GROTTE DE ASPERGE

SORTIDA A OLARGUES, FRANÇA, MARÇ 2025 (part 1)

No se sap massa bé com ha anat. Podria ser que fa uns dies es van alinear tota una colla de planetes, potser que portem molts dies de pluja i la gent no està per mullar-se gaire. 

El fet es que l’Estrella, si la nostra Estrella, es va quedar una mica en quadre al fallar molta gent del grup per anar a Olargues, a visitar un parell de coves, d’aquelles que s’ha de demanar permís, has d’anar si o si amb guia i ells són els que et posen la data d’entrada.

Per tant no era qüestió de perdre l’oportunitat d’entrar a aquestes coves. I em va proposar d’anar-hi. 

Finalment tot i alguna baixa d’última hora vàrem ser set, tots de l’EGAN que vàrem anar. Estrella, Mario, Antonio, Anna, Montse, Oscar i Jordi. 

Tot estava ja organitzat, lloc per dormir, viatge horaris. Ens faltava decidir les coves a visitar. Això es faria a l’últim moment degut a que hi havia alguna que anava molt plena d’aigua i no era recomanable fer-la.

El refugi, realment molt acollidor al mig del no res, a dalt de la muntanya rodejat de boscos de alzines i castanyers, tot molt rústic. 

 

El sopar doncs que el viatge havia estat llarg amb pluja vàrem fer una mica de pica-pica al costat de la llar de foc, no era qüestió d’allargar massa, el matí havíem quedat allà mateix amb Christian

Dissabte força d’hora va arribar i es va decidir que per motius de les últimes pluges anar a visitar la Grotte d’Asperge. Alguns de nosaltres ja l’havíem fet i també casualment ens havia acompanyat amb el Christian, però valia la pena tornar-hi. 

La cova es troba molt a prop del refugi i l’aproximació es curta.

Es una cova que va ser descoberta mig per casualitat per una dona que buscava espàrrecs, d’aquí el seu nom. 

A llarg dels anys han anat fent diferents exploracions i desobstruccions, arribant a tenir uns 7km i encara hi estan treballant.

La cova discorre al llarg de diferents galeries alguna d’elles es veuen senyals de desobstrucció, altres travessen algun laminador amb aigua circulant. Tot ella instal·lada amb esglaons metàl·lics i escales de mà.

Després d’una bona estona per estretors i fang, vàrem arribar a la “Salle de la Tyrolienne” una sala plena d’excèntriques i per fi les formacions blaves. Tothom va poder gaudir, fer fotos y visitar tots els racons de la sala amb les seves indiscutibles formacions de color blau, que tal com ens va indicar el guia son degudes a compostos de coure presents a la roca y que acaben formant carbonat de coure de color blau.

   

Seguidament ens va portar cap a galeries inferiors fins a la sala Geraldine, una gran sala plena d’excèntriques i de formacions d’aragonita. A partir d’aquí alguns dels companys van anar a veure el sifó terminal. On es va poder veure que anava ple d’aigua i que encara esta en exploració.

Aquest va ser el punt més baix que vàrem visitar. Tot seguit ens va portar cap a unes galeries més superiors per anar a veure unes altres formacions de color blau, en aquest cas era una colada blava on la gent va poder fer gran nombre de fotos.

En aquest punt ja només ens quedava desfer el camí recorregut fins a la sortida. Encara gaudint de les diferents sales plenes d’aragonita.

A fora encara hi havia llum i queia aigua-neu. A mida que anàvem sortint, ens anàvem afanyant directe als cotxes a canviar-nos de roba i amb ganes de sopar. Això sí enfangats fins a les orelles. 

                     

Es van preparar plats casolans tant catalans com francesos tots regats amb bons vins francesos gentilesa dels nostres guies.

      

Durant el sopar ens va acompanyar tant el Christian com el Frédéric que va ser la persona que ens va organitzar tot el cap de setmana. 

També es va celebrar l’aniversari de l’Estrella que havia estat el dia anterior.

Mica en mica la gent va anar desfilant cap a dormir fins el dia següent que ens quedava una altra joia subterrània.

Sortida de celebració del 36è Aniversari de l'EGAN

Circular per Sant Llorenç de Munt i l’Obac

18 de Gener del 2025

Secció de Muntanya, Sortides amb encant, Circular per Sant Llorenç de Munt i l’Obac .

Quedem a dos quarts de 8 a l’Amèrica, puntualitat britànica i ens dirigim cap al Coll d’Estenalles, amb la carretera nova d’Esparreguera a Matadepera ens presentem amb menys d’una hora al nostre pàrquing.

Agafem el material necessari per començar la nostra ruta, aviat ens presentem a la Miranda de la Falconera, bonic mirador a la Falconera, Pujol de la Mata i Montcau .

Seguim avall i ens dirigim a l’espectacular Agulla de la Falconera, busquem el seu punt més dèbil, fem unes grimpades i amb l’ajut d'un pingo que portem ja som al cim.

 

Tothom ha pujat sense problemes, baixem amb l’ajuda de la corda (hi ha una sabina collonuda per posar-la ). Encarem avall i passem pel bonic racó de la Sesta Feréstega, un bosc amb alzines de gran bellesa. Anem a buscar el nostre segon objectiu , el Pujol de Can Mata, recordo que hi havien unes grapes, però no se si els forestals o algú enfadat amb el món les ha tret. Un altre cop amb l’ajuda de la corda pugem sense gaires problemes (els dos cims es poden fer sense material si estàs avesat a grimpar, però recomanem portar-la, que no costa res).

Ha sortit el sol i aprofitem per esmorzar, no es pot demanar gaire més a la vida. Baixem i descendim per la Canal del Dragó, bonic camí que ens porta a la Font del Rector (avui porta un doll considerable), i la Font de l’Escolà (seca). Remuntem i anem a veure el Gorg del Pare, saltant d’aigua que avui està força congelat i on trobem caramells. Seguim i anem a buscar la carretera cap a Mura que hem de seguir poca estona.

Abans haurem passat per les baumes de Satricó i dels Caus. Veiem a la nostra dreta la silueta de la Falconera per la seva vessant més vertical, sembla mentida que fa poc hi hem estat. Sobre nostre veiem el Montcau, l’encararem per la seva vessant Nord i farem novament unes grimpades fàcils, però que ens donen un plus a la sortida.

Som dalt dels cim i tenim unes vistes privilegiades de la Cara Nord de Montserrat: La Castellana de Can Torres, Roca Mur, la Màquina de Tren…..Fem les fotos pertinents i seguim el camí normal cap a Estenalles, súper delimitat amb cordes i estaques per evitar que la gent en surti per controlar l’erosió . En poc ens tornem a presentar a l’aparcament. Hem fet uns 13 km amb 750 mts de desnivell en 5 hores amb 11 persones .

Salut i Muntanya .

  

POUS CONCRECIONATS DE L’AVENC DE L’ESQUERRÀ, FEBRER 2025

Fa uns dies ja vàrem visitar aquesta via, però resulta que va causar certa expectació i va haver-hi més gent que volia visitar-la. Per aquest motiu es va fer una segona entrada coincidint que el mes de Febrer no es un mes gaire ple d’activitats.

Aquesta vegada vàrem ser també 7 socis: Marius, Judit, David, Montse, Jordi, Mònica i Àngel.

Per molts d’ells era el primer cop que feien aquesta via i per altres era la primera vegada que visitaven l’Esquerrà.

Com l'última vegada, el temps no era del tot bo, havia estat plovent la nit anterior i el camí estava força inundat en alguns trossos. Encara semblava que volia ploure, però ens va respectar l’entrada. 

Els encarregats d’anar instal·lant van ser el Jordi i el Mario seguit del David que també duia material..

Per la gent nova, l’entrada els va fascinar força. Es gran espectacular encara que no fem el pou principal.

Es va seguir exactament igual que es va fer l'última vegada. En aquest cas a l’arribar a baix es va poder veure una petita finestra a la banda oposada de la finestra que connecta amb la via Lamarca Torres.

El David va ser el primer que va remuntar escalant fins a arribar a la finestra i des d’allà va muntar amb el sobrant de la corda una ajuda perquè l’altra gent pogués arribar. 

Es tracta d’una sala força concrecionada, que baixa paral·lelament al pou concrecionat principal. Es va poder arribar a un pou que baixa uns 5 metres més, que van arribar just amb el sobrant de corda.

 

Un cop feta la foto de grup, mica en mica van anar pujant cap a la sortida.

En aquesta ocasió el Mario va estar desinstal·lant.

Al final una mica de dinar al casino d’Olesa.

Fins a la propera sortida.

Sortida 36è Aniversário de l'EGAN

 

Avenc de l'Esquerra

Per aquest mes de febrer estava programat anar a visitar els pous concrecionats de l’avenc de l’Esquerrà, és una via poc visitada i que a més no massa socis l’havien fet. Potser perquè és una via que no baixa gaire i no té massa anomenada, en canvi, ofereix un últim pou molt format i bonic. La base del pou no és massa gran, per tant, no hi cap gaire gent.

Aquesta vegada vàrem ser 7 socis: Antoni, Moi, Lluïsa, Jordi, Héctor, Roger i la Carla (amb “C”, Karla amb “K” que sàpiques que et trobem molt a faltar). 

Per l’Hèctor i el Roger era el primer cop que feien una sortida de club i tal es va poder veure es desenvolupen molt bé sota terra. A part que es van mostrar molt integrats en el grup des del primer moment. 

Com que la previsió de temps meteorològic era una mica dolenta, el material ja venia tot ensacat i repartit de manera que es va poder anar directament a la boca principal. 

Els encarregats d’anar instal·lant van ser el Jordi i la Lluïsa com a primer i segon seguit del Roger que anava portant també material. Es va fer servir 40+60,50+60 uns 25 mosquetons algun parabolt i unes 8 xapes. També es fa servir algun protector de corda, ja que hi ha algun fregament una mica lleig.

Tal com hem dit, l’entrada és per la boca principal que sempre té el seu encant

   

Un cop feta la primera vertical ens desviem com si anéssim a la via Lamarca Torres. Abans d’entrar en aquesta via ens desviem per mitjà d’un passamà remuntant un gran bloc de pedra i seguim fins a arribar a la vertical dels pròpiament dits pous concrecionats.

 

Un cop a baix, algun dels companys van poder explorar una mica a través d’una finestra que connecta cap a la via Lamarca Torras.

Els altres van poder veure la gran quantitat de formacions que hi ha en aquest pou.

 

    

Moi va portar una ensaïmada que encara que no ho sembli, la va compartir amb tots nosaltres. Tot molt bo. Un gran detall per part seva

Finalment ens vàrem fer la foto de grup. 

n mica vàrem anar sortint a poc a poc, ja que hi ha fregaments i alguna instal·lació amb una mica de xiclet.

De mica en mica vàrem anar sortint a poc a poc, ja que hi ha fregaments i alguna instal·lació amb una mica de xiclet.

Els encarregats de desinstal·lar van ser per torns el Roger i la Lluïsa que de mica en mica van anar desfent totes les instal·lacions. 

Fins a la pròxima sortida.