Aquesta sortida ha estat molt especial perquè ens ha acompanyat el David Panadès, un noi de 25 anys d'Igualada que és invident. Però això no ha estat cap impediment per fer tot el recorregut que l'Antonio havia preparat.
La pluja ens ha respectat durant l'aproximació a la boca i, un cop guarits sota la bauma, la pols del terra ens ha deixat clar que, dins aquestes coves, tant hi fa si plou com si fa sol.
Abans d'endinsar-nos a les gateres, la Mar ha guiat el David cap a les galeries del sud-oest perquè es familiaritzés amb la pedra i el terra irregular. Un rat-penat de mida molt gran ha voleiat per allí com si ens donés la benvinguda, encara que tots sabem que potser la intenció no era aquesta (tampoc mossegar-nos al coll com deia el Sergi, fent broma).
Mentrestant ens hem anat posant l'equip, l'Antonio fins i tot ha estrenat unes genolleres d'una qualitat que avui dia ja no es fabrica perquè, tot i que se les va comprar fa uns dies, a l'embalatge posava “800 ptas”.
Un cop equipats hem agafat la corda i l'electron i hem revisat l'itinerari a fer. L'Antonio havia marcat, punxant amb una agulla sobre una topografia impresa en paper, a mode de Braille, les esquerdes i les gateres que ens durien a una sala de dimensions considerables on només s'hi accedeix baixant un pou d'uns 3 m.
Així que ens hem dirigit cap a les gateres i cap al pou que duu a la sala final. De seguida hem trobat les primeres formacions a la paret i immediatament després ja hem hagut d'ajupir-nos i arrastrar-nos, ara cap a la dreta, ara cap a l'esquerra, un pas molt estret, un altre on ens podem posar drets, tornem a ajupir-nos, ... i al cap d'una estona hem arribat a la capçalera del pou. Allà el Mario s'ha penjat a mitja alçada de manera que en tot moment podia ajudar el David a baixar si ho necessitava. L'Antonio a baix i el David Prat a dalt també feien de suport. I el que havia de ser un pou d'uns 3 m ha resultat ser una miqueta més, o el doble, si fem cas del panell informatiu que hi ha a l'inici del camí a la cova i que hem llegit al marxar. Però el David ha baixat sense cap por, només amb la dificultat pròpia de baixar amb electron per primera vegada. Finalment, una última rampa i hem arribat a la sala. Allà hem trobat més formacions, una mica més d'humitat que a dalt i un espai molt gran en comparació amb la resta de la cova. Rialles de satisfacció per haver aconseguit l'objectiu i algunes explicacions per part de la Judit sobre estalagmites i estalactites mentre l'Estrella ho gravava tot en video.
Després de descansar una mica hem tornat amunt, amb el mateix sistema que hem utilitzat per baixar. L'Estrella ha gravat un altre video i, de camí a la sortida, ens hem fet un munt de selfies.
Arribats a la bauma, la foto de grup i a espolsar-nos bé. I, per acabar, i no podia ser d'altra manera, una cervesa, una cola o un cafè amb llet al bar més proper tot comentant l'experiència i les ganes de tornar-hi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario