SIMA de BENIS

Nadal fent espele 2023

Dia 28-12-23

Ja estàvem instal·lats a Calasparra, la nit abans ens havíem mirat l’aproximació el camí que havíem de fer. 

Les topos, hi havia algun dubte que ja solucionaríem en el moment. Teníem una via que baixava fins a 213m i una altra via descoberta més recentment que baixava fins els 314m, però que teníem poca informació.

Els ànims estaven molt amunt i ens veiem capaços de fer-la.

Durant la nit, el Sergi es va trobar indisposat, es veu que aquestes dietes de “teenagers”, que mengen molt de tot, de vegades fan males passades. El Subi es va quedar per cuidar-lo com a bon pare que és.

L’aproximació no es complicada i per sort es molt curta. Anàvem carregats de material amb la incògnita de si tindríem corda per fer les dues vies. Si més no estàvem segurs que la via clàssica sí que la podríem fer.

Portàvem un munt de cordes un 40, 50, 90, 100 i un 20, un munt de ferralla. Per sort esta tot instal·lat en químics i no ens van fer falta les xapes per a res.

El que sorprèn de la boca es la quantitat d’aire que surt. Però no es com els avencs que estem acostumats, allà l’aire que surt es clarament calent i humit. Sembla que donin a les sales de les calderes de l’infern. 

El David instal·la, els altres fem de suport amb la resta de material. 

Es baixa desgrimpant, sembla fàcil, però de seguida ja comencen les gateres i un cop trobat la via ja es veu que la cosa pinta molt dura. Pous molt estrets que es difícil de progressar. Que s’han de baixar els petates d’un en un. Baixar encaixonat entre parets buscant on posar el casc mentre els peus busquen on poder progressar.

De seguida comencen els tubs de pressió, petites gateres rodones però molt baixes plenes de sorra fina i molt polsoses.

Seguides de pous petits amb resalts sempre força estrets.

Un cop arribats a la sala del caos, només havíem baixat uns 120m però teníem la sensació d’haver baixat el doble. El calor i la humitat eren molt altes. Ens obligava a beure cada cert temps. No hi havia pràcticament corrent d’aire i la poc que hi havia era calent. 

En aquest punt vàrem aprofitar per descansar una mica, beure i menjar.

Sabíem que la bifurcació de vies es trobava en aquest punt i en David de seguida es va enfilar en un extrem de la sala i… visca va trobar un pas estret i el millor de tot hi havia corda instal·lada. En aquell moment ja estava decidit, faríem la nova via fins on poguéssim ja que ens quedava només un 20, vàrem baixar per pous estrets alguns d’ells entre blocs encastats fins arribar a una sèrie de pous més amples i formats

Aquí començava l’espectacle de formacions. Parets completament blanques amb unes formacions en forma de plats sobreposats que arribaven fins al sostre

  

    

En aquest punt s’arriba a la sala del campament o del vivac, ens quedaven tres pous petits per arribar al fons però malauradament a partir d’aquesta sala ja no estava instalat. I nosaltres no portavem suficient corda. 

Varem aprofitar per fer una foto de grup amb les formacions al fons 

A partir d’aquest punt tocava remuntar fins a la “sala del caos” i continuar per la via clàssica. Quedaven la diaclassa final, que fa de mal progressar perque les pareds estan molt juntes i no es volat.

En el fons, les formacions son completament diferents. Aquí son ramificades en forma de poms de broquil. Molt regulars.

    

També cobrien tota la pared. I la pared frontal tota plena de formacions de guix en forma de núvols. Es va aprofitar per fer una segona foto de grup perque la sala s’ho valia

Ara només quedava la part més difícil; Desinstal·lar. Aquesta feina la van fer la Judit i el David, els altres anavem de xerpes pujant el petates amunt a mida que s’anaven omplint. 

No era gens fàcil. Les estretors, les formacions la mida dels pous tot ens anava en contra per poder sortir. Els petates s’enganxaven, no passaven. En alguns punts es van haver de pujar sols enganxats a la corda.

Finalment despres de 10 hores sense gaire temps de repòs vàrem sortir. Fosc i negre. A fora feia realment fred i amb el mono moll només varem tenir temps d’anar corrent al cotxe i canviar-nos.

Tornar a casa per descansar i preparar la sortida del següent dia.