AVENC D’ESQUIROLS. (Via Montesinos)

El dia 08-07-23 es va fer la sortida corresponent al mes de Juliol.

Com que les previsions del temps era que estaríem en plena onada de calor, en aquesta ocasió es va fer una sortida on l’aproximació no fos massa gran. Es va triar fer l’avenc d’Esquirols però en comptes de fer la via amb més renom es va fer la Via Montesinos. Una via no tant profunda però no per això menys exigent ja que combina tots els ingredients d’un bon avenc; formacions, gateres passamans estretors pouets.

Es va fer servir dos cordes de 60 i uns 15 mosquetons, quatre cintes i tres xapes per parabolt i tres xapes per spit.

Hi vam anar, David, Judith i Jordi. 

                 

Tot just eren les 9 del matí i la calor ja es notava a la paret d’instal·lació. Ens havíem d’afanyar per arribar a la base del primer pou i fugir una mica de la calor que ens estava a punt de venir a sobre.

Un cop a la base ja ens ho vàrem prendre amb una mica més de calma i es va instal·lar la primera corda fins a la Sala de l’Orgue. 

Allà vàrem passar un petit pas que porta a la sala del pou de 40 i just a la sortida del pas agafem el passamà que remunta una mica cap al final de la sala on hi trobem la primera gatera instal·lada i tot seguit un passamà amb doble corda que supera un petit desfondat. Tot seguit una segona gatera que ens deixa a vertical dels pous finals. Encara que es una mica estret, vàrem instal·lar la segona corda ajudant-nos dels parabolts existents i algun desviador per evitar fregaments. 

Hi ha un pas una mica estret però es tant curt que no ofereix massa problemes.

Superat aquest pas arribem al pou final amb un petit pont de roca. Tot el pou esta ple de formacions de tipus coral·loide. 

                              

Un cop a la base ens vàrem trobar una petita sala on en cada un dels extrems surt un petit pou. Un d’ells sembla que no fa massa que ha estat desobstruït i que baixa uns 8-10 metres l’entrada es una mica estreta i s’ha de instal·lar en natural. Al fons de tot s’arriba a una mini-saleta on ben just hi cabíem tots tres.

En l’altre pouet encara que hi ha un spit a la seva capçalera i aparentment no sembla tant estret ens vàrem adonar que només es apte per cossos molt estilitzats i només hi va poder passar la Judit. 

                         

Després ens va fer una mica de “dentetes” explicant-nos les mil i una formacions que hi ha al fons i que ens va fer agafar ganes de tornar-ho a provar però que vàrem desistir pensant en la sortida i en la posterior pica-pica a Vallirana.

Es va decidir que ja ho havíem provat prou i vàrem reemprendre el camí de tornada sense deixar de fer fotos pel camí.

                         

La pujada va ser ràpida tot i pensant amb la calor que faria a dalt de tot. 

Fins a la propera....