FORAT DE SANT OU (Gombrèn)

Dintre de la programació oficial de sortides d’espele de l’EGAN, el mes de novembre toca anar al FORAT DE SANT OU (Gombrèn -Ripollès-).

La sortida prometia ser atractiva ja que combina l’espele amb la recerca de bolets i acabar amb un bon dinar al restaurant que hi ha a l’Hostal de Montgrony.

De fet vam complir, com a bons espeles amb la visita a l’avenc i amb el bon dinar al restaurant, però la recerca de bolets es va tenir que deixar estar per manca de temps.

Així que el 5-11-2017, ens trobant directament a l’aparcament de l’Hostal de Montgrony tota l’expedició que, sortint de diferents llocs de la geografia catalana, hem respòs a la convocatòria de la sortida d’espele de l’EGAN. 

Salva, Amparo, David, Judit, Marina, Virginia, Pol, Jess, Tort, Jordi, Ferran i Antoni ens trobem al bar de l’hostal. Però no esmorzem allà, ja que l’espele és una persona curtida i l’agrada “patir”.

Així que anem a esmorzar al refugi de Planelles, que està a 5’ de l’hostal. El problema és que aquest refugi està en condicions precàries (el sostre es cau), i hem d’esmorzar a les taules de fora, amb un fred “que pela” i un vent que es deixa notar.

Acabat d’esmorzar, amb més rapidesa del que ens és habitual, ens preparem i equipem al costat dels cotxes per caminar, camí amunt per darrera del refugi fins arribar a la boca de l’avenc del Forat de Sant Ou.

La boca està protegida amb una barana de fusta i les instal·lacions que hi ha són parabolts. Però, alerta pels que vagin a aquest avenc confiant en les instal·lacions, als parabolts els falten les plaquetes, només està posat el parabolt amb l’espàrrec sortint i les femelles.

Com tenim el material dient, instal·lem les plaquetes necessàries i baixem.

Primer un pou de 30 m, dels que 20 m són directes, després, amb molt de compte, i pensant que són 12 persones les que baixen per allà, descendim per la rampa de la base del pou, entre restes de fulles, branques i pedres que en equilibri inestable fan que el segon pou de 20 m pugui ser un malson pel que està sota d’aquella rampa degut a la quantitat de pedres que li podrien caure al damunt.

Però, no va ser el cas, tots vam tenir molta cura al baixar la rampa, arribant a la base del pou sense problemes.

Allà vam fer la “foto de família” oficial i, com era tard per anar a dinar, ja que havíem quedat a les 14:30 h al restaurant i ja eren les 14 h i tots estaven avall, vam començar a circular sense cap dilació. El menjar és sagrat per un espele, i més si és un bon menjar entaulat, calent i ben servit. 

I així va ser, crec van trigar menys en pujar tots que en baixar.

L’avenc no té formacions atractives, però és un avenc ample, còmode de fer i el seu atractiu està en les seves generoses dimensions. Baixes 67,30 m en el que és l’avenc més fondo de la zona, en una serra, la de Montgrony, ben conservada i plena de vegetació.

I així va acabar la sortida d’espeles de l’EGAN, amb un bon dinar en l’Hosteria del santuari de Montgrony que aprofita l’edifici de l’antic santuari i enganxat a l’ermita de Sta. Maria de Montgrony i molt a prop de l’ermita de Sant Pere de Montgrony.

FOTOS

Bona espele a tothom.