L’AVENC DE FONTAUBELLA

Aquest diumenge dia 26 de novembre es va fer la sortida de club. En aquesta ocasió es va anar a Fontaubella, a la comarca del Priorat. Es l’avenc amb la boca d’accés més gran de Catalunya segons les dades amb una boca de 22x26m. Esta constituït per un únic pou i tot el conjunt la veritat es força impressionant. Al ser tant gran la boca la llum del sol entra fins al fons on es crea un jardí de falgueres i plantes al seu interior.

A més al fons de l’avenc hi ha cobertura de mòbil. Nosaltres amb l’emoció no ens vàrem recordar de donar l’entrada fins estar al fons.

En aquesta ocasió vàrem ser set components de l’Egan, Mario, Minu, David Judit, Angel, Anna  i Jordi.

L’aproximació no es massa llarga però si una mica costeruda. Encara que el camí esta força marcat i l’avenc es troba fàcilment

Tot just arribant a la boca, la gent es va anar preparant. Hi ha una preinstal·lació a un pi proper i el roure on et penges hi ha dues cordes en forma d’anella però que sembla que fa temps que hi son.

Nosaltres vàrem instal·lar un 20 de del pi proper (no cal tanta corda) i en el roure ancorat amb dues cintes d’anella un 50 fins baix. L’encarregat d’instal·lar va ser el Mario, seguit del David,

La baixada es quasi volada,  la paret millor no tocar-la ja que esta formada per materials poc fixats. A mida que es va baixant la mateixa corda ja es va separant de la paret.

Un cop a baix es pot veure la grandària de la boca i la vegetació que hi creix tot i la secada que hi ha a fora. A la part nord l’avenc forma una balma on per sota esta ple de enderrocs i alguna gatera, la gent va anar explorant la cavitat per cada racó. Es pot veure algun rat-penat solitari i poca cosa més.

Les vistes des de baix son espectaculars, els efectes de la llum entrant al fons de l’avenc increibles

Un cop la gent va haver explorat els racons, a la base es va fer la foto de grup amb un petit espontani amb ganes de protagonisme.

Es va decidir pujar-lo amb tota cura cap un lloc mes solejat on pogués tenir mes oportunitats de sobreviure.

Tot seguit la gent va anar desfilant mica en mica cap a munt.

Un cop a dalt, al petit animaló se li van fer les comprobacions vitals pertinents i veien que el seu estat era bó i només patia una mica d’hipotèrmia, es va deixar sobre una pedra on sense moures es va fer fonedis.

Un cop tots dalt i havent desinstal·lat, es va decidir buscar un lloc per anar a dinar. En aquesta ocasió va ser el poble de Porrera. Amb una bona sobretaula vàrem acabar de fer el dia.

Fins a la propera sortida