Cova de l'autopista

Per veure si era factible organitzar una sortida de club a la cova de l’Autopista a prop de Gandia que, per fotos que circulen per internet, té unes bones perspectives d’agradar als nostres socis espeleòlegs, decidim anar primerament a comprovar si el camí és massa llarg, està al sud de València i, també, que si anés molta gent, ja que no és necessari portar material de progressió vertical, no patiria la cavitat les conseqüències de la massificació.

Del que sabíem de la cavitat era que té un recorregut laberíntic, no feina dues setmanes que havien rescatat a dos “espeles” perquè s’havien perdut dins dels seus més de 7,5 km de recorregut. També sabíem que tenia sales plenes de formacions i que l’aproximació era de 15’, i això últim ens atreia considerablement.

Primer de tot vam contactar amb els companys del GESAP (Castelló), El Paco “sacas” (mot afectuós que li vam posar), havia fet la cova i ens acompanyaria.

Paral·lelament, els companys del GESAP junt amb un company del CEG (Gandia), també van organitzar la seva sortida a la cova per anar tot plegats.

El cap de setmana triat va ser el 30 i 31-3-2019. 

El 30 faríem la cova i el 31 aniríem a la Vall d’Ebo a fer l’avenc Ample. 

Tot perfecte!.

Vam reservar habitacions a Gandia per poder fer nit el dissabte i així va començar l’aventura.

El 30-3-19 a les 6:30 h del matí vam sortir d’Igualada amb el “supervehicle” del Subi els companys de l’EGAN: David, Judit, Subi i Antoni, i a Santa Coloma de Queralt recolliríem –amb el mateix vehicle- a l’Àngel i Oscar.

425 Km de “carretera i manta” per quedar a les 12 h. amb els companys de GESAP a l’entrada de Real de Gandia per fer la Cova de l’Autopista.

I així va ser, a les 12 h clavades érem a Real de Gandia, preparats per fer la cova.

En total vam ser 11 persones del GESAP, 1 del CEG i 6 de l’EGAN, dividits en 2 equips.

Allà dintre estàvem: Ana, Aitor, Vanessa, Miguel, Karen, Marian, Josefina (Fina), Fernando, Paco (sacas) y Paco (francés), pel GESAP, Javier pel CEG i nosaltres 6 de l’EGAN.

Només entrar ens vam perdre, però no era un perdre de desorientació total, sinó que era un “perdre i trobar” constant. Era “lo normal”, la cavitat sembla un formatge gruyère. Ple de galeries i subgaleries sobreposades, poques vegades pots anar dret, hi ha una pols que s’aixeca a la mínima que passes gatejant per allà i fa una calor que et sobra tota la roba.

Hi ha fites per tot arreu i no saps quina és la bona i quina no, tampoc saps si senyalen la sortida o et fan endinsar-te més. 

Total, és un caos de galeries estretes, polsoses i sense formacions.

El nostre guia, Paco, sempre amb “cara de poker”, es movia, gatejant, cap una banda i l’altre fins a trobar el que pensava que era el camí bo.

Semblava mentida que les fotos extraordinàriament belles que havíem vist d’aquella cova estiguessin a algun lloc d’aquell laberint.

Però si, si que hi eren, i les vam trobar.

                    

Vam trobar tot el que estava previst, increïble però cert!.

Vam trobar el “P50” (que no és un pou) amb les seves formacions, la “Sala Meravelles” amb les seves excèntriques i el seu pou del “alucine”, la “Sala Blanca” plena de flors d’aragonit de color blanc, “el Jardí”, una mica desmillorat per la quantitat de gent que ha visitat aquesta cova i, per finalitzar, i després de unes noves perdudes, vam trobar el “Mar de coral” amb els seus tolls cristal·litzats.

I finalment, va tocar sortir, que, amb els petits contratemps habituals d’aquesta cova –més perdudes- vam fer sense més problemes que amb els genolls vermells com tomàquets de tanta estona que havies de passar arrossegant-te (amb raó els companys experimentats del GESAP portaven genolleres) i ben suats.

Com no podia ser d’una altra manera, el dissabte el vam acabar en un sopar de germanor tots plegats, junt les companyes del GMCS (Callosa de Segura) Mª Angels i Pilar.

Dissabte rodó, amb molt bona companyia, una “bona” cavitat i un sopar pizzero per acabar.

La “mala notícia” va venir de les noticies de TV. “L’home del temps” va dir que el diumenge a la Vall d’Ebo s’espera un “diluvi” que feia perillós anar a fer muntanya per la zona.

El diumenge, a Gandia va ploure bastant, però les notícies que venien de la Vall d’Ebo eren molt negatives i, junt amb els companys del GESAP, CEG i GMCS, van decidir no fer espele el diumenge.

Així que, vam anar a l’apartament que havien llogat els del GESAP per passar la nit, i ens vam acomiadar, agraint l’atenció que en tot moment van tenir amb nosaltres.

I tots els de l’EGAN, vam tornar amb el “supervehicle” del Subi cap a casa sense cap contratemps.

La conclusió que a extreure de la sortida a la Cova de l’Autopista és que no creiem que sigui una cavitat per fer una sortida de club, ja que el viatge es fa llarg (850 Km anar i tornar), la majoria del recorregut de la cavitat són gateres molt polsegoses, és molt fàcil perdre’s, sense trobar les sales “boniques” en hores i hores de recerca, i fa bastant de calor allà dins.

Però.... el que vulgui anar.....pot anar....avisat queda!!!.

Més Imatges