COVA D'EN GORNER

Una bona colla de l'EGAN, el 16-3-13 vam anar cap a Prades a França, per anar a fer el dissabte la cova d'en Gorner i el diumenge, 17-3-13, uns anirien a un barranc termal que hi ha a la zona i altres anirien a fer les coves de Les Grans Canelettes, però aquesta última mereix una nova entrega de aquest Blog.

Els espeles de l'EGAN vam sortir el dissabte, 16-3-13, des de diferents llocs de Catalunya, però havíem de fer el possible per a ser a les 9h. al càmping municipal de Prades -França- per preparar-se a fer la COVA D'EN GORNER.

La GROTTE D'EN GORNER és una cavitat de 17 Km. de recorregut total que es troba al terme municipal de Vilafranca de Conflent. Tot i ser tan llarga, el grup nomes té previst anar fins al Bar, és que som de l'EGAN i no el podem evitar !!!! i també arribar a la Galeria Meravelles on hi ha una molt bona concentració d'aragonit en forma de flor.

Així que, Subi, Airon, Poch, Jordi C., Karla, Cèlia, Gemma, Josep, Toni Q., Jordi de J., Prat, Montse V., Montse C., Mar, Raquel, Marina, Xevi i Antoni ens trobem al càmping de Prades sobre les 10h. (una h. més tard del previst).

La Montse V., que era la que havia organitzat la sortida, junt amb l'Àngel que no ha pogut venir, ja ho tenia tot preparat perfectament (El permís per entrar a la cova, tot i que van haver problemes que es van solucionar ja que érem molta gent, els 3 bungalows on dormiríem i tota la infraestructura necessària).

 Sobre les 11 h. vam entrar a la cavitat per una entrada artificial una mica estreta al costat d'un canal d'aigua. De seguida ens vam adonar que per les galeries hi havia més aigua acumulada del que era normal, ja que uns quants de l'expedició l'havien fet en varies ocasions i mai havien trobat tanta aigua a les galeries de l'entrada.

 

Així que va tocar mullar-se una mica els peus, i algú que altre una mica més, però com és una cova que no és de les considerades fredes, es podia tolerar sense masses calfreds.

 

Al ser tants, els ritme no era homogeni, i per tant, uns anaven més avançats que altres fins que tots ens vam trobar a la sala de l'àliga, previ haver passat per la galeria del metro (amb aigua), la sala del campament, el pas de la baga i el piano.

Tot eren formacions grans i petites, estalactites, estalagmites, colades i més formacions litològiques de totes mides. Tot fantàstic. Clar que també havia, l'aigua que passava per sobre de les botes d'agua, les gateres entre blocs i els passos estrets, però tot junt, era precisament el motiu de haver vingut a fer aquesta cova.

Una vegada a la sala de l'àguila, dinem una mica i el Subi puja per la rampa que ens portarà a la galeria Meravelles per instal·lar una corda de seguretat, ja que es pot grimpar sense fer servir els aparells per pujar per corda. Tots els que van visitar la galeria de les Meravelles van quedar bocabadats per les flors d'aragonit que hi havia a les seves parets. També van quedar sorpresos els que van anar fins al bar al veure com la calcita anava cobrint les ampolles de vidre que feia uns quants anys que estaven suportant el gotejar permanent de les estalactites que eren al sostre.

Tot va anar perfecta, un dia d'aventura que només va tenir un petit punt "negre" al haver-se quedat una companya del grup sense poder visitar les flors d'aragonit, ni el bar perquè va tenir una "pajara" i es va quedar descansant als peus de l'àguila per recuperar forces per a la sortida, que va fer sense problemes.

A les 18 h. érem tots fora, més o menys, i només quedava anar al càmping, dutxar-se al bungalow, sopar, explicar-nos les aventures passades i preparar-nos per fer una altra sortida d'espele el diumenge. Però això ho deixarem per un altre "post".