L'avenc del Ginebró

Quan li dius a un nou espele que triï un avenc més o menys a prop d'Igualada i que hem de ser a dinar a casa, té moltes probabilitats que, si mira els comentaris que hi ha per internet i l'opinió generalitzada que corre per l'EGAN, té moltes possibilitats que acabi anant a l'avenc del Ginebró. Un avenc de 71 m de fondària del Massís del Garraf (Begues).

Així que, el 10-2-13, el Josep i la Karla (els que van triar anar al Ginebró), i el Toni, Nati,Poch i Antoni (els que ens vam enganxà per anar-hi), vam agafar els cotxes i, sortint d'Igualada, en una hora, més o menys, ens plantem al costat de la masia on aparquem el cotxe dins del Parc Natural del Massís del Garraf.

La sortida també va servir per poder estrenar els monos "pijos" de l'EGAN (lletres i logo brodats), que poc a poc estan demanant tots els companys del club.

Tot hi haver anat moltíssimes vegades al llarg de molts anys de fer espele, l'Antoni es va equivocar de camí i vam haver de recular tres vegades fins que vam trobar el camí correcte.

Una vegada a la boca, ens posem els "aparells", ja que el mono el portaven posat per lluir-ho pel Parc, instal·lem la capçalera i .... cap avall. Un primer pou que de seguida s'acampana i baixes 24 m. No deixa indiferent a ningú, encara que l'hagis baixat moltes vegades.

Una vegada baixat aquest primer pou, i si fas la via clàssica, que és la que hem gtriat, tens 3 pous més, que a la alçada del -43 m. hi ha un pas estret però que es passa sense gaires problemes.

Tots aquest pous estan tapissats de espeleotemes en forma de col i la base acaba en una petita saleta lateral que serveix perfectament per poder fer la "foto de família" del 6 que vam baixar.

Una altre curiositat de aquest avenc, i que per això també li fa més atractiu de anar-hi, és que els tres últims pous els pots pujar grimpant sense ser un expert escalador ja que hi ha preses per tot arreu (això si, assegurat amb el puny i la baga d'ancoratge).

Així que, ja sigui els dos últims o els tres, tots vam pujar una mica escalant fins arribar al primer pou acampanat. En Toni s'encarregava d'anar desinstal·lant i el Josep l'ajudava (cap del dos havia fet l'avenc abans) i, per l'altra banda, la Karla (que era la altra companya que no l'havia fet), anava de primera.

Tot va anar perfecte, vam sortir sense problemes i vam arribar als cotxes a la primera, sense cap perduda addicional.

Resumint, un mol bon matí d'espele.