Volta per torrents de Montserrat.

21 de setembre del 2024 

Secció de Muntanya, Sortides amb encant: Volta per torrents de Montserrat.

Per culpa de la inestabilitat del temps fem un canvi de sortida i com que Montserrat no falla mai, ens hi apropem.

Quedem com sempre a les 7:30 a l’Amèrica i ens dirigim fins al Poble del Bruc, deixem els cotxes al pàrquing municipal (ara tancat amb cadenes, suposo per evitar que els de les caravanes l’omplin a canvi de molt poc retorn per al poble).

Remuntem el Torrent de l’Illa i anem fins al Vermell del Xicarró i enfilem cap als Pallers, donem un tomb per les peculiars agulles fins a l’era del Mateix nom.

Esmorzem una mica i anem cap al nostre següent punt d’interès, tirem avall pel Torrent de les Boïgues fins a la Cova de l’Alfonso. Abans trobarem un parell o tres de ressalts equipats amb cordes fixes per baixar fins a l’últim i més llarg (20-25 m), anomenat canal dels Arrossegats, on cal portar corda i estris per baixar-lo. Fem una observació: aquí els del patronat en lloc de desequipar canals clàssiques de Montserrat, podrien anar a treure la ferralla d’una antiga ferrada que en aquest cas l’únic que fa és nosa i potser algun dia hi quedarà enganxat algú.

Tots fem el ràpel sense gaires complicacions i seguirem el camí al costat de les parets fins que veiem el Torrent del Tambor i anem a buscar la roca que li dona nom per remuntar el camí que ens portarà a la cova del Cabrit.

Una parada més per parlar d’aquesta magnífica muntanya i agafem els pel camí de les Palomeres fins a l’Agulla fina. A partir d’aquí ens endinsarem cap al Torrent del Boixar, trobarem novament 4 o 5 ressalts equipats amb corda, alguna desgrimpada fàcil i com sempre no deixarem mai d’admirar la bellesa d’aquests indrets tan Montserratins.

L’últim ressalt ens dóna una mica més de feina, però al final tots baixem sense problemes fins a l’amfiteatre magnífic de la llera del torrent amb la roca encastada sobre nostre i com que portem cordes, decidim rapelar aquest últim ressalt que fa molts anys estava instal·lat per pujar-hi.

Visitem com no la Cova del Boixar (potser aquí també els del Patronat podrien fer una mica de neteja). Sense més complicacions ens dirigim cap als cotxes i donem per acabada la Matinal amb un bon gust de boca per tots i especialment per la gent que no coneixia aquests indrets.

III Trobada d'Espeleòlegs a Castelló

El passat 22, 23 i 24 de novembre, 5 membres de l'Egan vam anar a la Trobada Interclubs de Castelló a Eslida. Us deixem aquí l'enllaç a la crònica que n'han fet els nostres amics de Castelló i només afegir que, de les 3 cavitats que vam poder visitar, la Ferrera ens va agradar molt perquè havien instal.lat un circuit molt entretingut.

III Trobada d'Espeleòlegs a Castelló

COVA DE LA FERRERA: Tiene 2 sectores para visitar. Sector noreste con un pasamanos. En la sala de l'Arc podemos subir a una galeria superior por una cuerda fija (instalación de exploración). Sector noroeste tiene cuerda para superar el "Trencaous". En su zona final existe un circuito donde se sube una rampa muy inclinada con una cuerda con nudos y se rapela un P-13 (instalación de exploración).

El pas del trencaous está en la cueva de La Ferrera

◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆

   

◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆◆

RECORREGUT TROBADA:

Baixada per P-81 directe.


Pujada per P-12, rampa amunt, P-3 i P-10.
En este punt hi ha dues opcions: 

 1 - Es pot eixir ràpidament pujant per P-7 a la sala de la connexió.

 2 - Pujar R-2 amb corda i Continuar fractura amunt fins el final, llavors pujar per fractura estcontinuar fins sala gran. Pujar P-10, baixar P-4 estret fins la sala de la connexió.

A partir de la sala de la connexió, baixar rampa equipada amb corda amb alguns ressalts i la repissa de -50 m. Ací pujar per la corda del pêndol cap a l'eixida.

L’avenc del GINEBRÓ

Aquest mes de Novembre vàrem visitar l’avenc del Ginebró era una bona oportunitat per ensenyar als nouvinguts que l’espele es dura, ja que l’aproximació es una mica llarga, a més van col·laborar en portar el material. En aquest cas també hi havia la possibilitat de muntar dues vies paral·leles en el pou principal. Es va fer servir, un 40-60-30 i uns 20 mosquetons. En el primer pou vàrem posar una segona corda de 35m

En aquesta ocasió vàrem ser 10 socis, Moi, Antoni, Judit, David Jordi V. Carla, Isaac, Montse, Àngel i Jordi G.

El dia era bo i semblava que aguantaria. No se sap quin es el motiu però sembla que les aproximacions als avencs són més curtes del què realment són. I aquest dia va ser un d’ells. Ningú recordava, (o no volia recordar), que aproximació que sense ser dura es un xic llarga amb un últim tram molt emberdissat.

Van començar a instalar el Jordi G. i el David, seguidament van anar baixant tot el resta de la gent. Alguns van tenir alguna petita dificultat en el algun tram i l’Angel va instalar una segona via de baixada en el prou principal per alleugerir tant la baixada com després la pujada. Finalment tothom va arribar a baix. 

Despres en la pujada com que ja era una mica tard varem anar per feina i no es van visitar les galeries adjacents. Es va fer foto de grup i cap amunt.

El que si que van poder gaudir seguint les indicacions de l’Antoni es que l’ultim pou es pot pujar grimpant, sempre assegurat, es clar. 

Finalment es va pujar per les dues vies muntades

       

Fins a la propera sortida.

SORTIDA A L’AVENC DE CAN SADURNÍ, OCTUBRE 2024

Aquest me d'Octubre es va decidir anar a fer una visita a l'avenc de Can Sadurní per diferents motius, per un cantó ja feia temps que no hi anàvem com a sortida de club i, per altra banda, després del curset d'espele del mes de Setembre hi havia la possibilitat que els cursetistes i nous espeles poguessin fer un avenc on es poden muntar dues vies paral·leles.

En aquesta ocasió vàrem ser 9 socis, Mario, Minu, Moi, Montse, Sergi, Subi, Angel, Lluïsa i Jordi G.

El dia no pintava gaire bé, els dies anteriors havia plogut força en la zona i estava força tapat. Per sort, l'aproximació des dels cotxes és molt curta i això ens donava cert avantatge.

Tot i anar-hi d'hora ens vam trobar una via ocupada, per sort la gent ja sortia i la vàrem poder utilitzar perfectament. Així ens quedaven les dues vies paral·leles. Cal dir que una de les dues vies estava força regada, ja que la pluja dels dies anteriors feia que caigués força aigua al costat seu.

Van començar a instal·lar el Subi i el Jordi. En un moment donat semblava que en una de les vies havíem fet curt de corda, però l'Àngel amb el seu ull clínic va poder "allargar" les cordes. Finalment tothom va poder arribar a baix.

Els que van voler van poder anar a visitar el pou lateral que s'arriba a fer cota encara que les cordes fixes que hi ha estan en força mal estat.

També van poder comprovar com és la il·luminació amb carburer.

                    

Es va poder observar també una mica de fauna que amb l'estat que es trobava el terra estaven d'allò més còmodes.

Finalment, vàrem anar pujant encara que a l'últim moment es va posar a ploure abundantment fent que tant la Lluïsa com la Minu que desinstal·laven quedessin del tot molles.

Per aquest motiu no es va fer foto de grup.

Fins a la propera sortida.

Cavitat País Basc i a la zona de Burgos

Aquest passat estiu components de l'Egan varen visitar, alguna cavitat al País Basc i a la província de Burgos, com podeu veure hi ha llocs realment impressionants.

Angel y Montse

Concurs de fotografies

Fotografies guanyadores

Ja tenim les imatges guanyadores del concurs de fotografies d'enguany.

Així doncs passem a la presentació de les imatges guanyadores:

1r lloc: Baixada celestial de Chus Juan 

2n lloc: tardor austral de Janna Ortínez 

3r lloc: junts fins l'infinit d'Estrella Broquetes

SORTIDA A L’AVENC DE CASTELLSAPERA, SETEMBRE 2024

Després de les vacances d’estiu es va decidir anar a un avenc on l’aproximació no fos massa llarga, que tingués algun al·licient com pot ser veure les colònies de ratpenats que hi habiten. En aquest cas es va escollir l’avenc de Castellsapera, un avenc que reunia totes aquestes condicions, a més durant uns mesos també la seva entrada esta regulada per tant s’havia d’aprofitar l’ocasió.

En aquesta ocasió vàrem ser 9 socis, Jordi Veciana, Lluïsa, Jordi G., David, Judit, Minu, Antoni, Àngel i Mario.

L’accés es fàcil sempre que encertis el camí i no vulguis fer el senglar.

Va començar a instal·lar en Jordi i el Mario de segon, l’últim pou el va instal·lar en Mario. 

                 

Una vegada s’arriba a la base del pou principal ja vàrem baixar aprofitant les cordes instal·lades en fixe i desgrimpant i al fons de la sala.

Allà vàrem poder veure que encara hi havia ratpenats, alguns d’ells ven adormits, altres encara volaven al voltant nostre.

Es va fer una foto de rigor sense molestar gaire als inquilins que allà hi habiten 

i posteriorment varem anar pujant a l’exterior.

 

Finalment es va anar a fer un beure a Matadepera.

Fins a la propera sortida.