que amb esforç es deixa pujar força bé, marrades a dreta i esquerra i ja podem dir que estem al segon cim dels Pirineus, els Posets (3.359m).
Mengem algun ganyip, fem fotos i ara toca la baixada, llarga i dura. L’aresta de baixada i les petites desgrimpades fins a la Canal Fonda ens fan veure que costar (suposo que cada un té el seu ritme i la seva manera de afrontar-ho)
Esperem a que baixi la gent i com sabíem la Canal Fonda encara té força neu. Aquí alguns es posen els grampons o les fundes amb cadenes i afrontem la baixada que ens queda. La neu està molt pasteta entre l’hora i la quantitat de gent que ha passat i això fa que algun membre agafi por i algun altre ho faci amb molta prudència.
La segona part nevada es pot fer perfectament sense cap utensili extra. Tornem a fer una mica l’acordió però novament ens esperem per tornar al Ibón de Llardaneta per recuperar les tendes i el material deixat aquest matí. Recollim el material i ara si, de baixada es formen diferents grups i com que demà toca matinar alguns baixem a bon ritme, arribem al pàrquing d’Espigantosa a les 18:30h i no tenim bus fins d’aquí a 2 hores (potser faltaria algun bus més de 16,30 a 18,30h). Decidim per guanyar temps baixar fins al poble a peu, una hora més a sumar de la bona pallissa que portem avui. Ens interessem per la resta del grup i sabem que tots han pogut agafar el bus de les 20:30h.
És moment de fer balanç i espero que la bàscula es decanti per el cantó positiu, sé que hi hagut alguna por, força cansament i potser alguna crítica, però particularment estic content ja que molta gent ha pujat el seu primer 3.000 i ha fet la seva primera cresta. La manera d’afrontar un repte ja una mica important, fa que l’activitat pugui portar discrepàncies. Caldrà parlar-ne i segurament tornar a la zona de confort, i programar activitats d’una dificultat i durada més assumibles. Segueixo creient i segueixo esperançat que la sortida hagi deixat un bon gust de boca.
La muntanya es dura però crec que t’ho torna amb escreix.
