ECOSSAISES

 SORTIDA A OLARGUES, FRANÇA, MARÇ 2025 (part 2)

Devíem estar cansats, es va quedar força d’hora però alguns de nosaltres se’ns va enganxar el sac de dormir. 

Amb els guies, aquest cop amb Christian i Frédéric ja allà, vàrem esmorzar plegats. La cova que ens proposaven era la “Grotte des Ecossaises” una cavitat una mica lluny de la zona on estàvem (es troba al sector de Bonnefont). Amb tres pisos diferenciats, també tot equipat amb escales, grapes i alguna corda opcional. Es una cova més fàcil però també amb gran bellesa en quan a formacions aquest cop més d’estalactites i colades. 

Te la particularitat que en una zona concreta també te formacions blaves de sals de coure i just al costat n’hi ha una molt petita molt vermella de ferro.

Un cop aparcats els cotxes començava una aproximació per un corriol que pujava per un bosc de castanyers i alzines. 

Quan ja portàvem una estona caminant se’ns apareix davant nostre una gran boca en forma d’arcada. Tots estàvem sorpresos per les dimensions de la boca. Però vaja, falsa alarma, resulta que es una cova sense continuació i que s’ha fet servir des de temps immemorials com a refugi, aquelarres i festes varies. 

Un tros més amunt mig amagat es troba una gran portalada de ferro, doncs aquest cop sí, es la porta de les Escossaises. 

De primer hi ha dos pous un p10 i un p12. La baixada es pot fer aprofitant les escales i grapes o per una corda en fixe. Es va preferir baixar per la corda. 

A partir d’aquí amb una progressió força còmode vàrem anar passant per una sèrie de grans sales amb columnes que arribaven al sostre, algun gourg i moltíssimes formacions de colades.

      

Per aquella direcció s’acaba en un laminador on hi ha diferents formacions i on es podia veure que el nivell de l’aigua havia estat molt més alt en èpoques antigues.

   

Seguidament es va desfer el camí i vàrem anar cap l’altre sector de la cova.  Hi ha un passamà i un parell de pouets que ajudats per cordes es va anar desgrimpant. 

En un lloc determinat al costat d’un tub de pressió hi ha les restes del crani d’un os prehistòric (Ursus spelaeus) amb els seus imponents ullals.

Un cop arribat al segon pis vàrem progressar cap a les dues direccions, en una d’elles es va poder observar els resultats de una desobstrucció que, per mitjà d’una gatera d’uns 3 metres les grans sales que la cova amaga.

En direcció contraria es progressa també còmodament fins arribar a les desitjades formacions blaves que aquest cop en un punt determinat es pot veure com es barregen amb formacions vermelles.

      

En un punt de la sala també es pot observar una petita excèntrica de color vermell sang que destaca sobre les altres formacions blanques.

Arribat a aquest punt, encara ens quedava un altre pis, però donat que teníem un viatge de tornada llarg i que ja era passat el migdia, es va decidir fer mitja volta i anar sortint.

A la boca es va fer la foto de grup, i la veritat es que si, semblem espeleòlegs de veritat.

A baix als cotxes, un cop ja canviats, ens vàrem acomiadar dels nostres amfitrions que tan bé ens havien acollit.  Tot i desitjant-nos una bona tornada a casa. Amb la promesa que tornaríem en una altra ocasió a fer la part que no havíem visitat.

Tal com ens va dir en Christian “à bientôt”

Merci Chirstian et Frédéric pour ce merveilleux week-end, à bientôt.