PEÑAS BLANCAS

 Nadal fent espele 2023

Dia 30-12-23

Quart dia, portàvem pensat de fer una cavitat molt “canyera”, però en vista dels aconteixements i del record que teníem de la Sima Benis, es van buscar alternatives menys atrevides, 

En tota la documentació que portàvem, es va decidir anar una mica més lluny a prop de Puerto Lumbreras, i la cavitat era la sima de las Peñas Blancas, una cavitat sense tantes pretensions però que segons la bibliografia tenia formacions de guix molt boniques.

Es una petita cova (-65m) .

Formada per guixos però que es troba en zona on hi havia hagut explotacions mineres de ferro per tant dins de la cova es troben barrejades tant les formacions de guix amb els diferents estats de cristal·lització com amb vetes de minerals principalment d’òxids i sulfurs de ferro que donen tonalitats que van des del vermell, passant per l’ocre fins arribar al negre.

Aquest dia el Sergi va voler descansar i no forçar la maquinaria. En aquest cas vàrem ser 5 els components del grup i l’encarregat d’instal·lar va ser el Subi.

La boca es troba just al costat d’una mina encara que no hi ha comunicació física entre elles.

Es tracta d’un pou directe finalitzat per una rampa. A partir d’aquest punt la cavitat s’obre en una sala de sostre alt i que en van sortint diferents ramificacions i galeries de diferent mida i profunditat. Encara que nosaltres portàvem una corda per si de cas, no ens va fer falta en cap moment.

En aquesta cavitat d’origen hipogènic, el guix i l’aragonita són els principals formacions que es troben

Aquest bloc de selenita, una cristal·lització de guix transparent encara que aquí no s’aprecia massa les seves làmines. 

Algunes formes de guix en forma de geoda de tamany important.

En forma de filaments

Estalactites recobertes de guix 

Les típiques excèntriques.

També es podien veure vetes de minerals de ferro, encara que potser portàvem gana però ens va semblar una altra cosa

       

Finalment en una de les zones amb més concrecions ens vàrem fer la foto de grup.

Tot i que la topo sembla que es molt detallada, els passos estrets entre les diferents sales i l’estona que comporta explorar tota la superfície, se’n va fer difícil de trobar tots els raconets. Creiem que encara ens va faltar algun lloc per visitar i no per falta d’exploració.

En el retorn de la cavitat ja arribant al cotxe ens vàrem parar un moment a veure una de les explotacions de mineral de ferro que resten abandonades, en aquest cas existien dues boques i vàrem entrar per la inferior.

Aquesta va ser la sortida que es va fer per terres Murcianes, una terra amb moltes cavitats de diferents orígens i que mostren unes formacions molt particulars.

En general ens va agradar molt, es va disfrutar, tot i la calor i la humitat de les cavitats. Realment per tornar-hi en una altra ocasió sempre en època de fred, es clar.