COVA DE LA FOU DE BOR (31-7-2016)

Marta, de l’última promoció dels espeles de l’EGAN proposà fer una cavitat, i després d’aparcar varies alternatives ens quedem amb la cova de LA FOU DE BOR, a la Cerdanya.

Cavitat de 4.000 Km de recorregut, si bé, nosaltres només tenim la intenció de, entrant per la boca de la Tuta Gran, fer la galeria Badalona fins el sifó, anar per les galeries superiors fins a la sala Cerdanya, passar el “sifonet” si no hi ha massa aigua i recórrer tota la galeria Canela.

I així va ser com 6 companys/es de l’EGAN, Marta, Cristina, Oscar, Ferran, Miquel i Antoni anem amb el “supercotxe” del Miquel cap el poblet de Bor, a prop de Bellver el diumenge, 31-7-2016.

Ens posem els “monos” ben rentats (menys el Miquel que portava records de una altra sortida) i cap a la cavitat.

Fem la galeria descendent de Badalona fins el sifó sense cap contratemps, però ja comencem a comprendre que els monos no sortiran massa nets d’aquesta experiència.

Arribem al sifó i comprovem que està bastant baix en comparació amb altres ocasions que l’Antoni ha anat.

Pugem novament per la galeria Badalona, amb petit “despiste” inclòs al ser l’Antoni qui guiava, i que obliga al grup a passar per un estret laminador que va fer les delícies de la gent.

Novament a l’entrada de la boca de la Tuta Freda ens dirigim a les galeries superiors i avancem sense contratemps. Ara toca gatejar, ara anar de genolls, passar tolls i tota una varietat de posicions per progressar fins que arribem a dalt de la sala Cerdanya.

Baixem ajudats per una corda amb nusos molt lliscosa pel fang que tenia i arribem al “sifonet” que connecta a la galeria Canela.

Mala sort, l’aigua arriba al sostre ..... però som de l’EGAN i no es para cap obstacle, així que els sis de seguida muntem una cadena i amb 3 galledes que hi havia a la sala comencem a treure aigua del sifó.

Com 60 galledes vam carretejar, però al final vam buidar-lo tant que es podia passar sense mullar-se la panxa.

No cal dir que va haver moments de riure i molt, de “plorar” de desànim, de mullar-se amb les p----- (piiiiii) galledes i de “fer punteria” amb el fang contra la càmera de fotos (eh, Cristina??) i tot el que movia.

Però vam passar a la galeria Canela. Només faltava passar un petit “obstacle” per poder seguir per la galeria. Una grimpada de uns 4 m que es podien salvar passant per una gatera. Com “el guia” Antoni va triar passar per la gatera, tots van anar darrera i .... visca el contorsionisme i el “cante hondo”!!! ... i sino que li diguin a la Marta amb quina “alegria” va passar a l’anada i a la tornada per les gateres.

Vam veure formacions de tot tipus que feien que hagués valgut la pena “patir” per arribar fins allà.

Al final de la galeria, fem la “foto de família” i, apa!!!, cap a la sortida, no sigui que es torni a omplir el sifó.

La sortida, sense contratemps, a excepció de una altra petita perduda (aquesta vegada no anava l ‘Antoni davant, que consti).

Ja només quedava fer una nova “foto de família” a la boca per poder comparar i, cap al riu (surgència de la Tuta Freda), a dinar i a rentar el mono i els petates perquè en cas contrari el Miquel no es deixaria entrar al seu cotxe, ni la família a casa.

Un altre gran dia d’espele feta per companys i companyes de l’EGAN. 

Només queda dir que estem esperant una altra convocatòria de sortida per poder fer espele amb l’EGAN.

Vols veure la resta de fotos pitja l'icona