L'avenc del Davi

Dia 28-8-2011, últim diumenge del mes ......... i de les vacances d'estiu de l'EGAN.Per celebrar-ho, uns quants de l'EGAN ens em proposat anar a l'avenc del Davi (o Daví, si fem parlar als intel·lectuals).

És un avenc emblemàtic de l'espeleologia catalana, situat al cor del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt (conglomerats). A hivern, a la sala situada a -65 m. (màxima fondària) fa la hibernació una colònia de ratpenats que podríem dir que és la més gran de Catalunya. Per això des del 1 de novembre fins el 31 de maig no es pot fer, per no destorbar als animalons alats.
Dels 8 que anàvem (Josep Mª Prat, Josep Mª Tort, Josep Mª Ramon, Nati, Pepi, Javi, Sergi i Antonio), el que feia menys temps que no l'havia fet passava dels 15 anys, els altres, o feia molt més temps o no l'havien fet mai.

Una mica enganyats per l'Antonio, que va dir que en 1/2 h. arribaríem a la boca, comencem la caminada amb el Tort, una mica "tort" perquè li feia mal la panxa.
Com la memòria, de tant en tant, falla i els GPS brillaven per la seva absència, a l'arribar a la Font Flàvia, a 5' de l'avenc, tenim un petit despiste i triguem una mica més a arribar. Total, en 1 h. .... i pico, ens presentem davant de l'avenc.
Col·loquem una corda de 60 m. a l'arbre on s'ha instal·lat tota la vida per baixar directes, ja que per la boca de la rampa pots tirar més pedres i és mes llarg i .... ¡¡¡ sorpresa !!! .... els spits estan molt tapats de fang i brossa i amb molta feina es pot cargolar mig cargol de la plaqueta.El primer que baixa per aquest spit , és a dir, el que instal·la, arriba a la rampa i .... ¡¡¡ més sorpresa !!! .... els spits de la rampa fins avall estan perfectament nets.
El que baixava segon , abans d'arribar a l'spit maleïdament precari, es dona compte que hi ha altres spits en perfecte estat que surten d'un altre arbre, així que canvia la instal·lació inicial i .... problema resolt.
Una vegada tots avall (el Tort definitivament es queda a la boca de l'avenc mirant de curar-se el mal de panxa) comencem a veure ratpenats volant.
També veiem el que queda d'un porc senglar que va voler ser espeleòleg, però sense corda i sense casc (us recomano que no l'imiteu, el seu aspecte no era gens saludable).Baixem pel pas del tronc (de tota la vida que hi ha un tronc que ajuda a baixar els 4 m. de desnivell) per arribar a la gatera que condueix a la sala dels ratpenats. Hi havia moltíssims volant cap aquí i cap allà i cap ni un va xocar amb nosaltres (això de la ecolocalització és una cosa molt positiva en la foscor).

Fem totes les fotos que es poden fer, fem la foto de grup que no pot faltar a cap sortida i marxem de l'avenc sense cap contratemps.La tornada la fem sense cap pèrdua, arriben al coll d'Estenalles on em aparcat els cotxes i ... cap a casa.
Fins un altre ratpenats de l'avenc del Davi.